Centre de Documentació Virtual sobre les Dones a l'Àfrica

___________________________________________________

Tres escriptores africanes:
Ama Ata Aidoo, Efua Theodora Sutherland, Aminata Sow-Fall.

Text: D+A - Centre de Documentació Virtual

La idea de que, a l'Àfrica, la literatura oral precedeix a la literatura escrita fins a principis del segle XX, i que aquesta darrera s'imposarà fins a arribar a marginar les pràctiques "tradicionals", també suposa tot un seguit de prejudicis. En primer lloc perquè com ja hem recalcat, no a tot el continent succeeixen els mateixos fets històrics: l'escriptura no és un fet ni molt menys aliè d'algunes parts del continent. Per altra banda, la literatura oral no s'ha substituït, i la cada vegada més present comunitat literària africana no ha fet res més que incorporar una altra manera d'explicar -de la mateixa manera que la premsa escrita no apagarà les ràdios, encara que tant unes com les altres vagin incorporant un altre nou format com és internet-. La validesa de les tradicions narratives orals s'ha consolidat també, per exemple, amb el teatre contemporani, el cinema i el recitals de contes, poesia i la omnipresència de la cançó, on un estil que va més enllà de l'estrictament musical, el hiphop, en serà un clar deutor.

La literatura africana contemporània es caracteritzarà per moltes altres coses, però no ho farà per aquesta pretesa suplantació de la narrativa oral. La literatura suposarà una de les moltes maneres d'expressió i construcció, recerca i document. Si només una minoria d'"altres" pot fer front a una minoria sòlida que vol esdevenir majoria -repressiva-, el paper de moltes d'aquestes novel·les, obres de teatre, poesies, cançons i contes són una de les moltes eines que utilitzaran en aquesta lluita.

Les escriptores que hem triat per introduir a continuació són Ama Ata Aidoo, Efua Theodora Sutherland, Aminata Sow-Fall, Tsitsi Dangaremgba i Ken Bugul. És una tria subjectiva i atzarosa; aquestes cinc dones podrien ser-ne cinc d'altres, aquestes altres contenen altres i aquestes altres cinc podrien multiplicar-se per cinc, deu o cent. Aclarir-ho és probablement innecessari, però moltes vegades, especialment quan es tracten segons quins temes, el "fixar càtedra" impregna tot un discurs, inclús en pot fer la base. Explicar anècdotes de la biografia d'algú és també apuntar els seus entorns, paisatges d'anècdotes. Dibuixar-les, com sempre, i treure'n una possibilitat. La "literatura" és un entra-i-surts molt ampli, tant que a vegades la necessitat d'acotar no fa més que demostrar la subjectivitat de tota classificació. Reconèixer l'atzar en aquesta subjectivitat és un intent de no excloure. La integració és utopia.

Ama Ata Aidoo i Efua Theodora Sutherland

Una de les dones que han estat més presents, des dels anys 60, en tots els debats on s'enllaça dona, literatura i Àfrica és l'escriptora Ama Ata Aidoo. Considerada la "mare" de la literatura africana contemporània -Achebe en seria el "pare"-, Aidoo va néixer l'any 1942 a Abeadzi Kyiakor, a la colonial Gold Coast (actualment Ghana). Molt vinculada al socialisme i al panafricanisme d'aquella època, Aidoo sempre va deixar molt clar que qualsevol lluita pels drets nacionals i antiimperialistes no han de subordinar la lluita per l'alliberament de la dona.
La publicació de la seva poesia, teatre, assaig, novel·la i contes infantils comença als anys 60. Durant tot aquest primer període, combinarà la poesia, els relats i el teatre per tractar temes contemporanis sobre la relació entre una cultura africana i el seu contacte amb occident o el paper de la dona en una societat fortament implicada en les lluites anticolonials. L'any 1977 apareix l'autobiogràfica Our sister killjoy; or reflections from a black-eyed squint, un llibre formalment experimental i que, combinant poemes, anotacions, ficció i tècniques de narrativa oral, analitza l'impacte psicològic que ha causat el postcolonialisme a la dona.
La seva escriptura ha anat molt lligada als fets polítics determinants de Ghana, des de la seva implicació en la lluita per la independència passant pel seu compromís com a ministra d'educació durant un curt període entre 1983 i 1984. Professora a universitats de Ghana, Kenya i Estats Units, també ha viscut a Zimbabwe, formant part del Zimbabwe Women Writers Group.

