Una veritable facultat virtual sobre els estudis de gènere a l'Àfrica

___________________________________________________

Per Gretchen L. Wilson (Women's eNews)
Traducció: D+A - Centre de Documentació Virtual

Sylvia Tamale

Els estudis de gènere no són freqüents a les universitats d'Àfrica, però internet està contribuint a que les dones universitàries intercanviïn idees i suport moral, fins al punt d'establir el que podríem anomenar la "universitat virtual feminista".

Quan la professora Sylvia Tamale es posicionà, fa uns anys, en favor dels drets dels homosexuals a Uganda (on l'homosexualitat és il.legal i està perseguida regularment) les conseqüències van ser ferotges. La premsa local recollí comentaris dels lectors on demanaven que Tamale fos "linxada" i "crucificada" per suggerir una cosa així. Ella afirma que els polítics, els col.legues universitaris i, fins i tot, els amics se li van girar en contra: "Em vaig sentir molt aïllada i sola".

Però Tamale, de quaranta-quatre anys i professora de dret a la Universitat Makerere de Kampala, no estava totalment sola. Per trobar suport, va enviar correus electrònics a una xarxa en línia, anomenada Strengthening Gender and Women's Studies for Africa's Transformation (Enfortiment dels Estudis de Gènere i de les Dones per a la Transformació d'Àfrica), o GWS-Africa (www.gwsafrica.org).
Prop de dues-centes acadèmiques estan subscrites a la llista, i l'utilitzen cada dia per anunciar ofertes de treball, informar sobre qüestions rellevants o èxits aconseguits o, en casos com aquests, recuperar la moral. Tamale informà del que estava passant i va rebre missatges de solidaritat de professores universitàries i activistes feministes de tota l'Àfrica, que s'havien conegut a través de l'African Gender Institute (AGI) de la Universitat de Ciutat del Cap (www.uct.ac.za/org/agi).

"La major part del suport i alè que he rebut va provenir de germanes de l'AGI i de les persones subscrites a la llista del GWS-Africa serveixen". L'AGI em va introduir en una xarxa d'investigadores feministes de tot el continent que han suposat una base molt valuosa en el meu treball, tant intel.lectual com activista".

Universitats dominades pels homes

Les dones són més visibles en els campus universitaris africans que una generació enrere, però, segons Tamale, les universitats segueixen estan dominades i estructurades pels homes. Si bé no hi ha xifres de tot el continent sobre la representació femenina a les universitats, fins i tot a la Sud-àfrica post-apartheid (la Meca dels estudis feministes) les professores sèniors són escasses.
A la Universitat de Witwatersrand (Johannesburg), per exemple, en els darrers anys les dones representen només el 19 per cent dels professors associats i el 17 per cent dels professors a temps complet, segons Horacio Geber, professor d'aquest centre.

A més, encara són més escasses si busquem professores que no siguin blanques. A la Universitat de Ciutat del Cap, les dones representen el 35 per cent del total del professorat (779 persones), però només 59 (o el 8 per cent) no són dones blanques, segons Nazeema Mohammed, que estudia la transformació de l'escola des del fi de l'apartheid. Tot i això, les dones afirmen que la representació a les universitats és només una part del problema.

"Òbviament, la preocupació per, simplement, aconseguir augmentar el nombre de dones africanes en l'educació superior (tant estudiants com professorat) és fonamental, i suposa un primer punt de la lluita", opina Lynne Muthoni Wanyeki, ex directora executiva de l'African Women's Development and Communications Network (conegut com FEMNET: www.femnet.or.ke) un col.lectiu d'organitzacions de dones amb seu a Nairobi, Kènia. "Però la manca de suport a la producció, la difusió i l'ús de la teoria i el saber feminista d'Àfrica, en tots els àmbits, és sorprenent."

Grups com ara l'African Gender Institute (AGI) està utilitzant la tecnologia com una eina fonamental per a superar aquests obstacles. Elaine Salo, professora de l'AGI, assegura que les connexions en línia amb altres pensadores i activistes ajuda a compensar el poc suport que sovint troben les dones a les universitats africanes. Una solitud que pot portar a moltes a abandonar el continent per prosseguir estudis de postgrau.

