Entrevista amb Aminata Traoré

___________________________________________________

Aminata Traoré:
"Estem desbordats de potencialitats i m'insurgeixo contra la natura del sistema i la seva capacitat per a destruir l'esperança a l'Àfrica".

Entrevista realitzada per Samy Nja Kwa
Traducció: D+A - Centre de Documentació Virtual

Aminata Dramane Traoré va néixer a Mali l'any 1942. Ministra de Cultura al seu país de 1997 al 2000, actualment és una de les figures de l'altermundialisme, tan a Àfrica com a la resta del planeta. Entre les moltes propostes polítiques que desenvolupa, coordina el Forum pour l'autre Mali (www.autremali.org) i ha escrit quatre llibres: L'étau. L'Afrique dans un monde sans frontières (Actes Sud, 1999); Le Viol de l'Imaginaire (Fayard/Actes Sud, 2002); Lettre au Président des Français à propos de la Côte d'Ivoire et de l'Afrique en général (Fayard, 2005) i L'Afrique humiliée (Fayard, 2008).

Samy Nja Kwa: Quin és el lloc de les dones en la lluita contra la globalització?

Aminata Traoré: És essencial. El debat sobre el lloc i el paper de les dones a l'Àfrica s'ha omès. La lectura que s'aplica a l'economia i a la societat s'ha aplicat també a les relacions home-dona. L'estatus i el rol de les dones han estat jutjats, denunciats, i les solucions només han estat enteses en termes de desenvolupament.
Així doncs, l'Àfrica no ha tingut la llibertat de pensar, escollir, decidir per ella mateixa, ni en l'àmbit de l'agricultura, ni en la seva industrialització, ni en els intercanvis comercials. No li han deixat llibertat de pensament pel que fa a la relació entre homes i dones. S'han iniciat molts projectes per fer-nos sortir del nostre estat de subdesenvolupament, el que significava que calia que les africanes es transformessin segons la imatge de les dones dels països desenvolupats.
És per això que diem que és un debat principalment cultural. Cada dona podia alliberar-se segons les mateixes modalitats que les occidentals, el combat ha esdevingut intra-africà: calia que ens igualéssim als nostres homes, que els superéssim. Ens calia creure que érem doblement víctimes, davant d'Occident i davant dels nostres homes que s'aprofiten d'aquest desenvolupament.
Als anys vuitanta, les polítiques d'ajustament estructural van dur als nostres homes a l'atur, fent que la gran majoria d'assalariats esdevinguessin pobres, si bé aquells mateixos homes que ens demanaven que superéssim la seva integració a la modernitat i al desenvolupament es trobaven asseguts a casa: eren les dones que no havien anat a l'escola les que es veien obligades a espavilar-se per alimentar-los! Així, la mena de poder que es voldria per les dones (sense demanar-lis la seva opinió) no és necessàriament el que elles volen.

SNK: Et sent recolzada en el teu combat contra les institucions internacionals?

AT: No tinc paraules per qualificar les relacions que les institucions internacionals mantenen amb els nostres països. És d'una gravetat extrema. Des del punt de vista de la dona, lamento que les organitzacions femenines africanes encara no hagin pres consciència de la natura del procés en el qual se les convida a entrar. Però no tinc res en contra, perquè la mateixa dependència econòmica que fa dels nostres estats institucions mimètiques preval a nivell de les associacions femenines.
El Banc Mundial es neteja la consciència parlant de les dones mentre que ha dinamitat completament les nostres societats. El sistema capitalista aplicat a l'Àfrica es troba a l'origen de la prostitució i de la privatització dels serveis. Les dones paguen molt car la manca de treball dels seus homes. Lluito actualment per una aliança entre homes i dones africanes, ja que estem al mateix vaixell. No tenim destins diferents: l'home no és el meu enemic, el sistema és el nostre enemic. I estic convençuda que hi ha pocs pares a les nostres famílies, és igual el context, que no volen que la seva filla no vagi a l'escola. Sense perspectiva de futur, es busquen elements que desacrediten, que emmascaren els veritables problemes de l'Àfrica. Aquest continent no ha tingut la llibertat de descobrir dins seu els propis mals i curar-los, ja es tracti de desescolarització, escissió o poligàmia. Que se'ns deixi la possibilitat de debatre entre nosaltres i de buscar solucions que podem assumir. Desgraciadament, sempre hi ha gent que tenen certeses quan es tracta de la situació de l'Àfrica.