Ama Ata Aidoo

Aidoo també formarà part als anys 60 del Ghana Drama Studio, escrivint peces de teatre com "The dilemma of a ghost" (1965), un dels seus primers èxits. Aquest estudi dramàtic va ser creat per la també escriptora Efua Theodora Sutherland (Ghana, 1924). Sutherland va començar el projecte poc després de que el país aconseguís la independència de la mà del carismàtic Kwamé Nkrumah, que portarà a Ghana a ser el primer país independent de l'Àfrica colonitzada, "agafant per sorpresa a tot el món, els blancs i els negres, els mestres i els esclaus, els colonitzadors i els colonitzats. 1" Aquest nou esperit emancipador que va caracteritzar durant els anys 60 a molts dels països africans, va afavorir que moltes persones que s'havien llicenciat durant les dècades dels 40 i 50 formessin una nova élite cultural que, en molts casos, volia precisament "deselititzar-se". Efua Theodora Sutherland va ser, a més d'una de les innovadores del teatre africà, una de les cofundadores de la societat d'escriptors de Ghana, professora a la universitat, col·laboradora en premsa i cofundadora del consell nacional per a la dona i el desenvolupament de Ghana.

En les seves investigacions per a una nova manera de fer i representar teatre, Sutherland va arribar a les tradicions rurals, on les tècniques narratives orals anaven més enllà de la narració parlada. Balls, escenografies, combinació de diverses tradicions (tant clàssiques africanes i gregues com contemporànies) i el predomini de l'anglès com a idioma "aglomerador" de les diverses ètnies, les obres de Sutherland han suposat una nova tradició teatral postcolonial amb la dona com activa precursora i protagonista 2.

Aminata Sow-Fall: dona i Islam

Aminata va néixer l'any 1941 a Saint-Louis (Senegal) en un entorn que ella mateixa descriu com a meravellós. Envoltada de llibres, tant els del seu pare com els dels nombrosos parents que tot el dia entraven i sortien de casa seva, Aminata va créixer en una família que educava a les nenes fora dels estàndards generals: "els nostres pares ens van fer entendre el sentit de les nostres responsabilitats en tant que ésser humans. Nosaltres, com a nenes, no havíem de tenir-ne prou en ser les últimes de la classe mentre esperàvem casar-nos. Havíem de fer el mateix que els nois, havíem d'esforçar-nos de la mateixa manera, amb honor i dignitat. 3"

Aquest entorn propicià i encaminà la seva activa carrera, que d'una manera o altra sempre ha estat relacionada amb els llibres i amb la crítica social. Fou directora del Centre d'Estudis i Civilitzacions i de la Direcció africana per a la defensa de les llibertats dels escriptors a Dakar i del Centre internacional d'estudis, investigació i reanimació de la literatura, les arts i la cultura a Saint-Louis, a més de crear l'editorial Khoudia, regentar una llibreria, donar conferències i, és clar, escriure novel·les. Pel que fa als continguts, un dels més destacats és la seva lluita com a dona musulmana en un país on més del 90% de la població es considera practicant d'aquesta religió. Les seves novel·les són un clar reflex d'aquesta lluita contra la distorsió que pateix l'Islam en moltes parts de la societat. Els falsos prejudicis i la hipocresia seran dos objectius que criticarà amb contundència, emprant especialment el mitjà de la novel·la per expressar-ho. Com d'altres escriptors musulmans de l'Àfrica negra, Aminata Sow-Fall entendrà l'Islam com inequívocament autòcton, i no com un fet aliè com a vegades s'assenyala.

Aminata Sow-Fall

A més, l'Islam se'l considerarà un dels més efectius antídots contra la colonització a algunes parts del continent. Partint d'això, l'escriptora no es limitarà a lloar la religió com a via alliberadora i a defensar-la dels constants atacs externs, sinó que serà conscient que molts dels obstacles venen de la mateixa societat pretesament musulmana. Com escriu Mbye B. Cham sobre la novel·la La grève des battus (1979) -on Sow-Fall tracta el tema del zakat (impost), un dels cinc pilars de l'Islam-, "la divergència entre la teoria i la pràctica del zakat a Senegal portarà a incidir i denunciar d'una manera molt dura el materialisme obsessiu que empeny cap a una dependència psicològica fàcilment explotada pels xarlatans disfressats de venerables marabouts. 4" Per Cham, l'escriptora senegalesa està molt lluny de voler canviar el predomini de la religió en la societat, sinó que el que intenta aconseguir és reafirmar la legitimitat i el potencial de l'Islam denunciant aquells que el distorsionen per a un profit personal. Aquesta novel·la va ser portada al cinema pel realitzador Cheikh Oumar Cissoko l'any 2000.

