Dones sense complexes. Una història africana (segles XIII i XIV)

___________________________________________________

Dones sense complexes
Una història africana (segles XIII i XIV)

Per Serge Bilé (Africultures)
Traducció: D+A - Centre de Documentació Virtual

Sempre m'han fascinat els grans imperis sudanesos, ja que ens ensenyen moltes coses de les pràctiques i els costums d'altres èpoques, sobretot les que envolten a la dona: moltes vegades, la presència política de les dones no era comparable a la seva independència personal.

Quan, per exemple, l'any 1240 es constitueix l'imperi de Mali, que marca l'entrada amb força de l'islam a la regió, les dones de l'Àfrica Occidental es caracteritzaren per rebutjar les restriccions vestimentàries exportades del món àrab.
"Davant dels homes, no es cobreixen amb el vel, tot i que són moltes les que assisteixen assíduament a resar", s'indigna el viatger marroquí Ibn Battuta, que visità el país l'any 1352. En el relat apassionat que feu del seu periple, critica, de pas, la manca de pudor i, impactat, denuncia aquesta (segons ell) anomalia: "Les dones d'aquest país no viatgen amb el seu marit. Tenen amics i companys entre els estrangers. Si el seu marit, al tornar a casa, la troba amb un amic, no ho desaprova".

Ibn Battuta ho comprovarà ell mateix a casa d'un amic sudanès, anomenat Abu Muhammad, on havia estat convidat: "El vaig trobar assegut sobre la catifa. Al mig de la casa hi havia un llit; sobre aquest, una dona parlava amb un home assegut. Li dic a Abu Muhammad: "Qui és aquesta dona?" I em contesta: "És la meva esposa". "I qui és l'home que està amb ella?", li pregunto sorprès. "És el seu amic". "I hi estàs d'acord? Tu, que has viscut al nostre país i que has estudiat les prescripcions de la nostra llei?". I em contestà: "La freqüentació entre homes i dones a casa nostra és un honor i no aixeca cap sospita". Em sorprengué per la seva manca d'energia i vaig marxar. No vaig tornar-hi més, tot i que em convidà altres vegades".

Un altre viatger àrab va tenir igualment l'ocasió, pocs anys abans, de constatar fins a quin punt les dones de l'època eren descarades i amb molt d'humor. Un dia va creuar-se amb una dona pels carrers de Sama, una ciutat on, segons la llei local, els homes, excepte els estrangers, no portaven barba i les dones s'afaitaven el pubis. L'àrab, que justament portava una barba molt llarga, va veure com la dona se'l mirava amb ironia i deia algunes paraules en el seu idioma.
Com que no l'entenia, va demanar-li al seu intèrpret què havia dit, i aquest li traduí, avergonyit, la reflexió de la senyora: "Ha dit que li agradaria tenir una barba com la teva... allà on t'imagines!". L'home explotà enfadat i abocà totes les injúries contra la insolent.

Sense complexes i liberals, les dones d'aquesta zona tampoc dubtaven a comprometre's políticament, impulsades per la famosa carta de Kouroukan Fouga, promulgada, des dels primers mesos de l'imperi, pel seu fundador, Soundiata Keita.

Aquesta carta, que fou una mena de declaració dels drets i deures ciutadans, estipulava en efecte, en el seu article 16, que "les dones, a més de les seves ocupacions quotidianes, han d'associar-se a tots els nostres governs".
Efectivament serà així en totes les províncies, fins i tot al capdamunt de l'imperi, on la dona de l'emperador compartia estretament el poder amb ell. La reina Kasa fins i tot fomentà un cop d'estat contra el seu marit, l'impopular Mansa Suleyman, que regnà de 1341 a 1360. Kasa envià una dona a casa del cosí del seu marit per demanar-li expressament que es fes amb el poder, assegurant-li sense problemes: "Jo i tots els soldats estem a les teves ordres". El problema fou que aquesta missatgera sigué descoberta i detinguda.

Mansa Suleyman va posar a la seva dona entre reixes i es va casar amb una altra. Però la gent parlà moltíssim d'aquest fet i van criticar l'emperador fins que aquest accedí a alliberar Kasa.

L'any 1389, fou el torn de la mare de l'emperador Moussa II, que aquesta vegada sí aconseguí fer-se amb el poder. Va aprofitar una sortida del tro per a instal·lar-hi el seu propi marit, Sandaki, i trencar així amb les normes de successió, que volien que el sobirà fos escollit segons la via col·lateral de germà a germà.
No és improbable que els articles de la carta de Kouroukan Fouga dedicats a les dones estiguessin inspirats per les pròpies experiències de Soundiata Keïta, com per exemple l'article 14, que, de manera clara, decreta: "No ofengueu mai a les dones, les nostres mares".

Probablement va pensar, al fer-la, amb la seva mare Sogolon, que va afrontar, amb força i coratge, les humiliacions del seu poble. I sens dubte va voler agrair també, mitjançant aquesta carta, a la seva germana, que l'havia ajudat a vèncer al seu gran enemic de sempre, el temible Soumahoro Kanté, al revelar-li el secret i la vulnerabilitat del seu ex marit.

Si he volgut recordar aquests episodis és, en primer lloc, per homenatjar a aquestes dones de la història, pioneres i temeràries, de les quals sovint ignorem fins a quin punt foren unes capdavanteres del seu temps, i el seu paper, tan important, que van tenir en el progrés del continent africà.

Exemples a seguir per a les dones d'avui que, com les d'abans, no només han de tenir la paraula sense esperar el torn, sinó també ocupar tots els llocs de la societat africana per aportar claredat, frescor i tot allò indispensable per a construir el present i inventar el futur.