SNK: Defenses la microresistència en front de la macrodominació. Concretament, com s'articula?

AT: Aquesta resistència encara està per construir. Els mecanismes de la censura i de l'autocensura funcionen meravellosament bé. El 80% dels maliens pensen com jo. No paren de dir-me que tinc raó. Però el problema és que l'Estat no s'atreveix a criticar el sistema. Aquestes mateixes persones que donen lliçons de democràcia, que exigeixen als Estats que donin suport a la societat civil, ignoren les estructures com les meves, el Réseau d'éthique et d'esthétique, ja que els qüestiona.
El Banc Mundial es permet de parlar als maliens de governabilitat, de democràcia, al mateix temps que prohibeix fer referència sobre la seva política a l'Àfrica. El sabotatge de les democràcies africanes es deu, en primer lloc, a aquests actors institucionals extremadament poderosos que dicten als nostres dirigents, cada dia, la mena de política que cal aplicar. Ens sorprenem que a les urnes hi hagi descontent, però el poble comença a adonar-se que això de lluitar per un o per un altre no serveix per res des del moment que tots accepten seguir les mateixes reformes neoliberals que suprimeixen els llocs de treball, que condemnen les llars a la misèria i que ens obliguen a pagar per l'aigua potable, la sanitat, les escombraries...

SNK: Com reaccionen els joves al teu discurs i als teus llibres?

AT: El meu primer llibre es va publicar el gener de 1999, però mai vaig tenir dret a participar en un debat televisiu al meu país. Només a través dels diaris de l'exterior se'm va començar a llegir. Els que em llegeixen, més enllà dels joves que tenen moltes ganes de comprar el llibre Le viol de l'imaginaire, que costa relativament car per ells, comencen a venir als debats que organitzo. Sobretot he creat aquest Fòrum per un altre Mali com un espai de diàleg, que agrupa més de tres-centes cinquanta persones de tot tipus, treballadors, intel.lectuals i molts joves. De totes maneres, no podrem continuar tenint lligada eternament a la gent, confiscar-los la informació i tenir segrestada la televisió nacional. La televisió per satèl.lit, la ràdio internacional i internet permeten conèixer les resistències a nivell planetari. Els nostres governs no podran continuar enganyant a la població.

SNK: Els objectius bàsics de la teva batalla són els nostres problemes d'aigua, de sanitat i, per tant, dels medicament genèrics.

AT: Una vegada coneguts els problemes, la resta del debat no és més que un detall: perquè sabem que no ens donen els mitjans per negociar. És trist que siguin els ciutadans del Nord els que estiguin més preparats per defensar els interessos dels pobles africans.
L'accés als medicaments és un veritable drama a l'Àfrica. Han volgut, en el marc de la desintervenció pública en aquests sectors claus, que fins i tot els hospitals siguin rentables i, per tant, tot el món ha de pagar. Una dona embarassada amb dificultats econòmiques, amb el marit a l'atur, que no té ingressos, està obligada a tenir al seu voltant familiars o amics que puguin pagar el seu part. Els medicaments existeixen, però si no pots pagar-los et mors. És un escàndol. I, políticament, aquest sistema desestabilitza a tothom.
El Nord subvenciona la seva agricultura i tanca les seves fronteres als nostres productes, i ens imposa reformes estructurals perquè les multinacionals, com depredadors, vinguin a treure'ns les poques empreses que funcionen, especialment en el sector elèctric, de telecomunicacions i de l'aigua. Aquest espoli de l'Àfrica pot continuar indefinidament. Però, per què els nostres dirigents no es mostren més valents, més visionaris? Per dir que, en el fons, hi ha una bretxa oberta en el sistema. Hi ha falles per tot arreu: l'Àfrica paga el preu més elevat i les èlits al poder prefereixen fer la vista grossa. No hi ha elecció, però amb el poble n'hi pot haver. Cal que en algun moment diguem no!

SNK: El NEPAD seria una alternativa?

