___________________________________________________
Bamako:
riquesa social
Dídac
P. Lagarriga, 2006
____________________________________
Foto:
CAD-Mali
Ansiosos per arribar al Mali "autèntic", Bamako no
atrau als turistes. Poques vegades es queden a la capital més
del necessari (el temps per a gestionar el visat o esperar el mitjà
de transport que els porti a l'interior del país): "A Bamako
no hi ha res per veure", repetiran com un mantra fins i tot sense
haver-la vist. Contràriament, joves de les zones rurals de Mali,
i també de països veïns com Burkina Faso, Níger
i Guinea, viatgen a la capital amb l'objectiu de treballar o d'estudiar
a la universitat: "A Bamako hi ha alguna cosa per fer".
A tot el continent africà sempre han estat freqüents les
migracions internes per raons diverses, i fins fa poc a Mali ningú
demanava els papers. Encara avui és fàcil aconseguir permisos
de residència, i això fa de Bamako una ciutat cosmopolita
i molt activa que, malgrat tot, manté una identitat pròpia:
comparada amb altres capitals del continent, Bamako es veu petita. Formada
per barris tranquils de carrers sense asfaltar i amb molta activitat
veïnal, és fàcil creuar-se amb un ramat de bens,
gallines, nens jugant i dones fregant els plats i la roba dins dels
límits relatius de l'exterior i l'interior de les cases. Contràriament
als llocs més turístics de Mali, a Bamako cap nen demanarà
regals si veu un tubabu (blanc): demanar per demanar és una costum
molt comú, generada pels turistes i la seva obsessió pel
regal caritatiu als nens, com bolígrafs o caramels, potser per
alleujar les seves consciències i condicionats clarament per
un imaginari del nen africà, creat i monopolitzat des de les
campanyes "humanitàries". Com a Bamako no hi ha turistes,
no hi ha nens amb el "mono" (veritables ionkis del regal):
aquí, quan els nens veuen un tubabu, es limitaran a saludar-lo.
Aquests barris estan envoltats per grans avingudes plenes de trànsit
i d'activitat comercial a les voreres, amb nombrosos tallers mecànics,
venedors ambulants de targetes per a recarregar el mòbil i llocs
de menjar. Dos ponts extensos enllacen les dues ribes del majestuós
Níger, que divideix la ciutat. Creuar-los a peu, en un trajecte
d'uns vint minuts, permet veure concentrada tota l'activitat i les característiques
dels habitants de Bamako: un moviment constant durant tot el dia, amb
les càrregues de mercaderies emprant tot tipus de transport (al
cap mentre es camina, en petits carros empesos per nens o tirats per
animals, en bicicletes on allò portat ocupa tres vegades més
que el vehicle, en motos, cotxes i camions que desborden paquets...),
circulació intensa de qualsevol model de cotxe (des dels més
vells fins a les últimes novetats de luxosos 4x4 amb vidres fumats),
autobusos, taxis o els incalculables minibusos verds, els sotramas,
amb uns encarregats que dominen a la perfecció la tècnica
de col·locar als passatgers com si fossin sardines dins la llauna...
En aquest espai allargat per a vianants i vehicles no pot mancar el
transport característic de la ciutat: la motocicleta. Amb elles
circulen homes i dones que deixen veure el seu culte per la neteja i
l'elegància -d'ells mateixos i dels seus vehicles-. Aquesta importància
per a l'aspecte provoca que, malgrat unes condicions socials variades,
l'imatge que en resulti sigui més homogènia.
Mali té des de principis dels anys 90 una democràcia parlamentària.
La forta pressió popular aconseguí acabar amb més
de vint anys de dictadura, el que significà una victòria
de tot el treball associatiu de base. En aquests anys, la societat civil
ha anat consolidant-se gràcies principalment a la força
i a la creativitat de les propostes associatives, en especial les que
provenen de les dones i els joves. Amb un sistema neoliberal asfixiant,
sumat a una mala gestió pública i de corrupció,
aquestes xarxes ofereixen propostes que engloben tots els nivells socials,
culturals, econòmics i polítics, creant una xarxa alternativa
que s'estén poc a poc per tots els racons de Mali.
