<<
sumari (tornar) .
___________________________________________________
I
Congrés Internacional de Feminisme Islàmic: Conclusions
Les dones musulmanes denuncien les interpretacions sexistes dels
textos sagrats
feminismeislamic.org,
novembre 2005
____________________________________
Djingarey
Maiga (Mali), Yaratullah Monturiol (Catalunya), Mufuliat Fijabi (Nigèria)
La
Junta Islàmica Catalana ha organitzat aquest congrés (que
durant el 27, 28 i 29 d'octubre del 2005 ha aplegat a Barcelona més
de 400 participants) amb l'objectiu de donar a conèixer a nivell
internacional el moviment emergent de les dones musulmanes per tal d'assolir
la igualtat de drets, anomenat "yihad de gènere". Una
altra de les prioritats del Congrés és iniciar una col·laboració
entre les dones musulmanes i el moviment feminista a Catalunya.
Durant
aquestes jornades s'ha posat en evidència que el feminisme islàmic
és ja una realitat en molts països amb població de
majoria musulmana. S'han sentit els testimonis de dones que lluiten
pels seus drets i que treballen en condicions difícils contra
la implantació, en nom de l'Islam, de codis de família
fortament masclistes i discriminatoris per a les dones.
Al
llarg del Congrés s'ha debatut sobre diversitat i feminisme,
hermenèutica alcorànica, i islamisme i feminisme, entre
altres. També s'ha fet incís en la situació de
les dones musulmanes en llocs com el sudest asiàtic o l'Àfrica
subsahariana.
Un
moment emotiu de les jornades ha estat quan Amina Wadud, professora
d'Estudis Islàmics de la Universitat Commonwealth de Virginia
(Estats Units), ha pronunciat el jutba (sermó) del divendres
i ha dirigit l'oració davant d'una audiència mixta d'homes
i dones. A Catalunya, aquesta ha estat la primera vegada que una dona
ha dirigit públicament una oració islàmica.
Conclusions
El
feminisme islàmic es una realitat emergent, que cal visibilitzar
com a una alternativa a les lectures masclistes dominants.
Aquest feminisme es deriva de la revelació alcorànica.
Partim de la convicció que l'Alcorà no recolza el patriarcat.
L'islam pot alliberar la dona i canviar el seu estatus actual.
S'han d'obrir les portes de l'iytihad (esforç d'interpretació),
i tenir en compte el context actual.
Ajudar a transformar les lleis discriminatòries envers les dones.
No confondre lleis construïdes pels homes amb el concepte més
ampli de la xària.
Es necessari involucrar els homes en la lluita de les dones per assolir
la igualtat de drets.
Buscar suport des de dins de les comunitats per combatre qualsevol forma
de discriminació.
Impulsar la participació de les dones en els òrgans de
decisió.
Reivindicar el dret a la propietat, a la llibertat individual i a la
independència econòmica, en base a la tradició
islàmica.
Reclamar l'accés a la mesquita com a un dret de les dones musulmanes.
Des del context dels països occidentals, reivindicar que les dones
musulmanes immigrades necessiten un estatus de ciutadanes de ple dret.
Cal modificar les lleis de reagrupació familiar.
Des del moviment feminista global, s'ha de tenir en compte la diversitat
de criteris i interpretacions legítimes que hi ha dins de l'islam.
Reclamar a les feministes no musulmanes que no acceptin com una única
lectura possible de l'islam la dels sectors més masclistes i
reaccionaris. Aquesta pràctica dificulta la col·laboració
entre les dones musulmanes que lluiten pels seus drets en el moviment
feminista
global.
Ja no podem acceptar l'existència d'un discurs únic i
etnocèntric sobre el "feminisme", sinó que hem
de parlar de "feminismes".
Els feminismes han de ser més inclusius, acceptar la legitimitat
de les lluites de les dones a nivell local i transnacional.
S'ha de respectar el dret a la diferència i a la especificitat
dels diversos moviments de dones.
Les dones musulmanes tenen capacitat d'avançar sense renunciar
a la seva espiritualitat.
Cal construir xarxes per vincular, compartir i difondre el que aprenem
a partir de les nostres pròpies fonts textuals. Fer arribar aquest
coneixement a totes les dones.
Per prevenir conflictes cal provocar el diàleg.
En els espais dels intersticis ningú té la norma: hem
de construir en comú. Del coneixement mutu al reconeixement mutu.
Barcelona,
29 d'octubre de 2005
http://www.feminismeislamic.org
Asma
Barlas (Pakistan) i Amina Wadud (EE.UU.)
____________
Artícle
relacionat:
Ndeye Andújar: "Reflexiones sobre el Congreso de Feminismo
Islámico" (25/11/2005)
http://www.webislam.com/default.asp?idt=2848
______________________________________________
oozebap . 2005 .
sumari