<< sumari (tornar) .

___________________________________________________

I Congrés Internacional de Feminisme Islàmic: Conclusions
Les dones musulmanes denuncien les interpretacions sexistes dels textos sagrats
feminismeislamic.org, novembre 2005

____________________________________


Djingarey Maiga (Mali), Yaratullah Monturiol (Catalunya), Mufuliat Fijabi (Nigèria)

La Junta Islàmica Catalana ha organitzat aquest congrés (que durant el 27, 28 i 29 d'octubre del 2005 ha aplegat a Barcelona més de 400 participants) amb l'objectiu de donar a conèixer a nivell internacional el moviment emergent de les dones musulmanes per tal d'assolir la igualtat de drets, anomenat "yihad de gènere". Una altra de les prioritats del Congrés és iniciar una col·laboració entre les dones musulmanes i el moviment feminista a Catalunya.

Durant aquestes jornades s'ha posat en evidència que el feminisme islàmic és ja una realitat en molts països amb població de majoria musulmana. S'han sentit els testimonis de dones que lluiten pels seus drets i que treballen en condicions difícils contra la implantació, en nom de l'Islam, de codis de família fortament masclistes i discriminatoris per a les dones.

Al llarg del Congrés s'ha debatut sobre diversitat i feminisme, hermenèutica alcorànica, i islamisme i feminisme, entre altres. També s'ha fet incís en la situació de les dones musulmanes en llocs com el sudest asiàtic o l'Àfrica subsahariana.

Un moment emotiu de les jornades ha estat quan Amina Wadud, professora d'Estudis Islàmics de la Universitat Commonwealth de Virginia (Estats Units), ha pronunciat el jutba (sermó) del divendres i ha dirigit l'oració davant d'una audiència mixta d'homes i dones. A Catalunya, aquesta ha estat la primera vegada que una dona ha dirigit públicament una oració islàmica.




Conclusions

El feminisme islàmic es una realitat emergent, que cal visibilitzar com a una alternativa a les lectures masclistes dominants.
Aquest feminisme es deriva de la revelació alcorànica. Partim de la convicció que l'Alcorà no recolza el patriarcat.
L'islam pot alliberar la dona i canviar el seu estatus actual.
S'han d'obrir les portes de l'iytihad (esforç d'interpretació), i tenir en compte el context actual.
Ajudar a transformar les lleis discriminatòries envers les dones.
No confondre lleis construïdes pels homes amb el concepte més ampli de la xària.
Es necessari involucrar els homes en la lluita de les dones per assolir la igualtat de drets.
Buscar suport des de dins de les comunitats per combatre qualsevol forma de discriminació.
Impulsar la participació de les dones en els òrgans de decisió.
Reivindicar el dret a la propietat, a la llibertat individual i a la independència econòmica, en base a la tradició islàmica.
Reclamar l'accés a la mesquita com a un dret de les dones musulmanes.
Des del context dels països occidentals, reivindicar que les dones musulmanes immigrades necessiten un estatus de ciutadanes de ple dret. Cal modificar les lleis de reagrupació familiar.
Des del moviment feminista global, s'ha de tenir en compte la diversitat de criteris i interpretacions legítimes que hi ha dins de l'islam.
Reclamar a les feministes no musulmanes que no acceptin com una única lectura possible de l'islam la dels sectors més masclistes i reaccionaris. Aquesta pràctica dificulta la col·laboració entre les dones musulmanes que lluiten pels seus drets en el moviment feminista
global.
Ja no podem acceptar l'existència d'un discurs únic i etnocèntric sobre el "feminisme", sinó que hem de parlar de "feminismes".
Els feminismes han de ser més inclusius, acceptar la legitimitat de les lluites de les dones a nivell local i transnacional.
S'ha de respectar el dret a la diferència i a la especificitat dels diversos moviments de dones.
Les dones musulmanes tenen capacitat d'avançar sense renunciar a la seva espiritualitat.
Cal construir xarxes per vincular, compartir i difondre el que aprenem a partir de les nostres pròpies fonts textuals. Fer arribar aquest coneixement a totes les dones.
Per prevenir conflictes cal provocar el diàleg.
En els espais dels intersticis ningú té la norma: hem de construir en comú. Del coneixement mutu al reconeixement mutu.

Barcelona, 29 d'octubre de 2005
http://www.feminismeislamic.org


Asma Barlas (Pakistan) i Amina Wadud (EE.UU.)

____________

Artícle relacionat:
Ndeye Andújar: "Reflexiones sobre el Congreso de Feminismo Islámico" (25/11/2005)
http://www.webislam.com/default.asp?idt=2848



______________________________________________
oozebap . 2005 . sumari