Quan el Fòrum Social Mundial (FSM) escollí Bamako com
a una de les tres seus (amb Caracas i Karachi) per a celebrar l'"edició
policèntrica" del 2006, entre el 19 i el 23 de gener, reconeixia
mundialment la tasca constant de cadascuna de les persones d'aquest
país, i també de tot el continent, que ens ofereixen opcions
reals al neoliberalisme i lluiten contra la corrupció dels béns
públics i per a la defensa dels drets humans. Àfrica es
mou, i la poca representació del moviment social africà
en edicions anteriors del FSM a Porto Alegre feia necessari un desplaçament
d'aquest. Bamako ha estat la primera, l'any vinent Nairobi agafarà
el relleu.
Qui és el ric?
Contràriament
al que es diu, Mali no és un dels països més pobres
del món, sinó un dels més rics. La riquesa no es
pot mesurar només per paràmetres econòmics. Tot
i així, els seus recursos naturals, com l'or i el cotó,
demostren que no és la pobresa sinó les imposicions del
FMI, el Banc Mundial i l'OMC, conjuntament amb la corrupció,
les que impedeixen la gestió i l'accés de la majoria a
aquests béns. Però a aquest criteri, fonamentat estrictament
en paràmetres monetaris, li hem d'afegir altres fonts de riquesa
igual de vitals. Culturalment és una de les regions del món
amb més creativitat. La diversitat dels seus pobles porta generant
des de fa segles tota mena d'expressions artístiques de gran
valor, especialment pel que fa a la literatura, la dansa, l'escultura
i, com no podia ser de cap altra manera, la música. Mali és
avui un gran importador musical, amb nombroses figures que han triomfat
internacionalment sense deixar de ser referents nacionals com Salif
Keita, Ali Farka Touré, Oumou Sangaré, Amadou & Mariam,
Toumani Diabaté... Estils com el hip hop i el reggae són
també una realitat i no només entre els més joves:
la proliferació de grups que incorporen la crítica social
facilita la circulació de missatges i la conscienciació.
Tiken Jah Fakkoli, el cantant de reggae més popular de Mali,
no es cansa mai de denunciar tota mena de situació il·legal,
com per exemple a la seva casset titulada de forma explícita
"Françafrique". Aquest terme s'utilitza per a explicar
la relació criminal de França amb les seves antigues colònies,
donant suport a dictadures i desviant els fons de "cooperació".
A una de les cançons, Tiken Jah parla de com funciona l'intervenció
militar francesa a tota la regió: "Primer sou els piròmans
i després voleu ser els bombers". Durant l'edició
del FSM, el seu concert a l'estadi Modibo Keita, amb un preu popular,
era una de les coses més esperades per els joves de Bamako.
Una altra mena de riquesa és l'espiritual. Com a país
musulmà, Mali ha estat tradicionalment allunyat de les posicions
més distorsionades de l'Islam. Tot i això, el wahabisme
dels multimilionaris saudís i el materialisme sense fre del consumisme
ataquen de manera constant els fonaments religiosos. Mali és
una comunitat espiritualment forta, i encara que la resistència
resulti difícil quan l'agressió és així
de constant, encara persisteixen elements regeneradors, transmesos de
generació en generació. Si dèiem que el hip hop
s'alimentava de crítica social, aquesta sabrà distingir
l'Islam de les persones que el perverteixen, convertint-se en molts
casos en un hip hop musulmà que rebutja una tradició repressiva
i patriarcal.
