Centre de Documentació Virtual sobre les Dones a l'Àfrica

___________________________________________________

Wangari Maathai i la lluita pel medi ambient

Text: D+A - Centre de Documentació Virtual

Plantar un arbre també suposa lluitar per la igualtat entre homes i dones o contra les polítiques repressives de l'estat. El medi ambient conté totes les polítiques socials, i dissociar aquesta lluita de les altres és esterilitzar-la. Tradicionalment la dona africana sempre ha tingut una relació directa amb el medi ambient, sent la que majoritàriament s'ha encarregat de l'aprovisionament de la comunitat; el seu coneixement directe de la terra, de les plantes i de l'aigua és molt superior a la de l'home, que en molts casos només en veu un profit d'explotació econòmica 1.

Wangari Maathai

Wangari Maathai va néixer a Nyeri, Kenya, l'any 1940. Després de nombrosos títols de biologia, ciència i anatomia a universitats dels Estats Units, Alemanya i Kenya durant els anys 60 i 70, comença la seva implicació en la lluita pel medi ambient i els drets de les dones. Formant part del National Council of Women de Kenya pren contacte amb dones de les comunitats rurals, on veu necessari una nova manera d'afrontar un doble problema: la pobresa i la desforestació. És així quan el 1977 neix el Green Belt Movement 2, format per milers de dones amb un objectiu primer, plantar arbres, que automàticament desenllaçarà amb tota una sèrie de components claus en les lluites d'aquestes comunitats.

Quan va ser guardonada amb el premi Nobel de la pau l'any 2004, Maathai va declarar que aquest premi no només era per a ella, sinó per a les milers de dones que formen part del Green Belt Movement. A mitjans dels anys 80 aquest moviment es va estendre per més de 15 països africans, creant el Pan African Green Belt Network, i gairebé vint anys després continuen traçant llaços amb comunitats rurals, formant a persones amb les tècniques i la filosofia del moviment.

"Amb els anys hem comprovat que les comunitats també necessiten veure la connexió entre els problemes que ells pateixen (els símptomes) i la degradació ambiental i la pèssima gestió de govern, així com el poder que ells tenen per a canviar aquesta situació. Això ho vam fer a través del nostres programes d'educació cívica i mediambiental. Gràcies a aquesta formació la gent (tant dones com homes) van començar a veure els problemes que suposa un govern dictatorial i irresponsable -un govern que privatitza els teus boscos, privatitza els espais verds, destrueix el teu entorn, gestiona malament els impostos i ignora quines són les seves responsabilitats vers la gent-. Amb aquests seminaris de formació es va anar creant una ideologia antidictatorial dins del Green Belt Movement que va permetre associar-nos amb d'altres moviments cívics de Kenya. 3"

Aquesta conscienciació política de compromís amb la comunitat més enllà d'aquesta va ser clau per acabar amb el règim dictatorial de Daniel Arap Moi. L'any 2002 Kenya va poder celebrar les primeres eleccions lliures després de vint-i-cinc anys; amb el nou panorama polític, i el reconeixement internacional avalat pel premi Nobel, fan preveure que el treball de Maathai i del Green Belt Movement cada vegada serà més imprescindible i fort a nivell de tot l'Àfrica. Tot i que ara Maathai ha entrat al ministeri de medi ambient, el seu caràcter i la seva responsabilitat no fan preveure que el seu treball es burocratitzi i es vagi dissolent, sinó tot el contrari. Al ser aquesta una organització de milers de persones, la presència de Maathai al govern només pot fer que accelerar moltes de les propostes a nivell nacional. Per exemple l'any 2003 el Green Belt Movement va començar un nou programa anomenat "Women and girls" amb "l'objectiu d'assistir especialment a les noies i a les dones joves que es troben prenent decisions complexes sobre la seva salut sexual, i així puguin tenir un coneixement més ampli per a protegir-se del VIH i la sida". Aquest treball pedagògic dirigit a les dones també engloba molts altres aspectes de la salut, com la nutrició i la planificació familiar, i també la incrementació de treballs i cooperació amb altres associacions de dones del país com la Society of Women and AIDS in Kenya (SWAK), la National Council of Women of Kenya i l'Association of University Women. Moltes de les milers de persones que estan treballant activament a Kenya són conscients que l'arribada d'una "democràcia" parlamentària no és ni molt menys el fi sinó, tot el contrari, una prova de que continuant traçant les resistències de base les coses poden anar millorant.

Quan li pregunten com ho fa per no tenir por, especialment durant la repressió més dura que ha patit en moltes de les seves accions, Maathai explica que ho aconsegueix amb un mecanisme de consciència molt efectiu: "la por no s'ha de projectar cap a fora, i així evitarem que aquesta ens aturi dels nostres objectius. Hem de ser molt persistents. Sempre dic que la responsabilitat recau en aquells que coneixen. Els que no coneixen, estan en pau. Som els que ho coneixem els que ens hem de molestar i els que no ens queda més remei que passar a l'acció. 4"

________________

Notes

1. A. Rodda: "Mujer y medio ambiente en África" (África internacional n. 18: La mujer en el África subsahariana, IEPALA, Madrid, 1995)
2. Página web del Green Belt Movement: http://www.greenbeltmovement.org
3. "A Question And Answer Discussion With Prof. Wangari Maathai" (12/2004) publicat a la seva pròpia pàgina web: http://www.wangarimaathai.or.ke
4. Ibid.


