___________________________________________________
La comunicació intercomunitària mitjançant les
fotografies fetes pels nens de Mathare (Nairobi, Kenya).
Entrevista a Julius Mwelu
Per Andreu Gual i Falcó (Nairobi, 09/2007).
Publicat:
oozebap.org, octubre 2007
-Explica'ns
qui ets i a què et dediques.
-El meu nom complert és Julius Mwelu i he nascut i crescut aquí,
a Matahre, la meva ciutat. Mathare és un dels "slums"
(suburbis) més grans de l'Àfrica, de fet el tercer, si
no m'equivoco. La població es d'unes 700.000 persones, però
el fet és que cada dia creix més i més. La major
part dels habitants de Mathare són nens i dones, perquè
els marits sovint han marxat.
Vaig començar a fer fotografies gràcies a una dona americana
que va venir de turista a Matahre, però venir aquí com
a turista és molt perillós, aquí no hi ha normes
que valguin, saps? Qualsevol cosa pot passar aquí. És
per això que aquesta turista americana va decidir aproximar-se
a nosaltres, que aleshores ens dedicàvem a netejar els lavabos
per a guanyar una mica de diners, per a què li féssim
de guia per Mathare. D'entrada la idea no ens va agradar gaire, però
quan ens va oferir diners la cosa va canviar i vam acceptar la seva
oferta.
El que no sabíem és que aquesta turista era fotògrafa
i que tenia la idea de dur a terme un projecte fotogràfic aquí,
a Mathare. Vaig començar a fixar-me com es movia arreu amb la
càmera i al final, quan ens anava a pagar, li vaig dir que el
que en realitat volia era aprendre a utilitzar aquell aparell, volia
aprendre a fer fotos. Aquella era la primera vegada a la meva vida en
veure una càmera. Aquella turista em va donar una càmera
d'un sol ús que portava a sobre, i des d'aleshores vaig començar
a fer fotografies. El meu primer carret va ser desastrós: caps
tallats, gent sense panxa... Després d'aquest primer intent,
al cap d'uns mesos, vaig aconseguir un cert d'èxit amb el projecte
"Shootback". Avui dia, la publicació que va sorgir
d'aquest projecte no es pot trobar per discrepàncies amb l'editor,
però en el seu moment va ser tot un èxit.
-Com
vas començar a treballar amb nens i nenes i quin va ser el motiu?
-Vaig començar el 2003 amb encara gràcies tres nens. Quan
anava pel carrer fent fotos, els nens em paraven i em preguntaven què
era allò, volien veure quin tipus de fotografia feia, etc...
-Què vols explicar al món de Mathare a través de
les teves fotos?
-Com ja saps, la fotografia consisteix en comunicació, cultura,
creativitat i cal, abans que res, estar orgullós de qui ets.
Molta gent que viu en els suburbis es queixa d'haver-hi nascut, es pregunten
quins són els motius pels quals encara es troben vivint aquí,
la qual cosa no és gens positiva. És per això que
vaig començar a fer fotografies a Mathare i a donar càmeres
als nens del barri, perquè ells poden retratar la realitat d'aquests
carrers molt millor que ningú de fora. Aquests nens viuen aquí,
coneixen la gent, els carrers i carrerons i poden explicar històries
i fer-ho millor que qualsevol nouvingut que desconeix per complert les
dinàmiques i realitats de Mathare. I és per això
que m'agrada fer fotografies i ensenyar als nens a fer-ne; d'aquesta
manera, algú que mai hagi estat en un suburbi, vorà la
realitat des de la perspectiva dels nens.
-Quin valor afegit creus que tenen les fotografies dels nens respecte
a les de qualsevol adult?
-Aquí, els nens van amunt i avall, es passen el dia al carrer
i veuen un munt de coses perquè juguen. Tu no veus adults corrent
per Mathare, però sí que pots veure nens voltant pels
carrers del barri o capbussant-se al riu en un dia de calor. Els respecto
molt, són molt millor que jo quan vaig començar i és
per això que admiro les fotografies que fan i les històries
que escriuen.
-Quins
són els objectius darrera la fundació Mwelu?
-El motiu pel que varem endegar aquesta fundació va ser, en primer
lloc, per crear un espai de comunicació intertribal a partir
del qual nens de diferents comunitats poguessin interactuar, i d'aquesta
manera generar un nou clima de comunitat i evitar noves lluites entre
bandes rivals al barri (com la que es van produir fa uns mesos). D'aquesta
manera, al créixer junts i compartir experiències i projectes,
ha de permetre que en un futur aquest nens i nenes siguin capaços
de resoldre els problemes d'arrel ètnica al barri de manera pacífica.
Així doncs, no és només un projecte de fotografia:
és, abans que res, un projecte per a la comunitat, els fruits
del qual s'han de veure a llarg termini.
-Com
van ser els principis del projecte?
-La fundació Mwelu es va establir l'any 2003, al principi, com
ja he dit, només hi teníem tres nens, els mateixos que
havien estat preguntant-me i forçant-me d'alguna manera a què
els parlés i expliqués coses sobre fotografia. He anat
acollint nens de diverses part del suburbi, explicant-los tècniques
bàsiques de fotografia, donant-los càmeres i animant-los
a sortir al carrer i retratar la seva vida diària. Gran part
del temps no estic aquí i és per això que vaig
pensar que aquests nens podien retratar la realitat millor que cap foravingut,
igual que jo havia fet en el seu moment. A dia d'avui tenim una quarantena
de nens i la nostra voluntat és ampliar el projecte a tants nens
com puguem arribar, i qui sap si en un futur tindrem fotògrafs
professionals que provenen de Mathare.
-Què
els demanaries com a fotògrafs (si algun dia n'esdevenen)?
-El primer que els demanaria és que treballessin per a la comunitat,
que no oblidessin d'on venen i que reportessin així algun benefici
per a la gent de Mathare. Que tinguem aquesta industria fotogràfica
aquí en els suburbis, que els que pugen formin als nens i que
així el projecte continuï d'alguna manera. No ens rendirem.
-Alguna
cosa que vulguis afegir?
-Sí. Que crec, com molt bé em recorda la meva mare, que
un ésser humà sense educació és com un arbre
sense arrels. Sense ensenyar-los fotografia aquests nens no poden progressar
i aprendre més, compartir les seves idees o sentiments. Però,
quan veus les fotos que fan, sempre pots seure amb ells i preguntar-los
perquè han fet aqueslla fotografia i no una altra. D'aquesta
manera pots entendre els sentiments i emocions que els van impulsar
a retratar un esdeveniment, objecte o paisatge en concret. I aquesta
és la raó per la qual la fotografia és el mirall
del món. Pau.
When
the Sun Goes Down, fotografia de Julius Mwelu
_____________________
A
la seva
pàgina web http://www.mwelu.org
es poden consultar les fotografies i les històries, així
com més informació de les activitats que realitzen.
__________________________________________
oozebap . 2007 . sumari