Dones+Àfriques
Centre de Documentació Virtual

Articles i entrevistes

<< índex (tornar) .

___________________________________________________

Els fonaments eurocèntrics dels conceptes feministes i el repte de l'epistemologia africana

Article de Oyeronke Oyewumi
Traducció: D+A - Centre de Documentació Virtual

Els darrers cinc segles, descrits com l'època moderna, s'han definit per un nombre de processos històrics que inclou el comerç atlàntic d'esclaus i la colonització europea de l'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. La idea de modernitat evoca el desenvolupament del capitalisme i la industrialització, així com la creació d'estats-nació i l'augment de les disparitats regionals en el sistema mundial. El període ha viscut grans transformacions culturals i socials. De manera significativa, les categories de gèneres i de raça sorgiren durant aquesta època com dos eixos fonamentals amb els quals les persones foren explotades i les societats estratificades.
Un punt crucial de l'era moderna és l'expansió d'Europa i l'establiment de la hegemonia cultural euroamericana per tot el món. Enlloc és més profund que en la producció de coneixement sobre el comportament humà, la història, les societats i les cultures. Com a resultat, els interessos, preocupacions, predileccions, obsessions, i prejudicis dels occidentals, juntament amb les seves institucions i categories socials, han dominat la confecció de la història de la humanitat.
Un objectiu d'aquest eurocentrisme es la racialització del coneixement: Europa és representada com la font de coneixement i els europeus, per tant, com els pensadors. A més, el privilegi masculí com una part essencial del ethos europeu està implícit en la cultura de la modernitat. Aquest context global per a la producció de coneixement ha de tornar-se a replantejar per a poder entendre les realitats africanes i, conseqüentment, la condició humana.
En aquest article, el meu objectiu principal es qüestionar els conceptes de gènere amb exemples basats en les experiències i epistemologies culturals africanes. Em centraré en el sistema de la família nuclear, que és específicament una forma europea i que encara es troba a l'origen de molts dels conceptes que s'estan emprant universalment en els treballs i estudis sobre el gènere. L'objectiu és trobar maneres on la investigació africana pugui estar millor orientada per les preocupacions locals i les interpretacions, a la vegada que es tenen en compte les experiències africanes per a establir una teoria general, tot i les traves del racisme estructural del sistema global.

El gènere i la política del coneixement feminista

Qualsevol anàlisi seriosa sobre el lloc del "gènere" en les realitats africanes ha de tenir present qüestions sobre els conceptes que prevalen i les aproximacions teòriques. Ha de ser així perquè el contingut i el continent de la recerca sobre el gènere han estat àmpliament elaborats des de les experiències europees i nord-americanes. Avui dia, les acadèmiques feministes són qui més treballen aquest aspecte i, per tant, es troben a l'origen de la majoria de coneixement sobre les dones i les jerarquies de gènere. Com a resultat dels seus esforços, el gènere ha esdevingut una de les categories analítiques més importants en el món acadèmic per a descriure el món i oferir solucions polítiques. Així, tot i que la nostra recerca per comprendre no pot ignorar el paper de les feministes occidentals, hem de qüestionar la identitat social, els interessos i les preocupacions de les que han elaborat aquest corpus teòric. En relació a l'aproximació de la "sociologia del coneixement", Karl Mannheim afirma:

Les persones lligades les unes a les altres en grups s'esforcen segons el seu caràcter i posició del grup al qual pertanyen per a canviar el món que els envolta o intenten mantenir les condicions que ja tenen. És la direcció d'aquest desig per a canviar o conservar, d'aquesta activitat col.lectiva, la que estableix el fil conductor per a l'establiment dels seus problemes, els seus conceptes i les seves formes de pensament. (1936:4)

