Dones+Àfriques
Centre de Documentació Virtual

Articles i entrevistes


<< índex (tornar) .

___________________________________________________

Afrocentrisme i feminisme essencialista vs. homosexualitats africanes

Text: D+A - Centre de Documentació Virtual

Les "minories majoritàries" essencialistes del feminisme i del nacionalisme afrocèntric, han tractat l'homosexualitat com un fenomen aliè a l'"Àfrica" homogènia que s'hauria importat des d'occident com una decadència més que han de patir els oprimits biològicament purs i inamovibles. Un dels màxims representants teòrics de l'afrocentrisme és el professor d'Estats Units Molefi Asante, que només en les últimes entrevistes comença a admetre que la sexualitat és "en primer lloc un assumpte personal. Amb més informació i coneixement crec que la comunitat negra, així com la societat americana, anem avançant cap a un punt de vista més progressista 1". Asante és molt conegut per la seva militància afrocèntrica, un moviment teòric ultranacionalista on l'"essència" africana és el centre de totes les teories transhistòriques que comencen linealment i sense discontinuïtats amb l'antic Egipte "negre" dels faraons 2.

Després d'un seguit d'escrits durant els anys 80 especialment marcats pel masclisme, l'homofòbia i la islamofòbia -on, entre d'altres, diu: "no podem acceptar l'homosexualitat com una cosa positiva pel desenvolupament d'una població forta 3"-, a principis del segle XXI Asante declararà que "potser el meu punt de vista no era del tot correcte en aquest tema". Aquest desplaçament de la sexualitat cap a una opció "moderna" i "subjectiva", però, continua sense qüestionar aquest fet "aliè" a l'Àfrica precolonial, i senzillament admet que després de tanta imposició cultural l'homosexualitat en seria una de les moltes importacions. Aquesta visió la compartirien també teòriques del "womanism" com Ogunyemi o Mary Modupe Kolawole, recalcant que el lesbianisme no és "africà" i, en tot cas, si actualment existeixen dones africanes lesbianes només seria per la seva occidentalització 4. Un altre cas representatiu d'aquesta homofòbia seria l'apropiació d'aquestes "estructures homòfobes dels discursos europeus que ara serveixen a les figures anticolonials en les seves lluites per l'alliberament nacional", com per exemple quan el president de Zimbabwe Robert Mugabe va voler tallar la subvenció del govern a la Fira Internacional de Llibres de Zimbabwe (1995) perquè s'hi presentava un llibre del GALZ (Gays and Lesbians of Zimbabwe). Mugabe justificava aquesta mesura pel fet de protegir als valors de la societat contra la corrupció. El llibre del GALZ contenia, entre d'altres, escrits de Nadine Gordimer i Wole Soyinka que donaven suport al moviment 5.

Com el cas de Zimbabwe amb el GALZ, arreu d'Àfrica han aparegut en els darrers vint anys moviments per a la defensa dels drets de les persones homosexuals, una mica al mateix temps que a moltes altres parts del planeta i gràcies, en bona part, a la consolidació d'aquest activisme especialment als Estats Units i a Europa durant la dècada dels 80.


Darrera la màscara

Però abans de parlar d'alguns d'aquests col·lectius, intentarem contestar aquesta concepció que suposa tractar l'homosexualitat com a "conseqüència importada" i estranya a la cultura tradicional. Per això utilitzarem bàsicament els escrits "Heart of lavender: In search of gay Africa" d'Eugene J. Patron 6 i "Troubling gender: homsexuality in an african society" de Wendy Isaack i Henriette Gunkel 7.
Segons les conclusions de molts antropòlegs, l'homosexualitat és innata a totes les cultures i si bé la sexualitat és un sentiment privat i individual, aquest porta incorporat els papers, les definicions i els significats dels móns en el que s'ha construït. "Tot i això, no acostumem a trobar estudis sobre el desig individual en un treball antropològic marcat per l'estudi de la col·lectivitat. Com a molt han situat l'homosexualitat en alguns peus de pàgina quan han parlat de sexualitat a l'Àfrica". (Patron)

De manera breu i només per donar una visió ràpida de l'existència d'una sexualitat més enllà dels rols heterosexuals fonamentats en la reproducció, citarem alguns exemples que molts estudiosos consideren probes irrefutables 8. Una resposta directa a la construcció repressiva d'una identitat homogènia amb una base ideològicament exclusiva.

