Dones+Àfriques
Centre
de Documentació Virtual
Articles i entrevistes
___________________________________________________
Fatoumata
Maiga: "El gènere és la columna vertebral en la resolució
de conflictes".
Entrevista
de Fakara
Fainké
(Le Republicain)
Traducció:
D+A - Centre
de Documentació Virtual
La trajectòria de l'Association des femmes pour les initiatives de paix (AFIP, Associació de Dones per les Iniciatives de Pau), el paper del gènere en la resolució de conflictes i les estratègies per a l'establiment d'una pau estable al nord de Mali són alguns dels temes dels que parla la Presidenta de la AFIP en la següent entrevista concedida al diari de Mali Le Républicain.
Fakara Fainké: Ens pots explicar la vostra associació?
Fatoumata
Maiga: La nostra associació, es va crear després de la
"Flama de la pau" [signatura dels acords de pau entre rebels
i l'Estat l'any 1996] amb l'objectiu principal de participar en la construcció
de la pau a Mali. Abans de crear l'ONG, jo mateixa i algunes persones
que integrem l'AFIP havíem lluitat en el Moviment Nacional de
la Dona per al Manteniment de la Pau. Això ens va permetre participar
activament en la gestió del conflicte al nord. Va ser després
de la "Flama de la pau" que vam veure que hi havia moltes
coses per fer. Ens volíem involucrar en la construcció
de la pau a la nostra manera i vam crear l'AFIP. Això ens va
obrir nous horitzons. Avui en dia, gràcies a Déu, ens
trobem al capdavant del projecte "Mil dones per al Premi Nobel
de la Pau" (www.1000peacewomen.org) que va posar en marxa Ruth
Gabi Verma, Consellera Nacional de la AFIP. També és membre
de la delegació de la AFIP al Parlament Europeu. Es tracta de
donar a conèixer el treball de les dones en la construcció
de la pau, a més de reparar una injustícia: després
de més de cent anys de Premi Nobel, quan s'inicià aquesta
campanya [l'any 2005] només hi havia tres dones que havien rebut
el Premi.
Va ser durant aquest projecte que fou nominada Wangary Makaye. Va ser
una aventura, com ens agrada anomenar-la, però hem estat capaços
d'exposar l'obra d'un miler de dones que hem documentat en un llibre
i tenim també una exposició, la qual ha viatjat a Mali
i està itinerant durant tres anys per altres països de la
subregió. A més, gràcies al que estem fent, treballo
al capdavant de l'Associació Estratègica per al Manteniment
de la Pau a l'Àfrica, que està finançada per la
Cooperació Austríaca. Aquest programa abasta quatre països
de la Zona II (Costa d'Ivori, Níger, Burkina Faso i Mali). La
nostra organització, a través de la meva humil persona,
garanteix la coordinació. Tenim la xarxa d'armes lleugeres i
també la West African for Peace.
Seguim treballant en la construcció de la pau a Mali a través
de capacitació, sensibilització, documentació,
formació sobre el terreny per a minimitzar els costos i les conseqüències
dels conflictes. Donem suport, en definitiva, a les activitats de desenvolupament
dels processos com són les iniciatives de pau.
-Com funciona aquest treball en la construcció de la pau? Pots citar exemples del conflicte al nord de Mali?
-El
gènere és la columna vertebral en la resolució
de conflictes, i l'hem de tenir en compte a l'hora de la construcció
de la pau. Ens hem de centrar en la joventut i en les dones per a la
prevenció de conflictes, la consolidació de la pau i la
gestió. Les dones són molt sensibles a la violència.
No estic dient que totes siguem coloms de la pau, perquè hem
vist a dones que lluiten a la guerra. Però la gran majoria sí
que són agents de la pau i mai defensaran la guerra, perquè
els que hi aniran són persones que elles s'estimen: els seus
fills i els seus marits.
I després tenim els joves: si som capaços de donar-los
un lloc de feina, si podem elevar el seu nivell d'educació, hi
haurà menys conflictes. Crec que un jove educat pot ser un líder
polític i militar, però mai serà un senyor de la
guerra. Si analitzem les diferents revoltes, són els intel.lectuals
qui manipulen els joves sense estudis. Només quan estàs
desesperat acceptes morir, agafar les armes pensant que així
podràs invertir la tendència.
Actualment, Mali ha signat algunes convencions i resolucions: la CDS,
la CDE, la Resolució 1325, que posa especial èmfasi en
la participació de les dones en la resolució de conflictes.
Malauradament, aquesta resolució no s'aplica, però crec
que Mali té prou interès en la popularització de
la present Resolució, en aplicar-la i difondre-la.
En la situació humanitària, la dona tendeix a prestar
assistència humanitària a les poblacions afectades més
que els homes. No estic dient que els homes són dolents, però
és així. I al nord de Mali, les dones han realitzat grans
esforços. El que lamento és que el Govern no reconegui
el treball de les dones.
Si llegim els documents (el llibre blanc) ningú parla enlloc
sobre el paper que la dona exerceix. L'única vegada que he sentit
parlar a un alt funcionari sobre el paper que tenen les dones a Mali
en la resolució del conflicte al nord va ser a la primera conferència
sobre armes lleugeres de Nova York. Això s'ha de materialitzar.
-Què es necessita per establir la pau al nord de Mali?
-És
convenient revisar els diversos acords que s'han fet. S'ha de publicar
el que s'ha aplicat. Hem de dir-li a la gent què s'ha fet, s'hauria
de difondre. Aquelles regions estan vivint en condicions difícils.
Hem de trobar una manera de lluitar contra l'atur excessiu de la joventut.
Hi ha un munt de joves desesperats en aquestes regions de Mali. Hem
de garantir la seguretat de les persones i els béns, hem de lluitar
contra la possessió d'armes per part de les comunitats. Cal que
l'administració es comporti correctament amb la població.
Hem de penalitzar el personal de l'administració que cometen
errors. La gent sovint es queixa de la majoria del personal oficial
que va allà. Mentre promoguem la impunitat, aplanem el camí
del conflicte. I els nostres líders no han de ser benèvols
amb els que participen en els actes d'impunitat. Cadascú ha de
fer la seva part. No podem seguir sent pobres i creant focus de tensió.