Dones+Àfriques
Centre de Documentació Virtual

Articles i entrevistes


<< índex (tornar) .

___________________________________________________

La cantant Oumou Sangaré

Text: D+A - Centre de Documentació Virtual


Oumou Sangaré

El que es diu: oralitat, lluita, comunicació, mobilitat... S'ha repetit una i mil vegades que a l'Àfrica l'home és social i la música és un dels màxims mitjans que permet aquesta socialització. Si "a l'Àfrica tot s'acompanya de música", és fàcil d'entendre com aquesta no té una funció uniforme sinó que la seva complexitat estarà a la mateixa alçada que els esdeveniments als que acompanya. Si la música sempre és missatge, aquest funcionarà a diferents intensitats, direccions i, per tant, recepcions. S'ha dit moltes vegades que, a l'Àfrica, el llibre, així com el diari, és la música. Qui la controli, per tant, controlarà el missatge. El paper dels griots moltes vegades ha anat estretament lligat al poder; aquests narradors han estat moltes vegades lloats i mitificats fora del continent per la seva visió idíl·lica i descontextualitzada d'un "autèntic" ésser africà. Per molts ulls occidentals, el griot és "el griot", no hi ha equivalents i, per tant, se l'aïlla. Si bé durant el temps colonial van estar fortament menyspreats per l'administració, els canvis "políticament correctes" d'una Europa amnèsica que canviarà l'estigma totalitzador de "raça" pel de "cultura", veurà en el griot la reencarnació d'una Àfrica "de sempre" i, per tant, diferent. Ja sigui de manera poc o molt conscient, veure-la diferent -"una i diferent"- és col·locar-la per sota. El paper del griot, com sempre, és complexe, canvia, és i no és depenent dels casos i de les èpoques, de les zones i de les circumstàncies.

A Mali, durant la dictadura dels anys 80, molts griots continuaven cantant i alabant els valors i les virtuts de les capes més riques i poderoses de la societat, sense fer cap mena de menció a la seva corrupció ni perversitat delictiva. Durant molt de temps, els griots només podien casar-se amb griots, formant una casta molt restrictiva i amb un paper molt exclusiu que se li donava en aquests narradors. Mica en mica aquesta idea va canviant, amb la cada vegada més present comunitat musical fora dels cercles tradicionals. Un grup de dones de la regió de Wassoulou començarà a tenir repercussió des de finals dels anys 70 per irrompre de manera directa en aquesta tradició narradora. L'any 1990, una d'aquestes dones -que hereta el cantar de la seva àvia-, Oumou Sangaré, aconsegueix editar un casset que titularà "Moussolou" -dona-. En poc temps la cinta haurà venut més de 200.000 còpies només a Mali, sense contar les edicions pirates. Els seus missatges directes triomfaran per sobre de l'elitisme d'alguns griots: "canto per a tothom, no per a una sola persona que se sent superior. Abans si no eres un griot no podies cantar, a Mali, però a Wassoulou hem donat la volta a tot això 1". Sangaré, que va néixer l'any 1968, cantarà de i per a les dones, però la seva veu s'escoltarà primer per tot el país i després per tot el món. Lluitant sempre en contra de la discriminació de gènere, les seves cançons giraran sobre la pèrdua de valors morals, l'amor i la poligàmia, enfocant-los d'una manera que trencarà tabús.

Si les escriptores africanes que es caracteritzaven, de manera general, pel tractament d'uns temes concrets que pocs homes hi havien aprofundit; amb la música passarà el mateix, però les característiques específiques de la narració cantada farà que tingui molta més repercussió. Amb els darrers anys Sangaré s'ha convertit en una estrella al seu país, continuant amb unes lletres que parlen dels drets de la dona, de l'amor i del mal ús de l'Islam que, sovint, en fan els homes. Malgrat que a nivell mundial cada vegada estarà més sol·licitada, no perdrà de vista al seu públic incondicional de Mali, editant cassets per a la indústria local i arribant a vendre més de 50.000 còpies en només tres dies. Si per a les multinacionals que distribuiran els cd's d'Oumou Sangaré, la cantant formarà part d'aquesta indústria de l'entreteniment "exòtic", contextualitzar el seu treball ens serveix per a donar-li un sentit que, a Mali, mai ha perdut 2.

____________________

Notes

1. Matthew Clarke: África (Celeste, Madrid, 1995)
2. Escrits i comentaris d'ella mateixa sobre les seves lletres a www.oumousangare.co.uk.


<< índex (tornar) .