AT: És un projecte de caps d'Estat africans que creuen el que les nacions riques els hi expliquen. És una llàstima perquè crec que el context sociopolític és històric: l'entorn mundial ens permetria construir una visió molt més solidària de les realitats africanes. Però la seva preocupació és sobretot la de seduir a l'exterior. Han concebut el seu projecte en el seu gabinet amb un grup d'africans anomenats "especialistes", triats a l'atzar. Aquest projecte es va presentar a Washington, a Japó i a Europa.
Han buscat la confiança i l'aval dels països rics, i parlen d'apropiació pels africans. La necessitat de diners ràpids i la preocupació d'agradar a Occident els impedeix tota aliança amb les poblacions africanes. Els hi hem de dir que no estem d'acord, ja que intenten convèncer a cops de seminaris i de reunions, injectant diners a diferents llocs i aconseguint així als seus objectius. És l'autoflagelació: reconeixem els nostres errors, i que ho hem fet malament. Occident es diu: "Molt bé, així nosaltres podem netejar-nos la consciència". De fet, els hi estem dient el que volen escoltar, i és per això que funciona.

SNK: Et consideres afropesimista?

AT: No estaria en el lloc que ocupo si ho fos. Estem desbordats de potencialitats i m'insurgeixo contra la natura del sistema i la seva capacitat per a destruir l'esperança a l'Àfrica: tot el que podríem fer per nosaltres mateixos es veu alterat per aquestes institucions. Els hi agrada molt que siguis demòcrata, però si no els obeeixes es deixen de solidaritzar. Occident només recompensa als qui traeixen al seu poble. Com no ens hem de rebel.lar contra un sistema així, que dóna la impressió que ho fa tot per l'Àfrica i que Àfrica no fa res per ella mateixa?
No sóc pessimista, ni molt menys. Lluito, millor a Occident que a casa meva. Aquí a Mali faig el que puc a través d'accions concretes de transformació del meu entorn amb la gent del meu barri. Mobilitzo l'opinió, espero el dia on els dirigents comprendran que no estic en contra seva. Em dic que en quaranta anys hem après considerablement, i hem de treure tot el profit del que hem après d'aquest sistema, de la seva natura i de la facultat dels països del Nord per sempre sortir-se'n amb la seva.

SNK: La Xarxa d'Intel.lectuals Africans per l'Ètica i l'Estètica, que has creat conjuntament amb Ray Lema, agrupa artistes i intel.lectuals. És fàcil tenir un discurs homogeni sobre qüestions on sovint discrepeu?

AT: Tenim el mèrit d'intentar-ho. Em dic a mi mateixa que tenen molt talent. Si hi ha un component de les societats africanes que contribueixi a aquesta Àfrica positiva, són de ben segur els creadors, de tots els àmbits. Però el dèficit d'informacions que patim com africans pel que fa a la veritable natura de la globalització fa que aquests artistes tampoc, en els seus àmbits, puguin participar a la construcció d'una opinió africana. És per això que aquesta aliança entre investigadors, intel.lectuals i creadors permet d'imprimir una nova dinàmica a la creació artística i cultural.
Homenatgem constantment a Aimé Césaire, Bernard Dadié, totes aquestes figures que es van insurgir contra el sistema colonial i que han alimentat la revolta dels africans, que ens han permès de dir, ja llavors, que una altra Àfrica és possible, diferent de l'Àfrica colonial i colonitzada. Avui, necessitem redescubrir aquesta missió dels intel.lectuals i creadors. És per això que anem al nostre ritme. És un procés d'aprenentatge i de compartir.
Un jove creador com Didier Awady, per exemple, forma part d'aquesta xarxa. Té un discurs dinamitzant quan parla dels joves. El dia on una massa crítica de dones i joves sàpiguen de què estem parlant aquí, l'Àfrica canviarà per força, i no em refereixo a la violència, sinó a les urnes. Són aquestes dones i homes que s'han de mobilitzar per confiar el poder a gent capacitada d'enfrontar-se a tots aquells que estan saquejant l'Àfrica de les seves riqueses i prerrogatives.

SNK: Com diu l'escriptor camerunès Célestin Monga al seu llibre, cal un pla d'ajustament cultural per l'Àfrica?

