entrevista amb Ayesha Imam. "Com diu l'Alcorà: 'Les dones i els homes són protectors els uns dels altres'". Els drets de les dones als tribunals islàmics de Nigèria.

___________________________________________________

Ayesha Imam: "Com diu l'Alcorà: 'Les dones i els homes són protectors els uns dels altres'".
Els drets de les dones als tribunals islàmics de Nigèria.

Entrevista de Dialogue
Introducció i traducció: D+A - Centre de Documentació Virtual

Ayesha Imam

Ayesha Imam ha dictat conferències i realitzat estudis sobre la dona i l'anàlisi de gènere a les universitats i instituts de recerca de Nigèria, el Regne Unit, Canadà i Senegal. Activista pels drets humans, i de les dones en particular, des de fa més de dues dècades, és fundadora i directora de BAOBAB (www.baobabwomen.org), una organització nigeriana enfocada a la defensa de les dones en les qüestions legals.

Dialogue: Podries explicar-nos més detalladament l'aplicació de la sharia a Nigèria?

Imam: Tenim tres sistemes legals operatius. El primer és la llei general, una combinació de lleis colonials britàniques i actes o decrets que han estat instaurats pels diferents governs (estatals, federals i militars) des de 1960. El següent és la llei consuetudinària, una varietat de diferents lleis de diversos pobles que no es mostren en la seva forma original, sinó que s'han anat canviant durant el procés colonial. Sovint han anat perdent aspectes que afavorien o promovien els drets de les dones.
El tercer sistema és la llei islàmica, anomenada també sharia. Fins l'any 1999, les lleis consuetudinàries i les islàmiques estaven restringides a l'àmbit individual i familiar (matrimoni, divorci, custòdia dels fills, herència ...). En principi, els nigerians tenien l'opció d'escollir entre els tres marcs legals. Així doncs, funcionaven de forma paral.lela, amb algunes confusions sobre quin dels tres predominava sobre què o quan.

Dialogue: Com afecta aquest sistema divers a les dones en particular?

Imam: L'any 1999, varis estats de Nigèria van començar a aplicar una sèrie de lleis islàmiques amb l'objectiu d'ampliar el marc legal de la sharia. Bàsicament, aplicaren codis criminals, el que va generar noves estipulacions de delictes i nous càstigs per als delictes ja existents. En conseqüència, la llei criminal incorporà càstigs com la lapidació o l'amputació, i la implementació d'aquestes lleis clarament discriminava a les dones, si bé els textos legals són neutrals pel que fa al gènere. Per exemple, agafem l'adulteri: de les quatre escoles jurídiques sunnites, només a la Maliki (i no entre tots els seus seguidors) l'embaràs extramatrimonial en si mateix es considera una prova suficient d'adulteri. Així doncs, a Nigèria s'ha imposat una opinió minoritària en el marc legal de la sharia, i les dones passen automàticament a haver de justificar la seva innocència en comptes de que sigui el tribunal qui provi la seva culpabilitat.
En defensa d'aquesta injustícia patent, els islamistes conservadors han intentat justificar que la lapidació fins a la mort per casos d'adulteri és un càstig diví. Però no és cert: l'Alcorà no esmenta la lapidació per adulteri. A més, hi ha un verset alcorànic on parla d'una dona i un home adúlters que es casen, cosa impossible si estiguessin morts!

Dialogue: Com va acceptar la societat, en un principi, aquesta ampliació de la sharia?

Imam: El context immediat que va permetre l'ampliació de la sharia va ser bàsicament com a resultat del ressorgiment de la religiositat i l'etnicitat en resposta als fracassos de la independència i de les promeses nacionalistes, a més d'una desil.lusió tant en l'àmbit polític com en el sistema judicial, titllat de corrupte i injust. Els nigerians també patíem les dificultats derivades de la pobresa i els problemes socials provocats o exacerbats pels programes d'ajust estructural del Banc Mundial.
Les polítiques identitàries (la utilització de la religió o de l'etnicitat per a mobilitzar sectors de la població i excloure'n d'altres), que es van institucionalitzar durant el govern colonial britànic i es van continuar reproduint a la Nigèria independent, van derivar en noves formes, entre elles el marc legal, que es va reactivar precisament pel seu caràcter religiós.
Paradoxalment, aquestes noves lleis no van ser el resultat de la pressió de les autoritats religioses, sinó que va venir del nou governador de l'estat de Zamfara, que s'enfrontava a un petit estat de nova creació amb poques infrastructures, pocs recursos naturals i poca gent instruïda. Necessitava alguna manera de fer-se popular, i per això va implementar la sharia. Els presidents dels altres onze estats (no tots de majoria musulmana) el van seguir o van ser empesos a fer-ho per por de ser considerats opositors a la sharia.