Les feministes, com un d'aquests grups, han emprat el seu recent poder en les societats occidentals per a capgirar el que es percebia com els problemes privats de les dones en temes públics. Han mostrat com els problemes personals de les dones en l'esfera privada són, de fet, qüestions públiques constituïdes per la desigualtat de gènere de l'estructura social. És evident que les experiències de les dones occidentals, i el seu desig per a les transformacions, han creat les bases de les qüestions, els conceptes, les teories i les preocupacions produïdes als estudis sobre el gènere.
Les investigadores feministes utilitzen el gènere com el model explicatiu per a narrar la subordinació de les dones i l'opressió a tot el món. Ràpidament, assumeixen ambdues categories, la de "dona" i la seva subordinació, com universals. Però el gènere és, abans que res, una construcció sociocultural. Com a punt de partida de la recerca, no podem agafar com a fet provat un element que encara hem d'investigar. Si el gènere domina àmpliament les vides de les dones blanques fins al punt d'excloure altres factors, hem de preguntar-nos, per què el gènere? Per què no alguna altra categoria com la raça, per exemple, que es considera fonamental pels africans-americans?
Degut a que el gènere està socialment construït, la categoria social de "dona" no és universal, i altres formes d'opressió i igualtat estan presents en la societat, hem d'afegir altres qüestions: Fins a quin punt les anàlisis sobre el gènere mostren o amaguen altres formes d'opressió? Quina de les situacions de les dones l'acadèmia feminista teoritza millor? I de quins grups particulars de dones? Fins a quin punt facilita els objectius de les dones i els seus desigs d'entendre's a elles mateixes d'una manera més clara?
Molts treballs han criticat el gènere com a concepte universal i han mostrat com és d'específic a Occident, especialment a les polítiques de les dones blanques anglosaxones. Probablement la crítica més important de les articulacions feministes de gènere és la realitzada per un grup d'intel.lectuals africans-americans que insisteixen que als Estats Units no es pot considerar el gènere al marge de la raça i la classe social.
Aquest posicionament ens porta a la insistència sobre les diferències entre les dones i la necessitat de teoritzar múltiples formes d'opressió, particularment on les desigualtats de raça, gènere i classe són evidents. Fora dels Estats Units, les discussions s'han centrat en la necessitat de fixar-nos en l'imperialisme, la colonització i altres formes globals i locals d'estratificació, que porten a la conclusió que el gènere no es pot abstreure del context social i d'altres sistemes de jerarquia.
En aquest article també vull afegir una altra dimensió a les raons per les quals el gènere no s'ha d'agafar com a referent ni ha d'articular necessàriament una crítica africana. En primer lloc, exploraré les fonts originals dels conceptes feministes que formen la base de la investigació sobre el gènere. M'agradaria suggerir que aquests conceptes es fonamenten en la família nuclear. Aquesta institució social constitueix l'arrel de la teoria feminista i representa el vehicle per a l'articulació dels seus valors.
Això es fa al marge, d'una banda, de l'àmplia creença entre les feministes que el seu objectiu subverteix aquesta institució dominada pels homes i, de l'altra, de la concepció entre els detractors del feminisme de que aquest està en contra de la família. Malgrat que el feminisme ha esdevingut global, és la família nuclear occidental que alimenta la majoria de la seva teoria. Així, els tres conceptes centrals que han estat els pilars del feminisme, la dona, el gènere i la germanor, només s'entenen amb una acurada atenció a la família nuclear de la que han sorgit.
A més, algunes de les qüestions i debats més importants que han articulat la recerca sobre gènere en les darreres tres dècades prenen molt més sentit una vegada es reconeix el grau d'arrelament en la família nuclear (que és tant una configuració espacial com institucional). Què és la família nuclear? La família basada en el gènere per excel.lència. Com a única família de la llar, es centra en una dona subordinada, un marit patriarcal i els fills.
L'estructura de la família entesa com a unitat conjugal al centre ens porta a la promoció del gènere com una categoria inevitable i natural, ja que en aquesta família no existeixen categories entrecreuades. En aquest tipus de llar, l'home es concebut com el que ha de portar el plat a taula i la dona s'associa amb la casa i la cura de les coses. La sociòloga feminista Nancy Chodorow ens mostra com la divisió del treball, en la família nuclear on la dona és la mare, estableix desenvolupaments diferents i trajectòries psicològiques per als fills i filles, que acabaran per alimentar unes societats dividides pel gènere. Segons Chodorow:

La divisió de gèneres entre homes i dones amb personalitats particulars, necessitats, defenses i capacitats genera condicions i contribueix a la reproducció d'aquesta mateixa divisió de les tasques. La dona-mare, sense adonar-se i de forma inevitable, ho reprodueix. (Chodorow 1978:12)

Per tant, el gènere és el principi organitzatiu fonamental de la família, i les distincions de gènere són la primera font de jerarquia i opressió dins de la família nuclear. Així mateix, la igualtat de gènere és la primera font d'identificació i solidaritat en aquest tipus de família. Les filles s'autoidentifiquen com a dones amb la seva mare i les altres germanes. Haraway, escriu: "El matrimoni engloba i reprodueix la relació antagònica entre dos grups socials coherents: els homes i les dones". (Haraway1991:138)
Tanmateix, la família nuclear és una forma específicament occidental, i no universal. Més específicament, la família nuclear continua com un element aliè a l'Àfrica malgrat la seva promoció tant per l'estat colonial com el neocolonial, les agències internacionals de (sub)desenvolupament, les organitzacions feministes o les ONG contemporànies, entre d'altres.
La configuració espacial de la llar familiar nuclear com un espai aïllat és bàsica per a entendre les categories feministes conceptuals. No sorprèn que la noció de feminitat que sorgeix del feminisme occidental, que té les arrels en la família nuclear, és el concepte de muller des de que, com assenyala Miriam Johnson, "el matrimoni [a les societats occidentals] sol ser el centre de la relació adulta i això provoca que la definició de dona esdevingui la de muller" (19:40), perquè la categoria "muller" té l'arrel a la família.
En molta de la teoria feminista blanca, la societat està representada com a família nuclear, composada per una parella i els seus fills. No hi ha lloc per a altres adults. Per a les dones, en aquesta configuració, la identitat de la muller està completament definida i les altres relacions queden, com a molt, en un segon pla. De forma metodològica, la unitat d'anàlisi és la llar de la família nuclear, on teòricament la dona queda relegada al seu rol de muller. Ja que la raça i la classe no acostumen a variar dins de la família, sembla lògic que les feministes blanques, en aquest prisma de la família nuclear, no vegin ni raça ni classe.
Per tant, la categoria fonamental de diferència, que apareix com universal des dels inicis de la família nuclear, és el gènere. La dona en el centre de la teoria feminista mai surt d'aquest paràmetre.
Com si fos una serp, porta la casa amb ella. El problema no és que la conceptualització feminista comenci amb la família, sinó que mai transcendeix els confins d'aquesta. En conseqüència, allà on es troba la dona esdevé el cercle privat de la subordinació femenina. La seva presència ho defineix com a tal.
Al teoritzar des de l'espai limitat de la família nuclear, no sorprèn que les qüestions de la sexualitat automàticament vinguin al centre de qualsevol discussió sobre gènere. Fins i tot una categoria com la de "mare" no és intel.ligible en el pensament feminista blanc excepte si es defineix primer com a muller del patriarca. Sembla que no es compren el paper de la mare independentment dels seus vincles sexuals amb un pare. Les mares són, abans que res, mullers. Aquesta és la única explicació per la popularitat del oxímoron "mare soltera".
Des d'una perspectiva africana, i en realitat, les mares, per definició, no poden ser solteres. En la majoria de cultures, la maternitat es defineix com una relació amb la progènie, no com una relació sexual amb un home. En el discurs feminista, la maternitat, que en altres societats constitueix la identitat dominant de la dona, es vincula a la família i el matrimoni. Degut a que la dona és sinònim de muller, la procreació i lactància en els estudis de gènere (tradicional i feminista) acostumen a presentar-se com una part de la divisió sexual de les tasques. La parella marital és aquella constituïda com la base de la divisió social del treball.
La sociòloga feminista Nancy Chodorow escriu que fins i tot en les experiències infantils la mare, com a ésser amb gènere (dona del pare) conté implicacions profundes en relació al desenvolupament psicològic diferenciador dels fills i filles. Chodorow universalitza l'experiència de la maternitat nuclear i la converteix en un fet humà, estenent les fronteres limitades euroamericanes a altres cultures que tenen organitzacions familiars diferents.