A finals dels anys 90, Sow-Fall va se nomenada una de les cent personalitats amb un paper decisiu a Senegal, tant per la seva carrera literària com pel treball de gestió cultural que realitza. Com ella mateixa declararà: "estic convençuda que, de manera general, la literatura, la cultura i l'art tenen una importància capital en l'equilibri i la plenitud tant individualment com de la societat. Sense això la nostra vida es resumiria en les necessitats de l'estómac i només obeiríem al nostre instint".

Mariama Bâ

Amb el títol "Aminata Sow-Fall i Mariama Bâ: dues novel·listes senegaleses lloades a La Meca", molts diaris on-line africans es feien ressò, el febrer del 2005, de la inclusió de dues novel·les d'aquestes escriptores -Le Revenant de Sow -Fall i Une si longue lettre de Bâ- a la ponència "La imatge de La Meca, de Medina i del peregrinatge a les arts i la literatura de l'Àfrica" de l'estudiós Adama Bamba en el marc de les jornades "La Meca, capital de la cultura islàmica" celebrades a La Meca. Les dues novel·les van ser escollides per centrar-se en un altre dels pilars de l'Islam, el hadj -peregrinatge-. Al Jazirah va remarcar l'interès i la importància de l'estudi de les arts i les lletres dels diferents pobles musulmans per a examinar l'empremta del peregrinatge a les manifestacions culturals. A Senegal hi ha molt de material valiosíssim d'aquest tipus, especialment en wolof i en pulaar. Adama Bamba va assenyalar la seva intenció de traduir a l'àrab les novel·les de les dues escriptores 5.

Tsitsi Dangaremgba i Ken Bugul

Reflexes de situacions noves que no ho són, anar més enllà de la descripció fins a fer d'elles mateixes l'exemple... Tant Tsitsi Dangaremgba com Ken Bugul comencen a escriure durant la dècada dels 80, i els seus llibres són "petites" revolucions en la lluita global pels plens reconeixements de la dona, i no només al continent africà. Provenint de dues cultures amb trets molt diferents i característics alhora, les dues utilitzaran el idioma colonial amb el que van seguir els seus estudis per expressar i denunciar situacions similars i amb la dona com a protagonista. Una dona com a "altre" múltiple, heterogènia i contradictòria, resum de generacions, història i entorn; les novel·les ens poden servir per a llegir-ne la realitat, subratllar-ne els fets i, amb aquests, ajudar a aconseguir-ne els drets.

Tsitsi Dangaremgba

Tsitsi Dangaremgba va néixer l'any 1959 a Mutoko, a la colonial Rhodèsia (actualment Zimbabwe). Va estudiar medicina a la Universitat de Cambridge, però l'any 1980, just abans de la independència i quinze anys de guerra, torna i comença a estudiar psicologia a la Universitat de Zimbabwe. Escriptora en anglès -que dominarà més que el shona al ser aquest el idioma amb el que cursa tots els seus estudis-, comença a escriure poesia i teatre a partir dels anys 80. Influenciada primer per les escriptores afroamericanes dels Estats Units, serà el descobriment d'escriptors africans com Chinua Achebe o Ngugi wa Thiong'o que la portaran a repensar les seves influències, enllaçant la seva pròpia expressió amb una cultura oral de la que se'n sent fortament deutora. "En aquella època els historiadors començaven a reescriure la història; si jo hagués tingut accés a aquesta particular versió de la història quan anava a l'escola, ara seria una persona molt més integrada".