"Internet i la tecnologia tenen un paper important per trencar l'aïllament", diu Salo. "Realitzem una tasca que donarà lloc a una generació d'universitàries que diran: 'Podem fer la feina aquí i que sigui rellevant per a la nostra societat'."

Seu de l'AGI

Un lloc de trobada per a les universitàries feministes

Tamale es va involucrar amb l'AGI l'any 2002, quan va assistir a un taller de acadèmiques feministes africanes per avaluar l'ensenyament africà i la investigació sobre gènere i estudis sobre la dona. Més tard, va poder aprofitar-se d'una beca de residència per a investigació durant uns mesos que ofereix l'institut a les acadèmiques i a les activistes en el seu campus de Ciutat del Cap.

"El més important que fa l'AGI és que dóna a les universitàries l'oportunitat de conèixer-se entre elles i treballar seriosament", afirma Jane Bennett, directora d'aquest centre. L'institut va ser fundat l'any 1996, dos anys després de la transició de Sud-àfrica de l'apartheid a la democràcia, per exposar la importància de l'equitat de gènere i donar suport a qui participa en aquest procés. Està ubicat a les oficines de la Universitat de Ciutat del Cap, que ofereix programes acadèmics de pregrau i postgrau en gènere i estudis sobre la dona. Gràcies a fundacions internacionals també compten amb pressupost per oferir beques i ajuts sobre l'equitat de gènere.

A través de la instrucció formal, les xarxes de recerca, les publicacions i els projectes especials, l'institut arriba regularment a centenars de dones de tot el continent, així com a especialistes d'Amèrica del Nord i Europa.
Les universitàries de parla francesa, portuguesa i àrab cada vegada col.laboren més amb l'entitat, i s'han establert recerques en temes que van des de l'assetjament sexual a la universitat fins a la vida de la joventut gai urbana en diferents zones del món.

Com en altres grups de suport per als estudis femenins, la tecnologia és fonamental per al treball de l'institut. El projecte de l'AGI GWS-Àfrica, on va trobar el suport moral la Sylvia Tamale, pretén ser "un complet centre de recursos d'accés obert." Al seu web, es té accés a documents i presentacions, recursos didàctics i informació de contacte per als departaments acadèmics i especialistes individuals. Amb el temps, el grup vol publicar obres completes de dones africanes en una biblioteca virtual.

Connexions en línia

Les universitàries africanes també poden intercanviar idees i informació a través d'altres webs com ara FEMNET a Kenya, la Zimbabwe's Women's Resource Center and Network, la Uganda's African Women's Economic Policy Network i l'Association for Support to Women Entrepreneurs de Camerun.

"Veritablement, existeix una universitat virtual feminista africana", afirma Bennett. "Hi ha tallers i conferències on-line. És sorprenent com en condicions tan precàries això subsisteix".

Tamale també van començar a col.laborar a la revista semestral Feminist Africa, publicada per l'AGI des de l'any 2002. Per garantir la major quantitat de lectors possibles, Feminist Africa es publica tant en paper, com a revista tradicional i acadèmica de 150 pàgines, com en format web gratuït (www.feministafrica.org). És una de les dues revistes feministes en anglès de tot el continent, juntament amb la publicació més eclèctica Agenda (www.agenda.org.za), publicada trimestralment per un grup de dones de Durban (Sud-àfrica).

Feminist Africa "suposà un gran espai per poder analitzar i documentar la meva experiència", assenyala Tamale (1). Actualment, Tamale i grups emergents com Sexual Minorities Uganda segueixen desafiant la cultura de l'homofòbia. No obstant això, al projecte de llei d'Igualtat d'Oportunitats no hi ha "cap possibilitat que l'orientació sexual hi estigui present". Però Tamale ha continuat progressant des de la protesta pública de fa uns anys. L'any 2004, es va convertir en la primera degana de la Facultat de Dret de la Universitat de Makerere i, a principis del 2006, va posar en marxa un projecte de recerca sobre Gènere, Dret i Sexualitat amb l'esperança de que algun dia esdevingui un centre de recerca reconegut.