Dones+Àfriques Centre de Documentació Virtual Articles i entrevistes
<< índex (tornar) . ___________________________________________________ Wangari Maathai i la lluita pel medi ambient Text: D+A - Centre de Documentació Virtual Plantar un arbre també suposa lluitar per la igualtat entre homes i dones o contra les polítiques repressives de l'estat. El medi ambient conté totes les polítiques socials, i dissociar aquesta lluita de les altres és esterilitzar-la. Tradicionalment la dona africana sempre ha tingut una relació directa amb el medi ambient, sent la que majoritàriament s'ha encarregat de l'aprovisionament de la comunitat; el seu coneixement directe de la terra, de les plantes i de l'aigua és molt superior a la de l'home, que en molts casos només en veu un profit d'explotació econòmica 1. Wangari Maathai Wangari Maathai va néixer a Nyeri, Kenya, l'any 1940. Després de nombrosos títols de biologia, ciència i anatomia a universitats dels Estats Units, Alemanya i Kenya durant els anys 60 i 70, comença la seva implicació en la lluita pel medi ambient i els drets de les dones. Formant part del National Council of Women de Kenya pren contacte amb dones de les comunitats rurals, on veu necessari una nova manera d'afrontar un doble problema: la pobresa i la desforestació. És així quan el 1977 neix el Green Belt Movement 2, format per milers de dones amb un objectiu primer, plantar arbres, que automàticament desenllaçarà amb tota una sèrie de components claus en les lluites d'aquestes comunitats. Quan va ser guardonada amb el premi Nobel de la pau l'any 2004, Maathai va declarar que aquest premi no només era per a ella, sinó per a les milers de dones que formen part del Green Belt Movement. A mitjans dels anys 80 aquest moviment es va estendre per més de 15 països africans, creant el Pan African Green Belt Network, i gairebé vint anys després continuen traçant llaços amb comunitats rurals, formant a persones amb les tècniques i la filosofia del moviment. "Amb els anys hem comprovat que les comunitats també necessiten veure la connexió entre els problemes que ells pateixen (els símptomes) i la degradació ambiental i la pèssima gestió de govern, així com el poder que ells tenen per a canviar aquesta situació. Això ho vam fer a través del nostres programes d'educació cívica i mediambiental. Gràcies a aquesta formació la gent (tant dones com homes) van començar a veure els problemes que suposa un govern dictatorial i irresponsable -un govern que privatitza els teus boscos, privatitza els espais verds, destrueix el teu entorn, gestiona malament els impostos i ignora quines són les seves responsabilitats vers la gent-. Amb aquests seminaris de formació es va anar creant una ideologia antidictatorial dins del Green Belt Movement que va permetre associar-nos amb d'altres moviments cívics de Kenya. 3" Aquesta conscienciació política de compromís amb la comunitat més enllà d'aquesta va ser clau per acabar amb el règim dictatorial de Daniel Arap Moi. L'any 2002 Kenya va poder celebrar les primeres eleccions lliures després de vint-i-cinc anys; amb el nou panorama polític, i el reconeixement internacional avalat pel premi Nobel, fan preveure que el treball de Maathai i del Green Belt Movement cada vegada serà més imprescindible i fort a nivell de tot l'Àfrica. Tot i que ara Maathai ha entrat al ministeri de medi ambient, el seu caràcter i la seva responsabilitat no fan preveure que el seu treball es burocratitzi i es vagi dissolent, sinó tot el contrari. Al ser aquesta una organització de milers de persones, la presència de Maathai al govern només pot fer que accelerar moltes de les propostes a nivell nacional. Per exemple l'any 2003 el Green Belt Movement va començar un nou programa anomenat "Women and girls" amb "l'objectiu d'assistir especialment a les noies i a les dones joves que es troben prenent decisions complexes sobre la seva salut sexual, i així puguin tenir un coneixement més ampli per a protegir-se del VIH i la sida". Aquest treball pedagògic dirigit a les dones també engloba molts altres aspectes de la salut, com la nutrició i la planificació familiar, i també la incrementació de treballs i cooperació amb altres associacions de dones del país com la Society of Women and AIDS in Kenya (SWAK), la National Council of Women of Kenya i l'Association of University Women. Moltes de les milers de persones que estan treballant activament a Kenya són conscients que l'arribada d'una "democràcia" parlamentària no és ni molt menys el fi sinó, tot el contrari, una prova de que continuant traçant les resistències de base les coses poden anar millorant. Quan li pregunten com ho fa per no tenir por, especialment durant la repressió més dura que ha patit en moltes de les seves accions, Maathai explica que ho aconsegueix amb un mecanisme de consciència molt efectiu: "la por no s'ha de projectar cap a fora, i així evitarem que aquesta ens aturi dels nostres objectius. Hem de ser molt persistents. Sempre dic que la responsabilitat recau en aquells que coneixen. Els que no coneixen, estan en pau. Som els que ho coneixem els que ens hem de molestar i els que no ens queda més remei que passar a l'acció. 4" ________________ Notes 1. A. Rodda: "Mujer y medio ambiente en África" (África internacional n. 18: La mujer en el África subsahariana, IEPALA, Madrid, 1995) 2. Página web del Green Belt Movement: http://www.greenbeltmovement.org 3. "A Question And Answer Discussion With Prof. Wangari Maathai" (12/2004) publicat a la seva pròpia pàgina web: http://www.wangarimaathai.or.ke 4. Ibid.
<< índex (tornar) .