La família ioruba sense gènere

Després de mostrar que els conceptes feministes sorgeixen de la lògica de la família nuclear patriarcal (una forma familiar que no és, ni molt menys, universal), en aquesta secció sobre la meva recerca en la societat ioruba del sud-oest de Nigèria, presento diferents tipus d'organització familiar.
La família tradicional ioruba la podem descriure com una família sense gènere. I ho és perquè els rols familiars i les categories no estan diferenciades per gèneres. Així, de manera significativa, els poders centrals dins de la família queden difuminats i no estan lligats a un gènere específic. Degut a que el principi fonamental dins de la família és l'antiguitat basada en l'edat, i no en el gènere, les categories que d'aquí se'n deriven es basen en l'edat i no en el gènere. L'antiguitat és la classificació social de les persones que es basa en les edats cronològiques. Per tant, la paraula "egbon" es refereix al membre més gran i "aburro" al més jove, més enllà del seu gènere. El principi d'antiguitat és dinàmic i fluid; a diferència del gènere, no és rígid ni estàtic.
En la família ioruba, "omo", que és la nomenclatura per a nens, es pot traduir millor per "criatura". No hi ha cap paraula que denoti si és un nen o una nena. Pel que fa a la categoria de marit i muller, la categoria "oko", que normalment es tradueix en anglès per "marit", no té un gènere específic perquè agrupa homes i dones. La distinció entre "oko" i "iyawo" no es basa en el gènere, sinó que diferencia aquells que pertanyen a la família per naixement o qui s'hi ha incorporat a través del matrimoni. La distinció expressa una jerarquia on la posició de l'"oko" és superior al "iyawo".
Aquesta jerarquia no té gènere perquè una dona "oko" és superior a una dona "iyawo". En la societat en general, fins i tot la categoria d'"iyawo" inclou tan homes com dones, i els devots d'Orisa (déus) s'anomenen "iyawo Orisa". Aquestes relacions són fluïdes i els rols socials contínuament col.loquen els individus en contextos diferents.
El treball de l'antropòloga social Niara Sudarkasa sobre les característiques contrastades dels sistemes familiars africans i europeus és especialment il.luminador. Assenyala que la família nuclear està basada en la parella, l'epicentre conjugal. En Àfrica de l'Oest (del que els iorubes formen part), és el llinatge el que vehicula la família. Aquest sistema fonamentat en la consanguinitat està construït al voltant de les relacions de sang. Com la mateixa Sudarkasa explica:

En una societat on la descendència és patrilineal, el centre del grup de la llar consisteix en un grup de germans, algunes germanes, els seus fills adults i nets. L'epicentre de la unitat co-residencial es composa de parents amb vincles sanguinis. Les mullers es consideren alienes i, per tant, no formen part de la família. (1996:81)

