<<
índex (tornar) .
___________________________________________________
La
cantant Oumou Sangaré
Text:
D+A - Centre
de Documentació Virtual
Oumou Sangaré
El
que es diu: oralitat, lluita, comunicació, mobilitat... S'ha
repetit una i mil vegades que a l'Àfrica l'home és social
i la música és un dels màxims mitjans que permet
aquesta socialització. Si "a l'Àfrica tot s'acompanya
de música", és fàcil d'entendre com aquesta
no té una funció uniforme sinó que la seva complexitat
estarà a la mateixa alçada que els esdeveniments als que
acompanya. Si la música sempre és missatge, aquest funcionarà
a diferents intensitats, direccions i, per tant, recepcions. S'ha dit
moltes vegades que, a l'Àfrica, el llibre, així com el
diari, és la música. Qui la controli, per tant, controlarà
el missatge. El paper dels griots moltes vegades ha anat estretament
lligat al poder; aquests narradors han estat moltes vegades lloats i
mitificats fora del continent per la seva visió idíl·lica
i descontextualitzada d'un "autèntic" ésser
africà. Per molts ulls occidentals, el griot és "el
griot", no hi ha equivalents i, per tant, se l'aïlla. Si bé
durant el temps colonial van estar fortament menyspreats per l'administració,
els canvis "políticament correctes" d'una Europa amnèsica
que canviarà l'estigma totalitzador de "raça"
pel de "cultura", veurà en el griot la reencarnació
d'una Àfrica "de sempre" i, per tant, diferent. Ja
sigui de manera poc o molt conscient, veure-la diferent -"una i
diferent"- és col·locar-la per sota. El paper del
griot, com sempre, és complexe, canvia, és i no és
depenent dels casos i de les èpoques, de les zones i de les circumstàncies.
A Mali, durant la dictadura dels anys 80, molts griots continuaven cantant
i alabant els valors i les virtuts de les capes més riques i
poderoses de la societat, sense fer cap mena de menció a la seva
corrupció ni perversitat delictiva. Durant molt de temps, els
griots només podien casar-se amb griots, formant una casta molt
restrictiva i amb un paper molt exclusiu que se li donava en aquests
narradors. Mica en mica aquesta idea va canviant, amb la cada vegada
més present comunitat musical fora dels cercles tradicionals.
Un grup de dones de la regió de Wassoulou començarà
a tenir repercussió des de finals dels anys 70 per irrompre de
manera directa en aquesta tradició narradora. L'any 1990, una
d'aquestes dones -que hereta el cantar de la seva àvia-, Oumou
Sangaré, aconsegueix editar un casset que titularà "Moussolou"
-dona-. En poc temps la cinta haurà venut més de 200.000
còpies només a Mali, sense contar les edicions pirates.
Els seus missatges directes triomfaran per sobre de l'elitisme d'alguns
griots: "canto per a tothom, no per a una sola persona que se sent
superior. Abans si no eres un griot no podies cantar, a Mali, però
a Wassoulou hem donat la volta a tot això 1".
Sangaré, que va néixer l'any 1968, cantarà de i
per a les dones, però la seva veu s'escoltarà primer per
tot el país i després per tot el món. Lluitant
sempre en contra de la discriminació de gènere, les seves
cançons giraran sobre la pèrdua de valors morals, l'amor
i la poligàmia, enfocant-los d'una manera que trencarà
tabús.
Si les escriptores africanes que es caracteritzaven, de manera general,
pel tractament d'uns temes concrets que pocs homes hi havien aprofundit;
amb la música passarà el mateix, però les característiques
específiques de la narració cantada farà que tingui
molta més repercussió. Amb els darrers anys Sangaré
s'ha convertit en una estrella al seu país, continuant amb unes
lletres que parlen dels drets de la dona, de l'amor i del mal ús
de l'Islam que, sovint, en fan els homes. Malgrat que a nivell mundial
cada vegada estarà més sol·licitada, no perdrà
de vista al seu públic incondicional de Mali, editant cassets
per a la indústria local i arribant a vendre més de 50.000
còpies en només tres dies. Si per a les multinacionals
que distribuiran els cd's d'Oumou Sangaré, la cantant formarà
part d'aquesta indústria de l'entreteniment "exòtic",
contextualitzar el seu treball ens serveix per a donar-li un sentit
que, a Mali, mai ha perdut 2.
____________________
Notes
1. Matthew Clarke: África (Celeste, Madrid, 1995)
2. Escrits i comentaris d'ella mateixa sobre les seves lletres a www.oumousangare.co.uk.