AT: Aquest debat no porta enlloc. Vol dir que, de la mateixa manera que les nostres economies estan malaltes, les nostres cultures també ho estan? Jo no ho enfocaria d'aquesta manera. Si hi ha ajustament, ha de sorgir d'una iniciativa interna dels africans. S'ha responsabilitzat a les cultures africanes de tots els mals i és per això que la dominació esdevé possible i fàcil. Se'ns va dir que s'havia de revisar com ens comportem amb els nens, amb les dones, etcètera. I ens ho vam creure. Però això no significa que tot vagi bé en les nostres cultures. És la nostra responsabilitat replantejar el nostre patrimoni cultural per veure què s'ha de posar al museu i quines dimensions d'aquestes cultures han d'alimentar la creativitat en tots els àmbits.

SNK: Com s'ha de fer entendre als dirigents africans que la cultura pot ser un factor de desenvolupament?

AT: Per començar, els hem d'alliberar de la seva submissió a qualsevol expert del FMI o del Banc Mundial que vingui a vendre'ls qualsevol idea. El camí de la mendicitat i del mimetisme no funciona. No poden confiar amb la cultura mentre les solucions que donen aquestes institucions els permet embutxacar-se molts diners. Perquè invertir en les cultures és invertir en els pobles. Avui dia, desentendre's de la base significa posar-se a disposició dels inversors estrangers, amb tot el que això comporta a nivell d'endeutament.
Volem l'anul·lació del deute, però hem de mobilitzar altres recursos per enriquir aquells que són capaços de vendre'ns qualsevol cosa, entre elles les noves tecnologies de la informació. Aquest sector no funciona, i busquen conquerir els mercats del Sud. Internet és una proesa tecnològica fabulosa, però atenció: ningú necessita fer una campanya que ens digui que la ràdio, el cotxe o l'avió són útils. Ho sabem, ho hem descobert per nosaltres mateixos. Així doncs, per què cal una cimera internacional de la informàtica i la informació per dir-nos que vivim en una societat de la informació?