CAD-Mali, teixint la societat civil
Forum
des Peuples (Fana)
Per als moviments socials de Mali, especialment els agrupats a CAD-Mali, la xarxa d'organitzacions civils, amb federacions, sindicats, ONGs, agrupacions professionals i associacions (www.cadmali.org), la celebració del FSM a Bamako va suposar una oportunitat per a mostrar, discutir i coordinar iniciatives a nivell internacional. Però això no significa que fos la primera vegada: només en els darrers set mesos s'han celebrat, entre d'altres esdeveniments, el IV Fòrum dels Pobles (a Fana, juliol del 2005, www.forumdespeuples.org) i la Cimera Cívica Alternativa Àfrica-França (a Bamako, del 30 de novembre a l'1 de desembre). Mentre el primer acte permet a organitzacions i col.lectius del continent reunir esforços, compartir experiències, debatre estratègies de forma periòdica i servir com a reforç del Fòrum Social Africà (www.forumsocialafricain.org), el segon esdeveniment va ser la resposta a la cimera Francoafricana de caps d'estat, que es realitzava durant els mateixos dies a Bamako. Aquesta cimera paral.lela a l'oficial s'havia celebrat sempre a França, i aquesta va ser la primera vegada que l'acollia un país africà. Organitzada per CAD-Mali, va contar amb més de 100 associacions franceses i africanes que lluiten contra el neocolonialisme francès. Entre les seves conclusions, la feta pública poc després a l'anomenat "Manifest de Bamako":
"En
aquest any 2005, França ha legitimat el cop d'estat electoral
de Faure Gnassingbé Eyadéma a Togo, ha continuat amb el
seu joc brut a la Costa d'Ivori, dóna suport al règim
agonitzant d'Idriss Deby al Txad i als poders dictatorials de Paul Biya
al Camerún; Denis Sassou [president del Congo i de la Unió
Africana] és una ofensa per als pobles, i no serà ell
qui serveixi per a la nova situació europea i multilateral amb
la que França vol fer creure que canviarà la natura del
sistema, que amb la seva lògica porta directament a la pobresa,
a la desesperació i, per tant, a l'èxode forçat
dels joves... Els participants a la Cimera Cívica Alternativa
també han expressat la seva indignació per les polítiques
de repressió i estigmatització [a França] de les
poblacions immigrants o d'origen immigrant, causades per un passat colonial
que mai ha estat ben assumit i per un present neocolonial que es vol
ocultar.
Constatant el fracàs d'aquestes polítiques i el rebuig
a dialogar dels participants de la Cimera oficial, la Cimera Alternativa
ha decidit convertir-se en portaveu de les aspiracions dels ciutadans,
i organitzar xarxes associatives internacionals de mobilització
per a facilitar la creació de resistències, portant a
terme accions per a expressar el rebuig i, així, poder aconseguir
transformacions radicals amb i per als pobles."
(www.survie-france.org)
Entre els luxosos 4x4 amb vidres fumats que circulen per Bamako, molts porten els anagrames d'organitzacions internacionals d'"ajuda al desenvolupament". Les seus de tota mena d'associacions humanitàries (pel desenvolupament, per la dona, per la salut, pels nens...) es reparteixen pels barris de la ciutat, normalment a cases espaioses, vigilades i ben indicades des de les avingudes principals per a no perdre's una vegada s'entra a l'entramat de carrers sense asfaltar. Aquesta abundància et sobrepassa: veritablement hi ha tanta gent treballant en aquest terreny? Aminata Traoré, una de les figures del moviment altermundialista i presidenta de CAD-Mali, és molt clara: "No crec en les ONG caritatives. El problema és que les associacions i ONG que treballen amb fons públics es neguen a qüestionar les males accions de la globalització" (entrevista amb Fernando Gotilla, Rebelion.org, 03-02-2006). Això ens ajuda a entendre per què, malgrat aquesta quantitat tan gran d'organitzacions amb seu a la capital, el canvi no és radical. Un 4x4 passa ràpid, deixant un núvol de pols que arriba fins a nosaltres. Tossim...
El
Fòrum Social Mundial és una de les moltes oportunitats
per a reunir esforços, malgrat les seves proporcions una mica
desproporcionades que han intentat solucionar aquest any amb la divisió
de les seus. En aquest sentit podem pensar que un altre tipus de reunions,
com les dues que hem citat abans, són més útils
per a enfortir la societat civil africana. Però pel que ha servit
el FSM de Bamako, amb una assistència d'unes 10.000 persones
i centenars d'actes (www.fsmmali.org),
va ser per enllaçar, de manera recíproca (donant i rebent),
aquestes lluites amb les de la resta del planeta, així com per
a confiar amb la capacitat del continent per a organitzar manifestacions
d'aquest tipus (com la següent a Kenya). I per això no només
va aconseguir involucrar a les associacions i col·lectius: l'estat
de Mali (que té un dels pressupostos més baixos del món)
va aportar al FSM 150 milions de FCFA (uns 230.000 euros) i va cedir
els espais necessaris. A la televisió nacional es va retransmetre
en directe l'acte inaugural del Fòrum a l'estadi com si es tractés
d'unes olimpíades, on a les grades l'"afició"
havia substituït les banderes per pancartes amb lemes com Freedom
for Sahara.
______________________________________________
oozebap . 2006 . sumari