Dialogue: En el vostre treball, teniu problemes amb els grups de control i la seva influència en els tribunals islàmics?

Imam: Sí, es diuen "hizbah" i són els grups encarregats de vigilar que es conservi el dret religiós. Són els elements de força que s'asseguren que es compleixi la llei. El problema és que, en general, estan formats per nois joves a l'atur, sense perspectives i sense massa formació. ?s obvi que en aquesta posició gaudeixen de poder i d'autoritat i així imposen la seva visió del que és correcte als altres. La policia ja no és la única que s'encarrega d'això. En molts casos, els hizbah obliguen a la policia a actuar, i després omplen els tribunals i són molt intimidatoris.

Dialogue: Aquests grups han actuat particularment en casos relacionats amb dones?

Imam: Sí, perquè són objectius fàcils. Com en la majoria de societats, la doble moral fa recaure la responsabilitat ètica en les dones, i aquestes no acostumen a estar organitzades políticament per defensar de manera efectiva els seus interessos. A nosaltres ens preocupava aquest augment de la mobilització de les polítiques identitàries i l'eliminació d'opcions en el sistema legal, perquè la tendència en el codi islàmic de família ha estat positiu (tot i que encara hi ha molts jutges conservadors). Des dels últims vint o trenta anys, els tribunals han reconegut els drets de les dones en les lleis islàmiques de família. Ens fa por que això canviï en el nou context de conservadorisme religiós.

Dialogue: Podries donar-nos alguns exemples d'aquestes tendències positives en els tribunals islàmics?

Imam: Hi ha hagut progressos en moltes àrees dels drets de les dones. En l'herència, especialment de terres, les propietats de les dones acostumaven a ser ignorades per les famílies, però els tribunals islàmics les reconeixen. També ha augmentat el dret de les dones a escollir marit o a divorciar-se de forma independent, el rebuig de les noies als matrimonis forçats, o el de les vídues i les divorciades a quedar-se amb la custòdia dels seus fills.

Dialogue: Per què creus que és important treballar dins dels tribunals islàmics en lloc de criticar-los des de l'exterior?

Imam: Si ens limitem a criticar des de fora, no farem res per la persona que estan jutjant. Si anem al tribunal i guanyem el cas, demostrarem que la víctima no hauria d'haver estat acusada. S'ha de criticar tant de forma interna com externa. Hem d'entendre que fins i tot quan els abusos es cometen en nom de l'islam, poden (i han de) rectificar-se.
Si senzillament pressionem per aconseguir el perdó, políticament és insuficient, perquè ens diran: "Sí, has comès un delicte, però som comprensius i et perdonem". A més, si el perdó ve per la pressió externa, genera un dèbil favor a la cultura local sobre el respecte dels drets humans.
Si la gent no reconeix els drets en l'àmbit quotidià, els tractats internacionals són paper mullat. La gent dirà: "Tenim el dret i farem el que sigui per aconseguir-ho". Si guanyem el judici, enfortim la lluita de les dones i dels activistes en favor dels drets humans i animem a les víctimes perquè vegin que no estan indefenses davant de l'administració.

Dialogue: En el vostre treball amb les víctimes i les seves famílies, en quin discurs us baseu? Sabem que us fonamenteu en la religió, però empreu també el marc dels drets humans?

Imam: Sí, ens fonamentem en la religió, però al mateix temps recalquem un punt que sol ser negat per l'autoritat religiosa: les lleis islàmiques són construccions socials. Aquestes lleis no han estat revelades. Amb freqüència, les interpretacions patriarcals han consolidat lleis o pràctiques contràries a les dones i, per aquesta mateixa raó, contra els més pobres. Recordem a la gent versets alcorànics com "Les dones i els homes són protectors els uns dels altres" (9:71). Assenyalem que les dones (la meitat de la comunitat musulmana) també han de participar en la construcció de les lleis islàmiques.
També constatem el dret a invocar les lleis internacionals sobre els drets humans i les lleis nacionals de Nigèria per protegir els drets. Encara que el llenguatge dels drets humans va néixer a la història intel.lectual d'Europa, les nacions musulmanes contribueixen a forjar-lo. Això és particularment cert en els drets sexuals i reproductius i en els drets de les dones en general. Insistim en la nostra capacitat de reclamar i contribuir al discurs dels drets humans, en comptes de considerar-lo merament un producte occidental.