______________________________
Publicat en francès a Africultures.


Dones+Àfriques Centre de Documentació Virtual Articles i entrevistes
<< índex (tornar) . ___________________________________________________ Aminata Traoré: "Estem desbordats de potencialitats i m'insurgeixo contra la natura del sistema i la seva capacitat per a destruir l'esperança a l'Àfrica". Entrevista realitzada per Samy Nja Kwa Traducció: D+A - Centre de Documentació Virtual Aminata Dramane Traoré va néixer a Mali l'any 1942. Ministra de Cultura al seu país de 1997 al 2000, actualment és una de les figures de l'altermundialisme, tan a Àfrica com a la resta del planeta. Entre les moltes propostes polítiques que desenvolupa, coordina el Forum pour l'autre Mali (www.autremali.org) i ha escrit quatre llibres: L'étau. L'Afrique dans un monde sans frontières (Actes Sud, 1999); Le Viol de l'Imaginaire (Fayard/Actes Sud, 2002); Lettre au Président des Français à propos de la Côte d'Ivoire et de l'Afrique en général (Fayard, 2005) i L'Afrique humiliée (Fayard, 2008). Samy Nja Kwa: Quin és el lloc de les dones en la lluita contra la globalització? Aminata Traoré: És essencial. El debat sobre el lloc i el paper de les dones a l'Àfrica s'ha omès. La lectura que s'aplica a l'economia i a la societat s'ha aplicat també a les relacions home-dona. L'estatus i el rol de les dones han estat jutjats, denunciats, i les solucions només han estat enteses en termes de desenvolupament. Així doncs, l'Àfrica no ha tingut la llibertat de pensar, escollir, decidir per ella mateixa, ni en l'àmbit de l'agricultura, ni en la seva industrialització, ni en els intercanvis comercials. No li han deixat llibertat de pensament pel que fa a la relació entre homes i dones. S'han iniciat molts projectes per fer-nos sortir del nostre estat de subdesenvolupament, el que significava que calia que les africanes es transformessin segons la imatge de les dones dels països desenvolupats. És per això que diem que és un debat principalment cultural. Cada dona podia alliberar-se segons les mateixes modalitats que les occidentals, el combat ha esdevingut intra-africà: calia que ens igualéssim als nostres homes, que els superéssim. Ens calia creure que érem doblement víctimes, davant d'Occident i davant dels nostres homes que s'aprofiten d'aquest desenvolupament. Als anys vuitanta, les polítiques d'ajustament estructural van dur als nostres homes a l'atur, fent que la gran majoria d'assalariats esdevinguessin pobres, si bé aquells mateixos homes que ens demanaven que superéssim la seva integració a la modernitat i al desenvolupament es trobaven asseguts a casa: eren les dones que no havien anat a l'escola les que es veien obligades a espavilar-se per alimentar-los! Així, la mena de poder que es voldria per les dones (sense demanar-lis la seva opinió) no és necessàriament el que elles volen. SNK: Et sent recolzada en el teu combat contra les institucions internacionals? AT: No tinc paraules per qualificar les relacions que les institucions internacionals mantenen amb els nostres països. És d'una gravetat extrema. Des del punt de vista de la dona, lamento que les organitzacions femenines africanes encara no hagin pres consciència de la natura del procés en el qual se les convida a entrar. Però no tinc res en contra, perquè la mateixa dependència econòmica que fa dels nostres estats institucions mimètiques preval a nivell de les associacions femenines. El Banc Mundial es neteja la consciència parlant de les dones mentre que ha dinamitat completament les nostres societats. El sistema capitalista aplicat a l'Àfrica es troba a l'origen de la prostitució i de la privatització dels serveis. Les dones paguen molt car la manca de treball dels seus homes. Lluito actualment per una aliança entre homes i dones africanes, ja que estem al mateix vaixell. No tenim destins diferents: l'home no és el meu enemic, el sistema és el nostre enemic. I estic convençuda que hi ha pocs pares a les nostres famílies, és igual el context, que no volen que la seva filla no vagi a l'escola. Sense perspectiva de futur, es busquen elements que desacrediten, que emmascaren els veritables problemes de l'Àfrica. Aquest continent no ha tingut la llibertat de descobrir dins seu els propis mals i curar-los, ja es tracti de desescolarització, escissió o poligàmia. Que se'ns deixi la possibilitat de debatre entre nosaltres i de buscar solucions que podem assumir. Desgraciadament, sempre hi ha gent que tenen certeses quan es tracta de la situació de l'Àfrica. SNK: Defenses la microresistència en front de la macrodominació. Concretament, com s'articula? AT: Aquesta resistència encara està per construir. Els mecanismes de la censura i de l'autocensura funcionen meravellosament bé. El 80% dels maliens pensen com jo. No paren de dir-me que tinc raó. Però el problema és que l'Estat no s'atreveix a