_________________________________________
Notes

1. Veure: Sylvia Tamale, "Out of the Closet: Unveiling Sexuality Discourses in Uganda", Feminist Africa n. 2, 2003.


Dones+Àfriques Centre de Documentació Virtual Articles i entrevistes
<< índex (tornar) . ___________________________________________________ Una veritable facultat virtual sobre els estudis de gènere a l'Àfrica Per Gretchen L. Wilson (Women's eNews) Traducció: D+A - Centre de Documentació Virtual Sylvia Tamale Els estudis de gènere no són freqüents a les universitats d'Àfrica, però internet està contribuint a que les dones universitàries intercanviïn idees i suport moral, fins al punt d'establir el que podríem anomenar la "universitat virtual feminista". Quan la professora Sylvia Tamale es posicionà, fa uns anys, en favor dels drets dels homosexuals a Uganda (on l'homosexualitat és il.legal i està perseguida regularment) les conseqüències van ser ferotges. La premsa local recollí comentaris dels lectors on demanaven que Tamale fos "linxada" i "crucificada" per suggerir una cosa així. Ella afirma que els polítics, els col.legues universitaris i, fins i tot, els amics se li van girar en contra: "Em vaig sentir molt aïllada i sola". Però Tamale, de quaranta-quatre anys i professora de dret a la Universitat Makerere de Kampala, no estava totalment sola. Per trobar suport, va enviar correus electrònics a una xarxa en línia, anomenada Strengthening Gender and Women's Studies for Africa's Transformation (Enfortiment dels Estudis de Gènere i de les Dones per a la Transformació d'Àfrica), o GWS-Africa (www.gwsafrica.org). Prop de dues-centes acadèmiques estan subscrites a la llista, i l'utilitzen cada dia per anunciar ofertes de treball, informar sobre qüestions rellevants o èxits aconseguits o, en casos com aquests, recuperar la moral. Tamale informà del que estava passant i va rebre missatges de solidaritat de professores universitàries i activistes feministes de tota l'Àfrica, que s'havien conegut a través de l'African Gender Institute (AGI) de la Universitat de Ciutat del Cap (www.uct.ac.za/org/agi). "La major part del suport i alè que he rebut va provenir de germanes de l'AGI i de les persones subscrites a la llista del GWS-Africa serveixen". L'AGI em va introduir en una xarxa d'investigadores feministes de tot el continent que han suposat una base molt valuosa en el meu treball, tant intel.lectual com activista". Universitats dominades pels homes Les dones són més visibles en els campus universitaris africans que una generació enrere, però, segons Tamale, les universitats segueixen estan dominades i estructurades pels homes. Si bé no hi ha xifres de tot el continent sobre la representació femenina a les universitats, fins i tot a la Sud-àfrica post-apartheid (la Meca dels estudis feministes) les professores sèniors són escasses. A la Universitat de Witwatersrand (Johannesburg), per exemple, en els darrers anys les dones representen només el 19 per cent dels professors associats i el 17 per cent dels professors a temps complet, segons Horacio Geber, professor d'aquest centre. A més, encara són més escasses si busquem professores que no siguin blanques. A la Universitat de Ciutat del Cap, les dones representen el 35 per cent del total del professorat (779 persones), però només 59 (o el 8 per cent) no són dones blanques, segons Nazeema Mohammed, que estudia la transformació de l'escola des del fi de l'apartheid. Tot i això, les dones afirmen que la representació a les universitats és només una part del problema. "Òbviament, la preocupació per, simplement, aconseguir augmentar el nombre de dones africanes en l'educació superior (tant estudiants com professorat) és fonamental, i suposa un primer punt de la lluita", opina Lynne Muthoni Wanyeki, ex directora executiva de l'African Women's Development and Communications Network (conegut com FEMNET: www.femnet.or.ke) un col.lectiu d'organitzacions de dones amb seu a Nairobi, Kènia. "Però la manca de suport a la producció, la difusió i l'ús de la teoria i el saber feminista d'Àfrica, en tots els àmbits, és sorprenent." Grups com ara l'African Gender Institute (AGI) està utilitzant la tecnologia com una eina fonamental per a superar aquests obstacles. Elaine Salo, professora de l'AGI, assegura que les connexions en línia amb altres pensadores i activistes ajuda a compensar el poc suport que sovint troben les dones a les