Dialogue: Com intenteu generar una consciència dels drets de les dones a Nigèria?

Imam: BAOBAB forma equips de voluntaris i organitza programes comunitaris i campanyes, desenvolupa material legal i coordina formació paralegal perquè la gent sigui més conscient dels drets de les dones, ja sigui en el marc islàmic, secular, tradicional o en les convencions internacionals sobre drets humans. No ens centrem simplement en els textos legals, sinó en les maneres en què la gent pot actualitzar els drets que estan implícits en ells.
També ens centrem en criticar el marc legal, ja que els drets reconeguts en les lleis no són suficients per a defensar i promoure els drets humans. L'anomenem "conscienciació legal" i així podem treballar sobre un canvi d'aquest marc.

Dialogue: El vostre treball sembla centrar-se en l'àmbit local. Com encaixeu en aquesta lluita el paper de les organitzacions internacionals en defensa dels drets humans?

Imam: Estic segura de que coneixes el cas d'Amina Lawal, sentenciada a mort amb lapidació per adulteri. Hi va haver nombroses protestes internacionals i campanyes "humanitàries", com l'enviament massiu de correus, i que es basaven en la manca d'informació.
Els remitents de la petició es neguen a reconèixer que les peticions inexactes, especialment aquells que utilitzen un llenguatge incendiari, poden perjudicar encara més el cas i provocar una reacció exagerada de la dreta religiosa. Aquests reaccionaris poden actuar directament en lloc d'esperar una resolució a través del procés legal. Es tracta d'una amenaça real i immediata, tant física com psicològica, a la Sra. Lawal i als seus advocats, així com als recursos humans i a les activistes pels drets de les dones que estàvem donant suport.
Les campanyes internacionals són sovint eines útils, però hi ha un lloc i un temps per a elles. En casos com aquest, on les víctimes han optat per la representació i tenen un considerable recolzament local, les organitzacions internacionals necessiten donar suport i enfortir la situació de la víctima.
Cal assenyalar que Amnistia Internacional a Londres, i les seves oficines d'Estats Units, van estar cooperant amb nosaltres per impedir que proliferessin aquestes peticions inexactes. Van manifestar públicament que no van iniciar ni aprovaven les peticions, i que donaven suport als grups locals de Nigèria que treballàvem en nom de la senyora Lawal. Altres grups internacionals, com Women Living Under Muslim Laws (Dones Vivint sota les Lleis Musulmanes), han treballat sempre consultant-nos. El principi ha de ser l'eficàcia, la reciprocitat i el respecte.

Dialogue: Explica'ns una mica més sobre la vostra estratègia legal en el cas d'Amina Lawal. Vau optar per apel.lar als drets humans internacionals?

Imam: La defensa d'Amina es fonamenta, en primer lloc, en la sharia, amb l'argument de que l'acusació no ha seguit les lleis musulmanes, i en segon lloc, en termes de la llei secular de Nigèria, demostrant que, una vegada més, els drets constitucionals no s'han tingut en consideració pel que fa a la presentació de proves i en la representació. No ens calia recórrer als drets humans internacionals.

Dialogue: Per què?

Imam: Bé, no és necessari. En tots els casos en què hem guanyat el judici no ho hem necessitat. Ni un sol cas que hem portat s'ha perdut, els tribunals superiors de la sharia sempre han retirat els càrrecs. Hem guanyat tant en les lleis musulmanes com en les laiques, però en general ens hem basat en la sharia.
Lògicament, si alguna vegada hem d'utilitzar la llei internacional dels drets humans, ho farem. De totes maneres, els drets humans no són patrimoni exclusiu del dret internacional o d'organitzacions internacionals humanitàries. Els drets humans són conceptes que existeixen en les lleis musulmanes, en les tradicionals i en les laiques. Quan ens referim als drets humans, no sempre hem de parlar específicament de les convencions internacionals. Podem referir-nos als drets humans presents en els discursos religiosos o seculars. El marc legal internacional sobre els drets humans és molt insuficient en molts aspectes i encara està creixent.
El desenvolupament dels drets dels discursos (des dels tractats internacionals fins a l'àmbit local) i garantir el seu compliment és una àrea en la qual totes les organitzacions i activistes hem de treballar conjuntament, respectant la diversitat, la solidaritat i la comprensió comuna de principis, i no només assumint-los. Això és la veritable universalització.