Escriu tres obres de teatre en un moment on, segons ella mateixa explica, "no hi havia obres de teatre amb papers per a dones negres" i on la ja mencionada actitud d'"asseure's i escriure" fa que trenqui amb el món literari on predominaven els homes. Combinant els seus treballs com a professora i com a escriptora, es dedicarà després plenament a la literatura, decisió que pren després de que el seu treball es vegi cada vegada més reconegut, amb la publicació de la seva obra teatral "She no longer weeps" i alguns premis, com el concedit per la Swedish International Development Authority de relats breus, amb la publicació del conte premiat a l'antologia Whispering Land (1985). L'any 1988 s'estrena com a novel·lista amb el que serà el seu llibre més conegut: Nervous conditions, esdevingut un dels "clàssics moderns" de la literatura africana. El títol l'agafa del també clàssic anticolonialista Els comdemnats de la terra (1965) de Frantz Fanon, on s'explica que l'"estatut del natiu" és una condició nerviosa introduïda i mantinguda pel colonitzador entre els colonitzats i sense el consentiment d'aquests. Com assenyala Taonezvi Vambe 6, mentre el llibre de Fanon es centra en l'estat d'alienació que experimenten els africans sota un regim colonial brutal, la novel·la de Dangaremgba "incorpora que el sentit marginal de molts africans sota el sistema colonial és també un espai físic, intel·lectual i psicològic amb les seves pròpies dinàmiques de tensió i contradiccions. En aquest espai opressiu, la dona negra viu una vida de discriminació sexual per part del seu home però alhora la dona es troba col·laborant amb l'home negre contra el colonialisme, inclús si lluita contra el seu propi marit". Aquesta novel·la marca un punt i apart en el context políticocultural del país, fortament criticada per uns crítics masclistes que encara acostumaven a dir què podien pensar les dones i com això s'havia de representar. La revisió del paper que havia assignat el colonialisme a la dona, juntament amb una cultura tradicionalment patriarcal, són les principals crítiques de Dangaremgba, que analitzarà i representarà mitjançant les moltes cares dels seus personatges, i on la ficció li servirà com a retrat, moltes vegades autobiogràfic, per anar més enllà d'aquesta. Amb 29 anys i una vida farcida d'activitats i compromís i després del seu èxit amb Nervous conditions, comença a estudiar cinema l'any 1988 a Berlín. El 1992 escriurà la pel·lícula "Neria" i l'any 1996 realitza Everyone's child, la primera pel·lícula dirigida per una dona negra a Zimbabwe i on explica la història de quatre orfes amb uns pares morts pel sida.
En una entrevista, Dangaremgba explica que actualment a Zimbabwe ja hi ha moltes dones escriptores, però moltes d'elles escriuen en shona o ndebele, fet que provoca un nul ressò internacional 7.

Ken bugul

"Ken bugul" vol dir en wolof "persona de la que ningú no en vol saber res" i és el pseudònim utilitzat per Mariétou Mbaye per escriure. La forta implicació autobiogràfica per tractar temes polèmics, com l'ablació, la poligàmia o la prostitució han anat caracteritzant tota la seva carrera literària, que va iniciar l'any 1982 amb la novel·la Le baobab fou. Amb aquest llibre Ken Bugul "va trencar molts tabús sexuals i provocà rius de tinta: mai cap africana havia gosat qüestionar tantes idees preconcebudes 8" La narració explica la història d'una jove, mirall d'ella mateixa, cercant el seu propi lloc mentre es troba perduda entre el desarrelament de l'exili, els records del seu poble d'infantesa, l'Europa de la prostitució i l'alcohol i el retorn a Senegal.
Una de les escriptores en femení més presents a la literatura africana d'expressió francesa, Ken Bugul combina el seu treball amb un activisme pels drets de les dones, des del combat contra l'ablació fins la planificació familiar. Nascuda a Senegal l'any 1948, viu actualment a Benín. L'any 1999 va ser guardonada amb el gran premi de l'ADFL per la seva novel·la Riwan ou le chemin des sables, on explica "l'experiència d'una intel·lectual evolucionada quan es converteix en la vint-i-vuitena dona d'un morabit d'un petit poble del centre de Senegal. En aquesta obra, que també s'inspira en les seves vivències personals, la novel·lista explora les relacions polígames i com les viuen les dones. 9"

_____________

Notes

1. Mongo Beti i Odile Tobner: Dictionnaire de la négritude (L'Harmattan, París, 1989).
2. Translit: Diccionario de literatura del África subsahariana (Translit / Virus, Barcelona, 2001).
3. Entrevista a A. Sow-Fall al llibre de J. Gaasch: La nouvelle sénégalaise: texte et
contexte (Xamal, Dakar, 2000).
4. Kenneth W. Harrow (ed.): Faces of Islam in African literature (Heinemann, Londres, 1991).
5. Extrets de http://fr.allafrica.com i http://www.sentoo.sn.
6. Maurice Taonezvi Vambe: "Subverting Traditional Images of Women in the
Postcolonial Zimbabwean Novel" (Universitat de Zimbabwe, Harare, 1995).
7. Per aprofondir una mica més en la vida i treball de Tsitsi Dangaremgba:
http://www.postcolonialweb.org/zimbabwe/td/dangarembgaov.html
8. Translit: Diccionario de literatura del África subsahariana, op. cit.
9. Ibid.