criticar el sistema. Aquestes mateixes persones que donen lliçons de democràcia, que exigeixen als Estats que donin suport a la societat civil, ignoren les estructures com les meves, el Réseau d'éthique et d'esthétique, ja que els qüestiona. El Banc Mundial es permet de parlar als maliens de governabilitat, de democràcia, al mateix temps que prohibeix fer referència sobre la seva política a l'Àfrica. El sabotatge de les democràcies africanes es deu, en primer lloc, a aquests actors institucionals extremadament poderosos que dicten als nostres dirigents, cada dia, la mena de política que cal aplicar. Ens sorprenem que a les urnes hi hagi descontent, però el poble comença a adonar-se que això de lluitar per un o per un altre no serveix per res des del moment que tots accepten seguir les mateixes reformes neoliberals que suprimeixen els llocs de treball, que condemnen les llars a la misèria i que ens obliguen a pagar per l'aigua potable, la sanitat, les escombraries... SNK: Com reaccionen els joves al teu discurs i als teus llibres? AT: El meu primer llibre es va publicar el gener de 1999, però mai vaig tenir dret a participar en un debat televisiu al meu país. Només a través dels diaris de l'exterior se'm va començar a llegir. Els que em llegeixen, més enllà dels joves que tenen moltes ganes de comprar el llibre Le viol de l'imaginaire, que costa relativament car per ells, comencen a venir als debats que organitzo. Sobretot he creat aquest Fòrum per un altre Mali com un espai de diàleg, que agrupa més de tres-centes cinquanta persones de tot tipus, treballadors, intel.lectuals i molts joves. De totes maneres, no podrem continuar tenint lligada eternament a la gent, confiscar-los la informació i tenir segrestada la televisió nacional. La televisió per satèl.lit, la ràdio internacional i internet permeten conèixer les resistències a nivell planetari. Els nostres governs no podran continuar enganyant a la població. SNK: Els objectius bàsics de la teva batalla són els nostres problemes d'aigua, de sanitat i, per tant, dels medicament genèrics. AT: Una vegada coneguts els problemes, la resta del debat no és més que un detall: perquè sabem que no ens donen els mitjans per negociar. És trist que siguin els ciutadans del Nord els que estiguin més preparats per defensar els interessos dels pobles africans. L'accés als medicaments és un veritable drama a l'Àfrica. Han volgut, en el marc de la desintervenció pública en aquests sectors claus, que fins i tot els hospitals siguin rentables i, per tant, tot el món ha de pagar. Una dona embarassada amb dificultats econòmiques, amb el marit a l'atur, que no té ingressos, està obligada a tenir al seu voltant familiars o amics que puguin pagar el seu part. Els medicaments existeixen, però si no pots pagar-los et mors. És un escàndol. I, políticament, aquest sistema desestabilitza a tothom. El Nord subvenciona la seva agricultura i tanca les seves fronteres als nostres productes, i ens imposa reformes estructurals perquè les multinacionals, com depredadors, vinguin a treure'ns les poques empreses que funcionen, especialment en el sector elèctric, de telecomunicacions i de l'aigua. Aquest espoli de l'Àfrica pot continuar indefinidament. Però, per què els nostres dirigents no es mostren més valents, més visionaris? Per dir que, en el fons, hi ha una bretxa oberta en el sistema. Hi ha falles per tot arreu: l'Àfrica paga el preu més elevat i les èlits al poder prefereixen fer la vista grossa. No hi ha elecció, però amb el poble n'hi pot haver. Cal que en algun moment diguem no! SNK: El NEPAD seria una alternativa? AT: És un projecte de caps d'Estat africans que creuen el que les nacions riques els hi expliquen. És una llàstima perquè crec que el context sociopolític és històric: l'entorn mundial ens permetria construir una visió molt més solidària de les realitats africanes. Però la seva preocupació és sobretot la de seduir a l'exterior. Han concebut el seu projecte en el seu gabinet amb un grup d'africans anomenats "especialistes", triats a l'atzar. Aquest projecte es va presentar a Washington, a Japó i a Europa. Han buscat la confiança i l'aval dels països rics, i parlen d'apropiació pels africans. La necessitat de diners ràpids i la preocupació d'agradar a Occident els impedeix tota aliança amb les poblacions africanes. Els hi hem de dir que no estem d'acord, ja que intenten convèncer a cops de seminaris i de reunions, injectant diners a diferents llocs i aconseguint així als seus objectius. És l'autoflagelació: reconeixem els nostres errors, i que ho hem fet malament. Occident es diu: "Molt bé, així nosaltres podem netejar-nos la consciència". De fet, els hi estem dient el que volen escoltar, i és per això que funciona. SNK: Et consideres afropesimista? AT: No estaria en el lloc que ocupo si ho fos. Estem desbordats de potencialitats i m'insurgeixo