Dones+Àfriques Centre de Documentació Virtual Articles i entrevistes
<< índex (tornar) . ___________________________________________________ Ayesha Imam: "Com diu l'Alcorà: 'Les dones i els homes són protectors els uns dels altres'". Els drets de les dones als tribunals islàmics de Nigèria. Entrevista de Dialogue Introducció i traducció: D+A - Centre de Documentació Virtual Ayesha Imam Ayesha Imam ha dictat conferències i realitzat estudis sobre la dona i l'anàlisi de gènere a les universitats i instituts de recerca de Nigèria, el Regne Unit, Canadà i Senegal. Activista pels drets humans, i de les dones en particular, des de fa més de dues dècades, és fundadora i directora de BAOBAB (www.baobabwomen.org), una organització nigeriana enfocada a la defensa de les dones en les qüestions legals. Dialogue: Podries explicar-nos més detalladament l'aplicació de la sharia a Nigèria? Imam: Tenim tres sistemes legals operatius. El primer és la llei general, una combinació de lleis colonials britàniques i actes o decrets que han estat instaurats pels diferents governs (estatals, federals i militars) des de 1960. El següent és la llei consuetudinària, una varietat de diferents lleis de diversos pobles que no es mostren en la seva forma original, sinó que s'han anat canviant durant el procés colonial. Sovint han anat perdent aspectes que afavorien o promovien els drets de les dones. El tercer sistema és la llei islàmica, anomenada també sharia. Fins l'any 1999, les lleis consuetudinàries i les islàmiques estaven restringides a l'àmbit individual i familiar (matrimoni, divorci, custòdia dels fills, herència ...). En principi, els nigerians tenien l'opció d'escollir entre els tres marcs legals. Així doncs, funcionaven de forma paral.lela, amb algunes confusions sobre quin dels tres predominava sobre què o quan. Dialogue: Com afecta aquest sistema divers a les dones en particular? Imam: L'any 1999, varis estats de Nigèria van començar a aplicar una sèrie de lleis islàmiques amb l'objectiu d'ampliar el marc legal de la sharia. Bàsicament, aplicaren codis criminals, el que va generar noves estipulacions de delictes i nous càstigs per als delictes ja existents. En conseqüència, la llei criminal incorporà càstigs com la lapidació o l'amputació, i la implementació d'aquestes lleis clarament discriminava a les dones, si bé els textos legals són neutrals pel que fa al gènere. Per exemple, agafem l'adulteri: de les quatre escoles jurídiques sunnites, només a la Maliki (i no entre tots els seus seguidors) l'embaràs extramatrimonial en si mateix es considera una prova suficient d'adulteri. Així doncs, a Nigèria s'ha imposat una opinió minoritària en el marc legal de la sharia, i les dones passen automàticament a haver de justificar la seva innocència en comptes de que sigui el tribunal qui provi la seva culpabilitat. En defensa d'aquesta injustícia patent, els islamistes conservadors han intentat justificar que la lapidació fins a la mort per casos d'adulteri és un càstig diví. Però no és cert: l'Alcorà no esmenta la lapidació per adulteri. A més, hi ha un verset alcorànic on parla d'una dona i un home adúlters que es casen, cosa impossible si estiguessin morts! Dialogue: Com va acceptar la societat, en un principi, aquesta ampliació de la sharia? Imam: El context immediat que va permetre l'ampliació de la sharia va ser bàsicament com a resultat del ressorgiment de la religiositat i l'etnicitat en resposta als fracassos de la independència i de les promeses nacionalistes, a més d'una desil.lusió tant en l'àmbit polític com en el sistema judicial, titllat de corrupte i injust. Els nigerians també patíem les dificultats derivades de la pobresa i els problemes socials provocats o exacerbats pels programes d'ajust estructural del Banc Mundial. Les polítiques identitàries (la utilització de la religió o de l'etnicitat per a mobilitzar sectors de la població i excloure'n d'altres), que es van institucionalitzar durant el govern colonial britànic i es van continuar reproduint a la Nigèria independent, van derivar en noves formes, entre elles el marc legal, que es va reactivar precisament pel seu caràcter religiós. Paradoxalment, aquestes noves lleis no van ser el resultat de la pressió de les autoritats religioses, sinó que va venir del nou governador de l'estat de Zamfara, que s'enfrontava a un petit estat de nova creació amb poques infrastructures, pocs recursos naturals i poca gent instruïda. Necessitava alguna manera de fer-se popular, i per això va implementar la sharia. Els presidents dels altres