Dones+Àfriques Centre de Documentació Virtual Articles i entrevistes
<< índex (tornar) . ___________________________________________________ Tres escriptores africanes: Ama Ata Aidoo, Efua Theodora Sutherland, Aminata Sow-Fall. Text: D+A - Centre de Documentació Virtual La idea de que, a l'Àfrica, la literatura oral precedeix a la literatura escrita fins a principis del segle XX, i que aquesta darrera s'imposarà fins a arribar a marginar les pràctiques "tradicionals", també suposa tot un seguit de prejudicis. En primer lloc perquè com ja hem recalcat, no a tot el continent succeeixen els mateixos fets històrics: l'escriptura no és un fet ni molt menys aliè d'algunes parts del continent. Per altra banda, la literatura oral no s'ha substituït, i la cada vegada més present comunitat literària africana no ha fet res més que incorporar una altra manera d'explicar -de la mateixa manera que la premsa escrita no apagarà les ràdios, encara que tant unes com les altres vagin incorporant un altre nou format com és internet-. La validesa de les tradicions narratives orals s'ha consolidat també, per exemple, amb el teatre contemporani, el cinema i el recitals de contes, poesia i la omnipresència de la cançó, on un estil que va més enllà de l'estrictament musical, el hiphop, en serà un clar deutor. La literatura africana contemporània es caracteritzarà per moltes altres coses, però no ho farà per aquesta pretesa suplantació de la narrativa oral. La literatura suposarà una de les moltes maneres d'expressió i construcció, recerca i document. Si només una minoria d'"altres" pot fer front a una minoria sòlida que vol esdevenir majoria -repressiva-, el paper de moltes d'aquestes novel·les, obres de teatre, poesies, cançons i contes són una de les moltes eines que utilitzaran en aquesta lluita. Les escriptores que hem triat per introduir a continuació són Ama Ata Aidoo, Efua Theodora Sutherland, Aminata Sow-Fall, Tsitsi Dangaremgba i Ken Bugul. És una tria subjectiva i atzarosa; aquestes cinc dones podrien ser-ne cinc d'altres, aquestes altres contenen altres i aquestes altres cinc podrien multiplicar-se per cinc, deu o cent. Aclarir-ho és probablement innecessari, però moltes vegades, especialment quan es tracten segons quins temes, el "fixar càtedra" impregna tot un discurs, inclús en pot fer la base. Explicar anècdotes de la biografia d'algú és també apuntar els seus entorns, paisatges d'anècdotes. Dibuixar-les, com sempre, i treure'n una possibilitat. La "literatura" és un entra-i-surts molt ampli, tant que a vegades la necessitat d'acotar no fa més que demostrar la subjectivitat de tota classificació. Reconèixer l'atzar en aquesta subjectivitat és un intent de no excloure. La integració és utopia. Ama Ata Aidoo i Efua Theodora Sutherland Una de les dones que han estat més presents, des dels anys 60, en tots els debats on s'enllaça dona, literatura i Àfrica és l'escriptora Ama Ata Aidoo. Considerada la "mare" de la literatura africana contemporània -Achebe en seria el "pare"-, Aidoo va néixer l'any 1942 a Abeadzi Kyiakor, a la colonial Gold Coast (actualment Ghana). Molt vinculada al socialisme i al panafricanisme d'aquella època, Aidoo sempre va deixar molt clar que qualsevol lluita pels drets nacionals i antiimperialistes no han de subordinar la lluita per l'alliberament de la dona. La publicació de la seva poesia, teatre, assaig, novel·la i contes infantils comença als anys 60. Durant tot aquest primer període, combinarà la poesia, els relats i el teatre per tractar temes contemporanis sobre la relació entre una cultura africana i el seu contacte amb occident o el paper de la dona en una societat fortament implicada en les lluites anticolonials. L'any 1977 apareix l'autobiogràfica Our sister killjoy; or reflections from a black-eyed squint, un llibre formalment experimental i que, combinant poemes, anotacions, ficció i tècniques de narrativa oral, analitza l'impacte psicològic que ha causat el postcolonialisme a la dona. La seva escriptura ha anat molt lligada als fets polítics determinants de Ghana, des de la seva implicació en la lluita per la independència passant pel seu compromís com a ministra d'educació durant un curt període entre 1983 i 1984. Professora a universitats de Ghana, Kenya i Estats Units, també ha viscut a Zimbabwe, formant part del Zimbabwe Women Writers Group. Ama Ata Aidoo Aidoo també formarà part als anys 60 del Ghana Drama Studio, escrivint peces de teatre com "The dilemma of a ghost" (1965), un dels seus primers èxits. Aquest estudi dramàtic va ser creat per la també escriptora Efua Theodora Sutherland (Ghana, 1924). Sutherland va començar el projecte poc després de que el país aconseguís la independència de la mà del carismàtic Kwamé Nkrumah, que portarà a Ghana a ser el primer país independent de l'Àfrica colonitzada, "agafant per sorpresa a tot el món, els blancs i els negres, els mestres i els esclaus, els colonitzadors i els colonitzats. 