En el cas ioruba, tots els membres del llinatge com un grup s'anomenen "omo-ile" i estan classificats individualment per ordre d'edat. Totes les dones casades formen un grup anomenat "iyawo-ile" i estan classificades per ordre de data de casament. Individualment, un "omo-ile" ocupa la posició d'"oko" en relació al nou vingut "iyawo". Aquesta relació interior-exterior està classificada, amb l'intern essent el sènior privilegiat. La manera d'entrar al llinatge és la diferència essencial: naixement per l'"oko" i matrimoni per l'"iyawo".
Si hi ha un rol identitari que defineix a les dones, és la posició de mare. En la llar, els membres estan agrupats al voltant de diferents unitats mare-fills anomenades "omoya" i que, literalment, vol dir "criatura d'una mare". Degut a la focalitat matriarcal de molts sistemes familiars africans, la mare és la columna entorn la qual les relacions familiars s'organitzen i es defineixen.
Conseqüentment, "omoya" és la categoria comparable en la cultura ioruba a la germana nuclear en la cultura nord-americana blanca. La relació entre germans de la mateixa mare, com la d'entre germanes en la família nuclear, es basa en una comprensió dels interessos comuns sorgits d'una experiència compartida.
La categoria "omoya", a diferència de "germana", transcendeix el gènere, i també la mateixa llar, ja que els cosins per part de mare també es consideren com a germans de la mateixa mare i es creu que estan més a prop els uns dels altres que els germans que comparteixen el mateix pare i que potser també viuen a la mateixa llar. "Omoya" situa una persona en un grup social reconegut i subratlla el significat del vincle mare-fill al dibuixar i ancorar el lloc del nen a la família. Així, aquestes relacions són, en primer lloc, privilegiades i han de protegir-se per sobre de les altres. A més, l'"omoya" subratlla la importància de la maternitat com institució i com experiència en la cultura.

El repte de les conceptualitzacions africanes

La dificultat d'aplicar els conceptes feministes per a expressar i analitzar les realitats africanes és el repte central del estudis africans de gènere. El fet que les categories de gènere occidentals es presenten com a inherents per naturalesa i operen en una dicotomia masculí/femení, la dualitat home/dona en la qual l'home assumeix la seva superioritat i, per tant, la categoria de definició, és aliè a moltes cultures africanes.
Quan les realitats africanes s'interpreten basant-se en les afirmacions occidentals, el que trobem són distorsions, ofuscacions en el llenguatge i, sovint, una manca total de comprensió degut al fet incommensurable de les categories socials i institucions. De fet, les dues categories bàsiques de dona i gènere requereixen un replantejament, com hem vist en l'anterior exemple dels iorubes, i com també he fonamentat en el meu llibre "The Invention of Women: Making an African Sense of Western Gender Discourses". Estudis sobre altres societats africanes ens suggereixen problemes similars. A continuació citaré alguns exemples.
L'antropòloga social Ifi Amaduime escriu sobre filles mascle, marits dona i la institució del matrimoni entre dones en la societat igbo (Amaduime 1987). Aquestes concepcions pertorben a la ment occidental i, per tant, no han de ser empresonats pel marc feminista. En la novel.la "Nervous Conditions", Tsitsi Dangarembga que escriu en un context shona, tracta els privilegis del que ella anomena "l'estatus patriarcal" de la tieta Tete, un dels personatges de la història: "Aquest tipus de treball era feina de dones, i de les tretze dones d'allà, només la meva mare i la Lucia no podien fer-ho. La Tete tenia l'estatus patriarcal, i d'ella no esperaven gaire cosa." (1989:133).
La tieta Tete és una dona, però amb una "condició patriarcal" que l'eximeix de les "feines de dones". La qüestió que sorgeix immediatament és com es constitueix la categoria "dona" en la societat shona. Qui és la dona i qui fa feines de dona? Quin significat té en l'organització social de la societat? De manera similar, Sekai Nzenza Shand, escrivint sobre la seva família shona en la seva autobiogràfica "Songs from an African sunset", descriu la relació de superioritat de la seva mare amb el "varoora" d'aquesta manera:

En el seu poble natal, a la mare se la considerava com la gran tieta o com un home honorable. El "varoora" li mostrava el seu respecte com si fos el pare i la meva mare podia dirigir-lo com ella volgués. (1997:19)