onze estats (no tots de majoria musulmana) el van seguir o van ser empesos a fer-ho per por de ser considerats opositors a la sharia. Dialogue: En el vostre treball, teniu problemes amb els grups de control i la seva influència en els tribunals islàmics? Imam: Sí, es diuen "hizbah" i són els grups encarregats de vigilar que es conservi el dret religiós. Són els elements de força que s'asseguren que es compleixi la llei. El problema és que, en general, estan formats per nois joves a l'atur, sense perspectives i sense massa formació. ?s obvi que en aquesta posició gaudeixen de poder i d'autoritat i així imposen la seva visió del que és correcte als altres. La policia ja no és la única que s'encarrega d'això. En molts casos, els hizbah obliguen a la policia a actuar, i després omplen els tribunals i són molt intimidatoris. Dialogue: Aquests grups han actuat particularment en casos relacionats amb dones? Imam: Sí, perquè són objectius fàcils. Com en la majoria de societats, la doble moral fa recaure la responsabilitat ètica en les dones, i aquestes no acostumen a estar organitzades políticament per defensar de manera efectiva els seus interessos. A nosaltres ens preocupava aquest augment de la mobilització de les polítiques identitàries i l'eliminació d'opcions en el sistema legal, perquè la tendència en el codi islàmic de família ha estat positiu (tot i que encara hi ha molts jutges conservadors). Des dels últims vint o trenta anys, els tribunals han reconegut els drets de les dones en les lleis islàmiques de família. Ens fa por que això canviï en el nou context de conservadorisme religiós. Dialogue: Podries donar-nos alguns exemples d'aquestes tendències positives en els tribunals islàmics? Imam: Hi ha hagut progressos en moltes àrees dels drets de les dones. En l'herència, especialment de terres, les propietats de les dones acostumaven a ser ignorades per les famílies, però els tribunals islàmics les reconeixen. També ha augmentat el dret de les dones a escollir marit o a divorciar-se de forma independent, el rebuig de les noies als matrimonis forçats, o el de les vídues i les divorciades a quedar-se amb la custòdia dels seus fills. Dialogue: Per què creus que és important treballar dins dels tribunals islàmics en lloc de criticar-los des de l'exterior? Imam: Si ens limitem a criticar des de fora, no farem res per la persona que estan jutjant. Si anem al tribunal i guanyem el cas, demostrarem que la víctima no hauria d'haver estat acusada. S'ha de criticar tant de forma interna com externa. Hem d'entendre que fins i tot quan els abusos es cometen en nom de l'islam, poden (i han de) rectificar-se. Si senzillament pressionem per aconseguir el perdó, políticament és insuficient, perquè ens diran: "Sí, has comès un delicte, però som comprensius i et perdonem". A més, si el perdó ve per la pressió externa, genera un dèbil favor a la cultura local sobre el respecte dels drets humans. Si la gent no reconeix els drets en l'àmbit quotidià, els tractats internacionals són paper mullat. La gent dirà: "Tenim el dret i farem el que sigui per aconseguir-ho". Si guanyem el judici, enfortim la lluita de les dones i dels activistes en favor dels drets humans i animem a les víctimes perquè vegin que no estan indefenses davant de l'administració. Dialogue: En el vostre treball amb les víctimes i les seves famílies, en quin discurs us baseu? Sabem que us fonamenteu en la religió, però empreu també el marc dels drets humans? Imam: Sí, ens fonamentem en la religió, però al mateix temps recalquem un punt que sol ser negat per l'autoritat religiosa: les lleis islàmiques són construccions socials. Aquestes lleis no han estat revelades. Amb freqüència, les interpretacions patriarcals han consolidat lleis o pràctiques contràries a les dones i, per aquesta mateixa raó, contra els més pobres. Recordem a la gent versets alcorànics com "Les dones i els homes són protectors els uns dels altres" (9:71). Assenyalem que les dones (la meitat de la comunitat musulmana) també han de participar en la construcció de les lleis islàmiques. També constatem el dret a invocar les lleis internacionals sobre els drets humans i les lleis nacionals de Nigèria per protegir els drets. Encara que el llenguatge dels drets humans va néixer a la història intel.lectual d'Europa, les nacions musulmanes contribueixen a forjar-lo. Això és particularment cert en els drets sexuals i reproductius i en els drets de les dones en general. Insistim en la nostra capacitat de reclamar i contribuir al discurs dels drets humans, en comptes