1" Aquest nou esperit emancipador que va caracteritzar durant els anys 60 a molts dels països africans, va afavorir que moltes persones que s'havien llicenciat durant les dècades dels 40 i 50 formessin una nova élite cultural que, en molts casos, volia precisament "deselititzar-se". Efua Theodora Sutherland va ser, a més d'una de les innovadores del teatre africà, una de les cofundadores de la societat d'escriptors de Ghana, professora a la universitat, col·laboradora en premsa i cofundadora del consell nacional per a la dona i el desenvolupament de Ghana. En les seves investigacions per a una nova manera de fer i representar teatre, Sutherland va arribar a les tradicions rurals, on les tècniques narratives orals anaven més enllà de la narració parlada. Balls, escenografies, combinació de diverses tradicions (tant clàssiques africanes i gregues com contemporànies) i el predomini de l'anglès com a idioma "aglomerador" de les diverses ètnies, les obres de Sutherland han suposat una nova tradició teatral postcolonial amb la dona com activa precursora i protagonista 2. Aminata Sow-Fall: dona i Islam Aminata va néixer l'any 1941 a Saint-Louis (Senegal) en un entorn que ella mateixa descriu com a meravellós. Envoltada de llibres, tant els del seu pare com els dels nombrosos parents que tot el dia entraven i sortien de casa seva, Aminata va créixer en una família que educava a les nenes fora dels estàndards generals: "els nostres pares ens van fer entendre el sentit de les nostres responsabilitats en tant que ésser humans. Nosaltres, com a nenes, no havíem de tenir-ne prou en ser les últimes de la classe mentre esperàvem casar-nos. Havíem de fer el mateix que els nois, havíem d'esforçar-nos de la mateixa manera, amb honor i dignitat. 3" Aquest entorn propicià i encaminà la seva activa carrera, que d'una manera o altra sempre ha estat relacionada amb els llibres i amb la crítica social. Fou directora del Centre d'Estudis i Civilitzacions i de la Direcció africana per a la defensa de les llibertats dels escriptors a Dakar i del Centre internacional d'estudis, investigació i reanimació de la literatura, les arts i la cultura a Saint-Louis, a més de crear l'editorial Khoudia, regentar una llibreria, donar conferències i, és clar, escriure novel·les. Pel que fa als continguts, un dels més destacats és la seva lluita com a dona musulmana en un país on més del 90% de la població es considera practicant d'aquesta religió. Les seves novel·les són un clar reflex d'aquesta lluita contra la distorsió que pateix l'Islam en moltes parts de la societat. Els falsos prejudicis i la hipocresia seran dos objectius que criticarà amb contundència, emprant especialment el mitjà de la novel·la per expressar-ho. Com d'altres escriptors musulmans de l'Àfrica negra, Aminata Sow-Fall entendrà l'Islam com inequívocament autòcton, i no com un fet aliè com a vegades s'assenyala. Aminata Sow-Fall A més, l'Islam se'l considerarà un dels més efectius antídots contra la colonització a algunes parts del continent. Partint d'això, l'escriptora no es limitarà a lloar la religió com a via alliberadora i a defensar-la dels constants atacs externs, sinó que serà conscient que molts dels obstacles venen de la mateixa societat pretesament musulmana. Com escriu Mbye B. Cham sobre la novel·la La grève des battus (1979) -on Sow-Fall tracta el tema del zakat (impost), un dels cinc pilars de l'Islam-, "la divergència entre la teoria i la pràctica del zakat a Senegal portarà a incidir i denunciar d'una manera molt dura el materialisme obsessiu que empeny cap a una dependència psicològica fàcilment explotada pels xarlatans disfressats de venerables marabouts. 