___________________________________________________
Un
fòrum social o una fira de mostres de les ONG multinacionals?
Per Firoze Manji, editor de Pambazuka
News (Nairobi)
Traduït per: oozebap, febrer 2007
Com era d'esperar, el VIIè Fòrum Social Mundial (http://wsf2007.org) va ser molt heterogeni i passaren moltes coses. Per un cantó, ningú pot negar la diversitat de gent vinguda d'arreu del món. El FSM, pel que sembla, reflexa l'heterogeneïtat de la societat civil internacional: hi havia iniciatives de les organitzacions de base, de feministes, moviments socials, organitzacions africanes petites i grans, organitzacions internacionals (o s'ha de dir "multinacionals"?), donants, activistes... Hi havia reunions i debats d'anticapitalistes i dels antiglobalització (capitalista), com s'espera d'un esdeveniment que evoluciona amb la necessitat de trobar una alternativa als globalitzadors imperialistes de Davos. I també hi havia aquells que tenen unes polítiques que raonablement les veurem com part de la infrastructura de la societat civil moderna. Però si només ens limitem a descriure aquesta diversitat, evitarem la imatge, potser més pertorbadora, del que succeí realment.
El problema principal va ser que no tothom podia presentar-se de la mateixa manera. No tothom era igual. Aquest esdeveniment tenia totes les característiques d'una fira de mostres -i aquells amb el patrimoni més gran tenien més esdeveniments al calendari, espais més amplis (i més còmodes), més propaganda...- i, precisament per això, una veu més gran. Així, l'equip habitual del donant/ONG internacional tenia una major presència que les organitzacions nacionals -i no perquè el que havien de dir fos més important o més pertinent, sinó perquè, essencialment, tenien un pressupost més gran. És a dir, el FSM no és immune a les lleis (neoliberals) del mercat. La balança va estar molt desproporcionada. Es tractava més d'una fira de ONG mundials que no d'una mobilització anticapitalista (això sí, lleugerament esquitxada d'activistes socials i de moviments populars).
Aquesta sensació de predomini del neoliberalisme encara es feia més evident amb el logo de CelTel (l'empresa de telecomunicacions de Kuwait que tenia l'exclusiva del FSM) per tot arreu. A més, un monopoli proporcionava el menjar a preus exorbitants, que la majoria dels kenyans (si s'havien pogut pagar l'entrada al recinte) no es podien permetre. També hi havia rumors fonamentats de que el negoci d'abastament tenia contractes exclusius i estava relacionat amb personalitats de Kenya que ocupen llocs alts. Els venedors ambulants, en qui la majoria de nairobians depenen per aconseguir de tot, des de les targetes pel telèfon al menjar, van ser exclosos físicament (així com financerament) i no se'ls permetia l'entrada al recinte Moi Sports Stadium (per cert, construït per la Xina) on tenia lloc el FSM. Només quan alguns activistes frustrats van optar per l'acció directa i van ocupar les oficines dels organitzadors, es va decidir suprimir el preu de l'entrada.
Poc contingut polític i poca representació africana
Aquest
ha estat el primer FSM organitzat totalment a l'Àfrica (Mali
va ser l'amfitrió del FSM policèntric del 2006). Però
el fòrum es va caracteritzar per la poca representació
d'activistes socials de l'Àfrica. Inevitablement això
es reflectia en els debats i les discussions. El Nord blanc, amb el
seu estil hegemònic, estava sobrerepresentat, mentre que els
moviments socials del Sud eren molt pocs.
En general al FSM es parlava i discutia molt, però vam trobar
a faltar intenció política. És com si es pensessin
que les polítiques i els programes eficients (com les legislacions
pels drets humans) les fessin gent amable. Però la realitat és
que el que esdevé una llei, el que entra dins d'un programa polític,
és el resultat de lluites de base -sobretot entre els "que
tenen" i els "que no tenen". Però en una setmana
on les veus dels que no tenen va estar poc representada, suposo que
no ens hauríem de sorprendre d'aquesta absència de política.
Per acabar, una decepció general va ser la poca participació
(d'entre 30.000 a 50.000 persones) que no van assolir les esperades
150.000. Què va fer que tanta gent es mantingués allunyada
del FSM? Malgrat preguntar-ho moltes vegades, no he trobat una resposta
satisfactòria.
__________________________________________
oozebap . 2007 . sumari