Dones+Àfriques Centre de Documentació Virtual Articles i entrevistes
<< índex (tornar) . ___________________________________________________ Dones sense complexes Una història africana (segles XIII i XIV) Per Serge Bilé (Africultures) Traducció: D+A - Centre de Documentació Virtual Sempre m'han fascinat els grans imperis sudanesos, ja que ens ensenyen moltes coses de les pràctiques i els costums d'altres èpoques, sobretot les que envolten a la dona: moltes vegades, la presència política de les dones no era comparable a la seva independència personal. Quan, per exemple, l'any 1240 es constitueix l'imperi de Mali, que marca l'entrada amb força de l'islam a la regió, les dones de l'Àfrica Occidental es caracteritzaren per rebutjar les restriccions vestimentàries exportades del món àrab. "Davant dels homes, no es cobreixen amb el vel, tot i que són moltes les que assisteixen assíduament a resar", s'indigna el viatger marroquí Ibn Battuta, que visità el país l'any 1352. En el relat apassionat que feu del seu periple, critica, de pas, la manca de pudor i, impactat, denuncia aquesta (segons ell) anomalia: "Les dones d'aquest país no viatgen amb el seu marit. Tenen amics i companys entre els estrangers. Si el seu marit, al tornar a casa, la troba amb un amic, no ho desaprova". Ibn Battuta ho comprovarà ell mateix a casa d'un amic sudanès, anomenat Abu Muhammad, on havia estat convidat: "El vaig trobar assegut sobre la catifa. Al mig de la casa hi havia un llit; sobre aquest, una dona parlava amb un home assegut. Li dic a Abu Muhammad: "Qui és aquesta dona?" I em contesta: "És la meva esposa". "I qui és l'home que està amb ella?", li pregunto sorprès. "És el seu amic". "I hi estàs d'acord? Tu, que has viscut al nostre país i que has estudiat les prescripcions de la nostra llei?". I em contestà: "La freqüentació entre homes i dones a casa nostra és un honor i no aixeca cap sospita". Em sorprengué per la seva manca d'energia i vaig marxar. No vaig tornar-hi més, tot i que em convidà altres vegades". Un altre viatger àrab va tenir igualment l'ocasió, pocs anys abans, de constatar fins a quin punt les dones de l'època eren descarades i amb molt d'humor. Un dia va creuar-se amb una dona pels carrers de Sama, una ciutat on, segons la llei local, els homes, excepte els estrangers, no portaven barba i les dones s'afaitaven el pubis. L'àrab, que justament portava una barba molt llarga, va veure com la dona se'l mirava amb ironia i deia algunes paraules en el seu idioma. Com que no l'entenia, va demanar-li al seu intèrpret què havia dit, i aquest li traduí, avergonyit, la reflexió de la senyora: "Ha dit que li agradaria tenir una barba com la teva... allà on t'imagines!". L'home explotà enfadat i abocà totes les injúries contra la insolent. Sense complexes i liberals, les dones d'aquesta zona tampoc dubtaven a comprometre's políticament, impulsades per la famosa carta de Kouroukan Fouga, promulgada, des dels primers mesos de l'imperi, pel seu fundador, Soundiata Keita. Aquesta carta, que fou una mena de declaració dels drets i deures ciutadans, estipulava en efecte, en el seu article 16, que "les dones, a més de les seves ocupacions quotidianes, han d'associar-se a tots els nostres governs". Efectivament serà així en totes les províncies, fins i tot al capdamunt de l'imperi, on la dona de l'emperador compartia estretament el poder amb ell. La reina Kasa fins i tot fomentà un cop d'estat contra el seu marit, l'impopular Mansa Suleyman, que regnà de 1341 a 1360. Kasa envià una dona a casa del cosí del seu marit per demanar-li expressament que es fes amb el poder, assegurant-li sense problemes: "Jo i tots els soldats estem a les teves ordres". El problema fou que aquesta missatgera sigué descoberta i detinguda. Mansa Suleyman va posar a la seva dona entre reixes i es va casar amb una altra. Però la gent parlà moltíssim d'aquest fet i van criticar l'emperador fins que aquest accedí a alliberar Kasa. L'any 1389, fou el torn de la mare de l'emperador Moussa II, que aquesta vegada sí aconseguí fer-se amb el poder. Va aprofitar una sortida del tro per a instal·lar-hi el seu propi marit, Sandaki, i trencar així amb les normes de successió, que volien que el sobirà fos escollit segons la via col·lateral de germà a germà. No és improbable que els articles de la carta de Kouroukan Fouga dedicats a les dones estiguessin inspirats per les pròpies experiències de Soundiata Keïta, com per exemple l'article 14, que, de manera clara, decreta: "No ofengueu mai a les dones, les nostres mares". Probablement va pensar, al fer-la, amb la seva mare Sogolon, que va afrontar, amb força i coratge, les humiliacions del seu poble. I sens dubte va voler agrair també, mitjançant aquesta carta, a la seva germana, que l'havia ajudat a vèncer al seu gran enemic de sempre, el temible Soumahoro Kanté, al revelar-li el secret i la vulnerabilitat del seu ex marit. Si he volgut recordar aquests episodis és, en primer lloc, per homenatjar a aquestes dones de la història, pioneres i temeràries, de les quals sovint ignorem fins a quin punt foren unes capdavanteres del seu temps, i el seu paper, tan important, que van tenir en el progrés del continent africà. Exemples a seguir per a les dones d'avui que, com les d'abans, no només han de tenir la paraula sense esperar el torn, sinó també ocupar tots els llocs de la societat africana per aportar claredat, frescor i tot allò indispensable per a construir el present i inventar el futur.
<< índex (tornar) .