universitats africanes. Una solitud que pot portar a moltes a abandonar el continent per prosseguir estudis de postgrau. "Internet i la tecnologia tenen un paper important per trencar l'aïllament", diu Salo. "Realitzem una tasca que donarà lloc a una generació d'universitàries que diran: 'Podem fer la feina aquí i que sigui rellevant per a la nostra societat'." Seu de l'AGI Un lloc de trobada per a les universitàries feministes Tamale es va involucrar amb l'AGI l'any 2002, quan va assistir a un taller de acadèmiques feministes africanes per avaluar l'ensenyament africà i la investigació sobre gènere i estudis sobre la dona. Més tard, va poder aprofitar-se d'una beca de residència per a investigació durant uns mesos que ofereix l'institut a les acadèmiques i a les activistes en el seu campus de Ciutat del Cap. "El més important que fa l'AGI és que dóna a les universitàries l'oportunitat de conèixer-se entre elles i treballar seriosament", afirma Jane Bennett, directora d'aquest centre. L'institut va ser fundat l'any 1996, dos anys després de la transició de Sud-àfrica de l'apartheid a la democràcia, per exposar la importància de l'equitat de gènere i donar suport a qui participa en aquest procés. Està ubicat a les oficines de la Universitat de Ciutat del Cap, que ofereix programes acadèmics de pregrau i postgrau en gènere i estudis sobre la dona. Gràcies a fundacions internacionals també compten amb pressupost per oferir beques i ajuts sobre l'equitat de gènere. A través de la instrucció formal, les xarxes de recerca, les publicacions i els projectes especials, l'institut arriba regularment a centenars de dones de tot el continent, així com a especialistes d'Amèrica del Nord i Europa. Les universitàries de parla francesa, portuguesa i àrab cada vegada col.laboren més amb l'entitat, i s'han establert recerques en temes que van des de l'assetjament sexual a la universitat fins a la vida de la joventut gai urbana en diferents zones del món. Com en altres grups de suport per als estudis femenins, la tecnologia és fonamental per al treball de l'institut. El projecte de l'AGI GWS-Àfrica, on va trobar el suport moral la Sylvia Tamale, pretén ser "un complet centre de recursos d'accés obert." Al seu web, es té accés a documents i presentacions, recursos didàctics i informació de contacte per als departaments acadèmics i especialistes individuals. Amb el temps, el grup vol publicar obres completes de dones africanes en una biblioteca virtual. Connexions en línia Les universitàries africanes també poden intercanviar idees i informació a través d'altres webs com ara FEMNET a Kenya, la Zimbabwe's Women's Resource Center and Network, la Uganda's African Women's Economic Policy Network i l'Association for Support to Women Entrepreneurs de Camerun. "Veritablement, existeix una universitat virtual feminista africana", afirma Bennett. "Hi ha tallers i conferències on-line. És sorprenent com en condicions tan precàries això subsisteix". Tamale també van començar a col.laborar a la revista semestral Feminist Africa, publicada per l'AGI des de l'any 2002. Per garantir la major quantitat de lectors possibles, Feminist Africa es publica tant en paper, com a revista tradicional i acadèmica de 150 pàgines, com en format web gratuït (www.feministafrica.org). És una de les dues revistes feministes en anglès de tot el continent, juntament amb la publicació més eclèctica Agenda (www.agenda.org.za), publicada trimestralment per un grup de dones de Durban (Sud-àfrica). Feminist Africa "suposà un gran espai per poder analitzar i documentar la meva experiència", assenyala Tamale (1). Actualment, Tamale i grups emergents com Sexual Minorities Uganda segueixen desafiant la cultura de l'homofòbia. No obstant això, al projecte de llei d'Igualtat d'Oportunitats no hi ha "cap possibilitat que l'orientació sexual hi estigui present". Però Tamale ha continuat progressant des de la protesta pública de fa uns anys. L'any 2004, es va convertir en la primera degana de la Facultat de Dret de la Universitat de Makerere i, a principis del 2006, va posar en marxa un projecte de recerca sobre Gènere, Dret i Sexualitat amb l'esperança de que algun dia esdevingui un centre de recerca reconegut. _________________________________________ Notes 1. Veure: Sylvia Tamale, "Out of the Closet: Unveiling Sexuality Discourses in Uganda", Feminist Africa n. 2, 2003.
<< índex (tornar) .