Un dels exemples més coneguts que exploren l'homosexualitat a l'Àfrica són els estudis fets per l'antropòleg Evans-Pritchard durants els anys 20 sobre els azande de l'actual Congo 9. En aquests escrits podem llegir com és habitual entre els azande que molts nois mascles entre 17 i 18 anys passin a ser "nois-muller" dels homes ancians del poblat, vivint junts i realitzant "totes" les funcions d'una esposa. Aquestes pràctiques es donen en altres cultures africanes, com per exemple els fang a Gabon, on a principis de segle l'antropòleg Tessemann descriu pràctiques homosexuals entre -i amb- adolescents del mateix sexe, vistes sempre com a jocs i divertiments, on un adult pot participar-hi si considera que encara conserva un esperit jove. O com Judith Gray explica sobre els seus estudis de les dones basotho a Lesotho, la relació entre les noies i les dones adultes en la seva formació sexual és molt íntima i continua existint després de que les noies es casin. Per Gray "el fet de que les relacions entre dones siguin tan properes tan a nivell físic com emocional ens suggereix que el creixent reconeixement de la bisexualitat als estudis psicosexuals pot trobar suport en els estudis de les societats no-occidentals. Com una dona Mosotho va dir d'aquest cantó físic a les seves relacions: "No està malament, és només una altra cara de la vida". Altres exemples d'homosexualitat els podríem "explicar" per la radical segregació de sexes que fan algunes societats, ja sigui per qüestions religioses o laborals. Per exemple en els campaments de miners sud-africans -formats només per homes que on han de passar mesos lluny de les dones-, els jocs sexuals són molt comuns 10.
Com podem veure les definicions essencialistes homosexual/heterosexual formades a partir d'una política de la identitat específica -a l'occident-, no ens serveix com a model exclusiu per a prefixar el gènere o "classificar" tot tipus de pràctiques establertes entre moltes comunitats rurals africanes. Per exemple Ifi Amadiume en el seu llibre Male Daughters, Female Husbands 11 [Homes germana, dones marit] parla de la transformació de gènere en els igbo de la Nigèria pre-colonial. Entre altres, un pare pot assignar com a fill a la seva filla més gran; la dona pot arribar a ser fill i, per tant, marit. A cultures com la zulú, un home que és posseït per un esperit de dona es considera automàticament una dona.
La complexitat i diversitat de pràctiques, rols i moments fan que aquests exemples només suposin una anècdota. Però això no treu que no ens serveixi per a desmuntar idealismes construïts primer pel colonialisme i després per l'anticolonialisme. Com conclou Eugene J. Patron: "negar a qualsevol la dignitat i el seu lloc de dret a la societat africana per raons ètniques o sexuals és continuar negant a l'Àfrica la seva humanitat completa".


Prudence Mabele, de tradició lesbiana

Com també ha passat amb qualsevol altre proposta política sorgida al segle XX, la política d'identitat "occidental" entorn l'homosexualitat l'han incorporat molts africans precisament per la seva "utilitat" en el context actual. Però perquè és aquesta una incorporació i no una substitució, no podem parlar en cap cas d'una importació en el sentit estricte -que pretén diferenciar què és i què no és "africà"-. Un exemple d'aquesta incorporació per a una finalitat política la podem trobar en la figura de Prudence Mabele, una de les més conegudes activistes sud-africanes pels drets homosexuals. L'any 2003, Mabele va rebre la formació per esdevenir sangoma, mèdiums amb poders per a curar mitjançant els esperits dels seus avantpassats. Les sangomes acostumen a deixar les seves famílies per a casar-se amb una altra dona sangoma, tot i que aquest casament no està reconegut oficialment.

Prudence Mabele

Al documental "Everything Must Come to Light 12" de Mpumi Njinge i Paulo Alberton els autors entrevisten a tres dones sangoma que viuen a Soweto i que estan casades amb altres dones. En les entrevistes podem veure com aquests casaments no es diferencien en res dels heterosexuals, i moltes d'elles es defineixen clarament com a lesbianes. Les raons per les que han esdevingut sangomes i s'han casat amb una altra dona són personals i diverses; per exemple una d'elles explica com va rebre el missatge d'un oncle avantpassat seu que mai s'havia casat. Aquest oncle li va dir que necessitava una dona, i així va ser com ella es va casar amb una altra sangoma. El servei que donen aquestes dones és molt popular i corrent a Sud-àfrica, i qualsevol pot rebre en un moment donat de la seva vida aquesta crida per convertir-se'n, com li va passar a Prudence Mabele.
Mabele va heretar els seus poders curatius de la seva àvia, també sangoma. De fet, va ser aquesta qui va criar-la de petita, juntament amb les seves tietes. Ocupant-se de la seva formació i de que pogués anar a la universitat, va estudiar química analítica a Ciutat del Cap. Tot i que ja de ben jove se sentia lesbiana, la pressió de l'entorn i el fet de no conèixer cap altre noia com ella van fer que als 18 anys comencés a sortir amb un noi. L'any 1991, amb 19 anys, aquest va encomanar-li el VIH. Lluny d'enfonsar-se, Prudence Mabele, que ja es caracteritzava per la seva voluntat d'ajudar als altres, va voler ser un exemple per a demostrar com tenir els anticossos no era sinònim de mort sinó de resistència: "Sí, estic infectada, però això no m'aturarà. Potser havia de passar-me a mi per així fer alguna cosa contra la sida... 13" Durant tota la dècada dels 90 ha treballat en nombrosos hospitals i centres socials al costat de les dones malaltes, parlant-ne als mitjans de comunicació (va ser la primera lesbiana negra de Sud-àfrica que va fer públic que era seropositiva), a les universitats, a les fàbriques i creant organitzacions com la Positive Women's Network. Casada amb una altra dona en una església i per un pastor, la seva formació recent (2003) com a sangoma no ha fet més que evidenciar la coherència cultural de Mabele, lluny dels estereotips que a Sud-àfrica es converteixen en armes criminals de primer grau. "Sigui diumenge o dilluns, estigui en un taxi, tren o ascensor, tinc que parlar-ne. Aquesta feina no acaba mai"; Mabele és molt conscient de que el pitjor tractament de la malaltia és el silenci.