de considerar-lo merament un producte occidental. Dialogue: Com intenteu generar una consciència dels drets de les dones a Nigèria? Imam: BAOBAB forma equips de voluntaris i organitza programes comunitaris i campanyes, desenvolupa material legal i coordina formació paralegal perquè la gent sigui més conscient dels drets de les dones, ja sigui en el marc islàmic, secular, tradicional o en les convencions internacionals sobre drets humans. No ens centrem simplement en els textos legals, sinó en les maneres en què la gent pot actualitzar els drets que estan implícits en ells. També ens centrem en criticar el marc legal, ja que els drets reconeguts en les lleis no són suficients per a defensar i promoure els drets humans. L'anomenem "conscienciació legal" i així podem treballar sobre un canvi d'aquest marc. Dialogue: El vostre treball sembla centrar-se en l'àmbit local. Com encaixeu en aquesta lluita el paper de les organitzacions internacionals en defensa dels drets humans? Imam: Estic segura de que coneixes el cas d'Amina Lawal, sentenciada a mort amb lapidació per adulteri. Hi va haver nombroses protestes internacionals i campanyes "humanitàries", com l'enviament massiu de correus, i que es basaven en la manca d'informació. Els remitents de la petició es neguen a reconèixer que les peticions inexactes, especialment aquells que utilitzen un llenguatge incendiari, poden perjudicar encara més el cas i provocar una reacció exagerada de la dreta religiosa. Aquests reaccionaris poden actuar directament en lloc d'esperar una resolució a través del procés legal. Es tracta d'una amenaça real i immediata, tant física com psicològica, a la Sra. Lawal i als seus advocats, així com als recursos humans i a les activistes pels drets de les dones que estàvem donant suport. Les campanyes internacionals són sovint eines útils, però hi ha un lloc i un temps per a elles. En casos com aquest, on les víctimes han optat per la representació i tenen un considerable recolzament local, les organitzacions internacionals necessiten donar suport i enfortir la situació de la víctima. Cal assenyalar que Amnistia Internacional a Londres, i les seves oficines d'Estats Units, van estar cooperant amb nosaltres per impedir que proliferessin aquestes peticions inexactes. Van manifestar públicament que no van iniciar ni aprovaven les peticions, i que donaven suport als grups locals de Nigèria que treballàvem en nom de la senyora Lawal. Altres grups internacionals, com Women Living Under Muslim Laws (Dones Vivint sota les Lleis Musulmanes), han treballat sempre consultant-nos. El principi ha de ser l'eficàcia, la reciprocitat i el respecte. Dialogue: Explica'ns una mica més sobre la vostra estratègia legal en el cas d'Amina Lawal. Vau optar per apel.lar als drets humans internacionals? Imam: La defensa d'Amina es fonamenta, en primer lloc, en la sharia, amb l'argument de que l'acusació no ha seguit les lleis musulmanes, i en segon lloc, en termes de la llei secular de Nigèria, demostrant que, una vegada més, els drets constitucionals no s'han tingut en consideració pel que fa a la presentació de proves i en la representació. No ens calia recórrer als drets humans internacionals. Dialogue: Per què? Imam: Bé, no és necessari. En tots els casos en què hem guanyat el judici no ho hem necessitat. Ni un sol cas que hem portat s'ha perdut, els tribunals superiors de la sharia sempre han retirat els càrrecs. Hem guanyat tant en les lleis musulmanes com en les laiques, però en general ens hem basat en la sharia. Lògicament, si alguna vegada hem d'utilitzar la llei internacional dels drets humans, ho farem. De totes maneres, els drets humans no són patrimoni exclusiu del dret internacional o d'organitzacions internacionals humanitàries. Els drets humans són conceptes que existeixen en les lleis musulmanes, en les tradicionals i en les laiques. Quan ens referim als drets humans, no sempre hem de parlar específicament de les convencions internacionals. Podem referir-nos als drets humans presents en els discursos religiosos o seculars. El marc legal internacional sobre els drets humans és molt insuficient en molts aspectes i encara està creixent. El desenvolupament dels drets dels discursos (des dels tractats internacionals fins a l'àmbit local) i garantir el seu compliment és una àrea en la qual totes les organitzacions i activistes hem de treballar conjuntament, respectant la diversitat, la solidaritat i la comprensió comuna de principis, i no només assumint-los. Això és la veritable universalització.
<< índex (tornar) .