contra la natura del sistema i la seva capacitat per a destruir l'esperança a l'Àfrica: tot el que podríem fer per nosaltres mateixos es veu alterat per aquestes institucions. Els hi agrada molt que siguis demòcrata, però si no els obeeixes es deixen de solidaritzar. Occident només recompensa als qui traeixen al seu poble. Com no ens hem de rebel.lar contra un sistema així, que dóna la impressió que ho fa tot per l'Àfrica i que Àfrica no fa res per ella mateixa? No sóc pessimista, ni molt menys. Lluito, millor a Occident que a casa meva. Aquí a Mali faig el que puc a través d'accions concretes de transformació del meu entorn amb la gent del meu barri. Mobilitzo l'opinió, espero el dia on els dirigents comprendran que no estic en contra seva. Em dic que en quaranta anys hem après considerablement, i hem de treure tot el profit del que hem après d'aquest sistema, de la seva natura i de la facultat dels països del Nord per sempre sortir-se'n amb la seva. SNK: La Xarxa d'Intel.lectuals Africans per l'Ètica i l'Estètica, que has creat conjuntament amb Ray Lema, agrupa artistes i intel.lectuals. És fàcil tenir un discurs homogeni sobre qüestions on sovint discrepeu? AT: Tenim el mèrit d'intentar-ho. Em dic a mi mateixa que tenen molt talent. Si hi ha un component de les societats africanes que contribueixi a aquesta Àfrica positiva, són de ben segur els creadors, de tots els àmbits. Però el dèficit d'informacions que patim com africans pel que fa a la veritable natura de la globalització fa que aquests artistes tampoc, en els seus àmbits, puguin participar a la construcció d'una opinió africana. És per això que aquesta aliança entre investigadors, intel.lectuals i creadors permet d'imprimir una nova dinàmica a la creació artística i cultural. Homenatgem constantment a Aimé Césaire, Bernard Dadié, totes aquestes figures que es van insurgir contra el sistema colonial i que han alimentat la revolta dels africans, que ens han permès de dir, ja llavors, que una altra Àfrica és possible, diferent de l'Àfrica colonial i colonitzada. Avui, necessitem redescubrir aquesta missió dels intel.lectuals i creadors. És per això que anem al nostre ritme. És un procés d'aprenentatge i de compartir. Un jove creador com Didier Awady, per exemple, forma part d'aquesta xarxa. Té un discurs dinamitzant quan parla dels joves. El dia on una massa crítica de dones i joves sàpiguen de què estem parlant aquí, l'Àfrica canviarà per força, i no em refereixo a la violència, sinó a les urnes. Són aquestes dones i homes que s'han de mobilitzar per confiar el poder a gent capacitada d'enfrontar-se a tots aquells que estan saquejant l'Àfrica de les seves riqueses i prerrogatives. SNK: Com diu l'escriptor camerunès Célestin Monga al seu llibre, cal un pla d'ajustament cultural per l'Àfrica? AT: Aquest debat no porta enlloc. Vol dir que, de la mateixa manera que les nostres economies estan malaltes, les nostres cultures també ho estan? Jo no ho enfocaria d'aquesta manera. Si hi ha ajustament, ha de sorgir d'una iniciativa interna dels africans. S'ha responsabilitzat a les cultures africanes de tots els mals i és per això que la dominació esdevé possible i fàcil. Se'ns va dir que s'havia de revisar com ens comportem amb els nens, amb les dones, etcètera. I ens ho vam creure. Però això no significa que tot vagi bé en les nostres cultures. És la nostra responsabilitat replantejar el nostre patrimoni cultural per veure què s'ha de posar al museu i quines dimensions d'aquestes cultures han d'alimentar la creativitat en tots els àmbits. SNK: Com s'ha de fer entendre als dirigents africans que la cultura pot ser un factor de desenvolupament? AT: Per començar, els hem d'alliberar de la seva submissió a qualsevol expert del FMI o del Banc Mundial que vingui a vendre'ls qualsevol idea. El camí de la mendicitat i del mimetisme no funciona. No poden confiar amb la cultura mentre les solucions que donen aquestes institucions els permet embutxacar-se molts diners. Perquè invertir en les cultures és invertir en els pobles. Avui dia, desentendre's de la base significa posar-se a disposició dels inversors estrangers, amb tot el que això comporta a nivell d'endeutament. Volem l'anul·lació del deute, però hem de mobilitzar altres recursos per enriquir aquells que són capaços de vendre'ns qualsevol cosa, entre elles les noves tecnologies de la informació. Aquest sector no funciona, i busquen conquerir els mercats del Sud. Internet és una proesa tecnològica fabulosa, però atenció: ningú necessita fer una campanya que ens digui que la ràdio, el cotxe o l'avió són útils. Ho sabem, ho hem descobert per nosaltres mateixos. Així doncs, per què cal una cimera internacional de la informàtica i la informació per dir-nos que vivim en una societat de la informació? ______________________________ Publicat en francès a Africultures.
<< índex (tornar) .