4" Per Cham, l'escriptora senegalesa està molt lluny de voler canviar el predomini de la religió en la societat, sinó que el que intenta aconseguir és reafirmar la legitimitat i el potencial de l'Islam denunciant aquells que el distorsionen per a un profit personal. Aquesta novel·la va ser portada al cinema pel realitzador Cheikh Oumar Cissoko l'any 2000. A finals dels anys 90, Sow-Fall va se nomenada una de les cent personalitats amb un paper decisiu a Senegal, tant per la seva carrera literària com pel treball de gestió cultural que realitza. Com ella mateixa declararà: "estic convençuda que, de manera general, la literatura, la cultura i l'art tenen una importància capital en l'equilibri i la plenitud tant individualment com de la societat. Sense això la nostra vida es resumiria en les necessitats de l'estómac i només obeiríem al nostre instint". Mariama Bâ Amb el títol "Aminata Sow-Fall i Mariama Bâ: dues novel·listes senegaleses lloades a La Meca", molts diaris on-line africans es feien ressò, el febrer del 2005, de la inclusió de dues novel·les d'aquestes escriptores -Le Revenant de Sow -Fall i Une si longue lettre de Bâ- a la ponència "La imatge de La Meca, de Medina i del peregrinatge a les arts i la literatura de l'Àfrica" de l'estudiós Adama Bamba en el marc de les jornades "La Meca, capital de la cultura islàmica" celebrades a La Meca. Les dues novel·les van ser escollides per centrar-se en un altre dels pilars de l'Islam, el hadj -peregrinatge-. Al Jazirah va remarcar l'interès i la importància de l'estudi de les arts i les lletres dels diferents pobles musulmans per a examinar l'empremta del peregrinatge a les manifestacions culturals. A Senegal hi ha molt de material valiosíssim d'aquest tipus, especialment en wolof i en pulaar. Adama Bamba va assenyalar la seva intenció de traduir a l'àrab les novel·les de les dues escriptores 5. Tsitsi Dangaremgba i Ken Bugul Reflexes de situacions noves que no ho són, anar més enllà de la descripció fins a fer d'elles mateixes l'exemple... Tant Tsitsi Dangaremgba com Ken Bugul comencen a escriure durant la dècada dels 80, i els seus llibres són "petites" revolucions en la lluita global pels plens reconeixements de la dona, i no només al continent africà. Provenint de dues cultures amb trets molt diferents i característics alhora, les dues utilitzaran el idioma colonial amb el que van seguir els seus estudis per expressar i denunciar situacions similars i amb la dona com a protagonista. Una dona com a "altre" múltiple, heterogènia i contradictòria, resum de generacions, història i entorn; les novel·les ens poden servir per a llegir-ne la realitat, subratllar-ne els fets i, amb aquests, ajudar a aconseguir-ne els drets. Tsitsi Dangaremgba Tsitsi Dangaremgba va néixer l'any 1959 a Mutoko, a la colonial Rhodèsia (actualment Zimbabwe). Va estudiar medicina a la Universitat de Cambridge, però l'any 1980, just abans de la independència i quinze anys de guerra, torna i comença a estudiar psicologia a la Universitat de Zimbabwe. Escriptora en anglès -que dominarà més que el shona al ser aquest el idioma amb el que cursa tots els seus estudis-, comença a escriure poesia i teatre a partir dels anys 80. Influenciada primer per les escriptores afroamericanes dels Estats Units, serà el descobriment d'escriptors africans com Chinua Achebe o Ngugi wa Thiong'o que la portaran a repensar les seves influències, enllaçant la seva pròpia expressió amb una cultura oral de la que se'n sent fortament deutora. "En aquella època els historiadors començaven a reescriure la història; si jo hagués tingut accés a aquesta particular versió de la història quan anava a l'escola, ara seria una persona molt més integrada". Escriu tres obres de teatre en un moment on, segons ella mateixa explica, "no hi havia obres de teatre amb papers per a dones negres" i on la ja mencionada actitud d'"asseure's i escriure" fa que trenqui amb el món literari on predominaven els homes. Combinant els seus treballs com a professora i com a escriptora, es dedicarà després plenament a la literatura, decisió que pren després de que el seu treball es vegi cada vegada més reconegut, amb la publicació de la seva obra teatral "She no longer weeps" i alguns premis, com el concedit per la Swedish International Development Authority de relats breus, amb la publicació del conte premiat a l'antologia Whispering Land (1985). L'any 1988 s'estrena com a novel·lista amb el que serà el seu llibre més conegut: Nervous conditions, esdevingut