L'any 1999 es va celebrar a Johannesburg la dinovena conferencia mundial de la International Lesbian and Gay Association (ILGA). Era la primera vegada que aquesta trobada entre organitzacions que lluiten pels drets de les lesbianes, gays, bisexuals i transsexuals es feia a l'Àfrica. Aquesta associació volia, amb aquest gest, donar a conèixer a nivell internacional el moviment activista que des dels anys 90 s'havia anat estenent per molts països del continent, especialment pels del sud de l'Àfrica. Això es deu a la forta presència d'aquests moviments a un país com Sud-àfrica, on durant els anys 80 mai es van dissociar de l'activisme antiapartheid, fent-ne una mateixa lluita 14. Aquesta participació en la revolució per l'alliberament nacional, on fins i tot molts membres de l'exèrcit van fer pública la seva homosexualitat, portà a Sud-àfrica a ser el primer país del món on en la seva constitució reconeix que els drets d'orientació sexual formen part dels drets humans. [Un dels més coneguts activistes sud-africans, Simon Nkoli, deia que és més fàcil ser negre que ser gay perquè no ho has de dir a la teva mare]. Aquest reconeixement institucional no era ni molt menys la culminació de les reivindicacions, però sí que ha ajudat a enfortir legalment la precària situació de milers de persones. L'omnipresent tabú que encara ara, i de forma violenta, predomina a la societat, fa que declarar públicament que s'és homosexual o que es té la sida sigui una veritable pràctica de risc a molts llocs.

L'organització dirigida per Mabele Positive Women's Network, amb base a Pretòria, funciona com a grup de suport a dones que viuen amb VIH/SIDA. Fundada amb aquesta doble necessitat de crear associacions de suport i parlar-ho públicament, ha tingut ressò més enllà del país, amb la participació a congressos i conferències arreu del món i amb una influència directa per a la creació d'altres col·lectius en països veïns, com per exemple a Namíbia.

El llibre A history of resistance in Namibia, de Peter H. Katjavivi 15 explica com tots els moviments civils que van lluitar contra el colonialisme a Namíbia, van consolidar-se en una massa compacta però variada de moviments socials, formant un ampli ventall social més enllà dels partits polítics nacionalistes i els seus braços armats. A partir dels anys 20, associacions culturals, organitzacions educatives, esglésies independents, sindicats de treballadors i comunitats tradicionals van anar edificant les bases que portà Namíbia a independitzar-se a mitjans dels anys 70. Si des de finals dels anys 50 la resistència política i armada també ajudava a la veïna Sud-àfrica contra l'apartheid, els intercanvis d'idees i suport continuaran quan els fets històrics seran uns altres. La formació de col·lectius de lluita pels drets dels gays i lesbianes a Namíbia està directament influenciada per la consolidació de grups sud-africans com la Positive Women's Network. A finals dels anys 90, un d'aquests col·lectius, The Rainbow Project, va organitzar a Namíbia la "Gay and Lesbian Awareness Week", amb presència d'organitzacions de molts països africans.


____________________

Notes

1. Entrevista a Pacifica Radio, publicada a
http://www.qrd.org/qrd/www/culture/black/articles/asante.html
2. Per un estudi crític i fonamentat de l'afrocentrisme: Stephen Howe: Afrocentrism, mythical pasts and imagined homes (Verso, Londres, 1999).
3. Ibid., p. 279.
4. Wendy Isaack i Henriette Gunkel: "Troubling gender: homosexuality in an African society" (Sex & Secrecy Conference, 4th Conference of the International Association for the Study of Sexuality, Culture and Society, 2003).
5. Eugene J. Patron: "Heart of lavender: In search of gay Africa" (Harvard Gay and Lesbian Review, 1995).
6. Ibid.
7. Ibid.
8. Ibid.
9. E. E. Evans-Pritchard: Brujería, magia y oráculos entre los azande (Anagrama, Barcelona, 1996).
10. E. J. Patron: art. cit.
11. Ifi Amadiume: Male Daughters, Female Husbands: Gender and Sex in an African Society (Zed Books, Londres, 1989).
12. Mpumi Njinge i Paulo Alberton: "Everything must come to light" (Una coproducció de GALA - Gay and Lesbian Archives of South Africa i Out in Africa. Gay and Lesbian Film Festival, Sud-àfrica, 2002). Web de GALA: http://www.gala.wits.ac.za
13. "We are women, hear us roar against pain and suffering" (Sunday Times, Johannesburg 2/8/98)
14. Behind the mas és una revista sud-africana amb informació sobre algunes de les organitzacions de gays i lesbianes: http://www.mask.org.za
15. Peter H. Katjavivi: A history of resistance in Namibia (Unesco, París, 1988)



<< índex (tornar) .