És la mare de la Nzenza Shand un home (un home honorable)?. Què significa això? Si tornem novament a l'Àfrica de l'Oest, el lingüista de Ghana Kwesi Yankah, en la seva monografia sobre els Okyeame-portanveu dels caps akan- realitza les següents observacions: "Un okyeame tradicionalment es dirigeix a la "ohene yere", la dona del cap -generalment es refereix a tot okyeame ja tingui una posició assignada o hereditària."(1995:89) I continua: "Fins i tot en casos on el cap és una dona, i la seva okyeame és masculí, l'okyeame és encara una muller i el cap un marit" (89). Aquesta comprensió clarament confon la comprensió de gènere occidental on el rol social de la "muller" és inherent al cos femení. Finalment, l'historiadora Edna Bay, que escriu sobre el regne dels estats de Dahomey, assenyala:

El rei també es casà amb homes. Els artesans prominents i els líders amb talent de les noves zones conquerides s'integraven a Dahomey mitjançant vincles basats en el llenguatge del matrimoni. Entre els eunucs i les dones del palau, aquests homes eren anomenats "ahosi". Els "ahosi" masculins portaven famílies amb ells o se'ls hi oferia dones i servei per a establir un llinatge . (1998:20)

La categoria "dones del palau" mencionada en la cita, no inclou les filles del llinatge. Les dones nascudes dins del llinatge pertanyien, juntament amb els seus germans, a la categoria de membres del llinatge, un grup que deriva del lloc de naixement. Aquests fets subratllen la necessitat de classificar la categoria "dona" a més anàlisi i privilegiar les categories i interpretacions d'aquestes societats africanes.
Aquests exemples africans ens presenten molts reptes a l'universalisme injustificat dels discursos feministes sobre el gènere. Veient aquests casos que hem presentat, esdevé obvi que aquestes categories socials africanes són fluïdes. No es limiten al tipus de cos, i la posició és altament situacional. A més, l'idioma de matrimoni emprat en la classificació social sovint no es centra en el gènere, com les interpretacions feministes han suggerit.
A més, el llenguatge de matrimoni/família en moltes cultures africanes és una manera de descriure les relacions de patró/client que tenen poc a veure amb la naturalesa dels cossos humans. Les anàlisi i les interpretacions d'Àfrica han de començar a Àfrica. Els significats han de derivar de l'organització social i de les relacions, donant prioritat als contextos locals i culturals.

_______________________________

REFERÈNCIES

Amadiume, Ifi. (1987). Male Daughters, Female Husbands: Gender and Sex in an African Society. Londres: Zed Press.

Bay, Edna (1998). Wives of the Leopard: Gender, Politics, and Culture in the Kingdom of Dahomey.Charlottesville, University of Virginia Press.

Chodorow, Nancy. The Reproduction of Mothering: Psychoanalysis and the Sociology of Gender. Berkeley: University of California Press, 1978.

Dangarembga, Tsitsi (1989). Nervous conditions: A Novel. Seattle, Seal Press

Mannheim, Karl (1936). Ideology or Utopia? Londres, Routeledge: Kegan and Paul

Haraway, Donna (1991). Simians, Cyborgs and Women: The Reinvention of Nature. Nova York: Routledge.

Nzenza-Shand, sekai (1997). Songs to an African Sunset: A Zimbabwean Story. Melbourne i Londres : Lonely Planet Publications.

Oyewumi, Oyeronke (1997). The Invention of Women: Making an African Sense of Western Gender Discourses. University of Minnesota Press.

Sudarkasa, Niara (1996). The Strength of Our Mothers: African and African American Women and Families: Essays and Speeches. Trenton i Asmara: Africa World Press

Yankah, Kwesi (19). Speaking for the Chief : Okyeame and the Politics of Akan Royal Oratory. Bloomington i Indianapolis: Indiana University Press

______________________________
Publicat en anglès a Sikh Spectrum Quarterly, No.17, agost 2004.