un dels "clàssics moderns" de la literatura africana. El títol l'agafa del també clàssic anticolonialista Els comdemnats de la terra (1965) de Frantz Fanon, on s'explica que l'"estatut del natiu" és una condició nerviosa introduïda i mantinguda pel colonitzador entre els colonitzats i sense el consentiment d'aquests. Com assenyala Taonezvi Vambe 6, mentre el llibre de Fanon es centra en l'estat d'alienació que experimenten els africans sota un regim colonial brutal, la novel·la de Dangaremgba "incorpora que el sentit marginal de molts africans sota el sistema colonial és també un espai físic, intel·lectual i psicològic amb les seves pròpies dinàmiques de tensió i contradiccions. En aquest espai opressiu, la dona negra viu una vida de discriminació sexual per part del seu home però alhora la dona es troba col·laborant amb l'home negre contra el colonialisme, inclús si lluita contra el seu propi marit". Aquesta novel·la marca un punt i apart en el context políticocultural del país, fortament criticada per uns crítics masclistes que encara acostumaven a dir què podien pensar les dones i com això s'havia de representar. La revisió del paper que havia assignat el colonialisme a la dona, juntament amb una cultura tradicionalment patriarcal, són les principals crítiques de Dangaremgba, que analitzarà i representarà mitjançant les moltes cares dels seus personatges, i on la ficció li servirà com a retrat, moltes vegades autobiogràfic, per anar més enllà d'aquesta. Amb 29 anys i una vida farcida d'activitats i compromís i després del seu èxit amb Nervous conditions, comença a estudiar cinema l'any 1988 a Berlín. El 1992 escriurà la pel·lícula "Neria" i l'any 1996 realitza Everyone's child, la primera pel·lícula dirigida per una dona negra a Zimbabwe i on explica la història de quatre orfes amb uns pares morts pel sida. En una entrevista, Dangaremgba explica que actualment a Zimbabwe ja hi ha moltes dones escriptores, però moltes d'elles escriuen en shona o ndebele, fet que provoca un nul ressò internacional 7. Ken bugul "Ken bugul" vol dir en wolof "persona de la que ningú no en vol saber res" i és el pseudònim utilitzat per Mariétou Mbaye per escriure. La forta implicació autobiogràfica per tractar temes polèmics, com l'ablació, la poligàmia o la prostitució han anat caracteritzant tota la seva carrera literària, que va iniciar l'any 1982 amb la novel·la Le baobab fou. Amb aquest llibre Ken Bugul "va trencar molts tabús sexuals i provocà rius de tinta: mai cap africana havia gosat qüestionar tantes idees preconcebudes 8" La narració explica la història d'una jove, mirall d'ella mateixa, cercant el seu propi lloc mentre es troba perduda entre el desarrelament de l'exili, els records del seu poble d'infantesa, l'Europa de la prostitució i l'alcohol i el retorn a Senegal. Una de les escriptores en femení més presents a la literatura africana d'expressió francesa, Ken Bugul combina el seu treball amb un activisme pels drets de les dones, des del combat contra l'ablació fins la planificació familiar. Nascuda a Senegal l'any 1948, viu actualment a Benín. L'any 1999 va ser guardonada amb el gran premi de l'ADFL per la seva novel·la Riwan ou le chemin des sables, on explica "l'experiència d'una intel·lectual evolucionada quan es converteix en la vint-i-vuitena dona d'un morabit d'un petit poble del centre de Senegal. En aquesta obra, que també s'inspira en les seves vivències personals, la novel·lista explora les relacions polígames i com les viuen les dones. 9" _____________ Notes 1. Mongo Beti i Odile Tobner: Dictionnaire de la négritude (L'Harmattan, París, 1989). 2. Translit: Diccionario de literatura del África subsahariana (Translit / Virus, Barcelona, 2001). 3. Entrevista a A. Sow-Fall al llibre de J. Gaasch: La nouvelle sénégalaise: texte et contexte (Xamal, Dakar, 2000). 4. Kenneth W. Harrow (ed.): Faces of Islam in African literature (Heinemann, Londres, 1991). 5. Extrets de http://fr.allafrica.com i http://www.sentoo.sn. 6. Maurice Taonezvi Vambe: "Subverting Traditional Images of Women in the Postcolonial Zimbabwean Novel" (Universitat de Zimbabwe, Harare, 1995). 7. Per aprofondir una mica més en la vida i treball de Tsitsi Dangaremgba: http://www.postcolonialweb.org/zimbabwe/td/dangarembgaov.html 8. Translit: Diccionario de literatura del África subsahariana, op. cit. 9. Ibid.
<< índex (tornar) .